naciopalacio

熊野古道

2011-09-17T13:57:00.001+02:00

Feia temps que volia deixar per escrit una aventura que vaig fer en el seu moment per Japó i que va significar molt per mi. Jo la vaig batejar com el Camino de Santiago Japonès però realment se la coneix com l'antiga ruta de Kumano [熊野古道].

En primer lloc, us poso una mica en situació. Maig de 2011. Després de l'experiència del terratrèmol i tot el que va suposar la meva retirada a la Xina, vaig decidir tornar a Japó per tancar una etapa. Sabia que havia de començar una nova vida a una ciutat desconeguda, Ningbo [宁波], i entre comiats d'amics i tràmits de visat, em vaig prendre quatre dies per recórrer aquest camí de peregrinatge a la prefectura japonesa de Wakayama [和歌山県]. La idea era tenir uns dies de reflexió personal per lo que havia viscut fins aquell moment i pensar com afrontar la nova situació que se m'estava presentant al davant. És per això que vaig marxar sol, amb l'única companyia de la meva motxila, rumb a la península de Kii [紀伊半島].

Ara que han passat uns quants mesos, per ajudar-me a redactar aquest escrit, m'he basat en un diari que vaig estar escrivint d'una forma peculiar durant aquells dies. La cosa és que vaig comprar 6 postals d'aquest lloc per enviar-les als 6 amics amb els que vaig recórrer l'estiu del 2010 el camí que va de Santiago de Compostela fins al far de Finisterre. I enlloc d'escriure el típic recordatori de "m´ho estic passant la mar de bé" o "records a tots" doncs vaig escriure el meu propi diari de les experiències que em van anar passant allí al llarg de les sis postals. Clar, un cop les vaig enviar vaig perdre tota la informació i és per això que vaig contactar amb cadascun d'ells per demanar que m'enviessin per email el fragment de relat que els hi havia tocat. I tots van complir reenviant-me un sisè de la història total. Gràcies a ells he pogut afegir detalls dels que m'havia anat oblidant.

Diumenge 15 de maig. Pujo a un bus de nit des de l'estació de Shinjuku [新宿], Tokyo [東京] el qual em deixa amb els primers rajos de sol a Osaka [大阪]. Aquí faig el canvi a un tren regional que voreja tota l'abrupta costa oest de la península passant per pobles com Arida [有田]. Poc després de les 9 del matí em planto a Kii-Tanabe [紀伊田辺], final de trajecte del tren. Des d'aquest poblet de costa monto a un autobús de línia i em vaig endinsant terra cap endintre fins al punt d'inici de la caminata: Takijiri-oji [滝尻王子]. Els ànims estan pels núvols ja que es presenta una nova i gran aventura.

Aquí és on em compro el barret de palla punxegut que m'acompanyarà tot el trajecte. Començo pas a pas en un dia assoleiat de primavera i sense saber què m'espera a cada canvi de rasant i quilòmetre per recórrer.

La vegetació és frondosa en la majoria de la travessia i cada ics metres et pots desviar del camí principal per anar a trobar un petit temple, anomenats Oji [王子] on antigament els peregrins hi descansaven ja que estaven construïts específicament per proporcionar un sostre als peregrins de l'època. A vegades aquesta desviació et duu a un petit cementiri o bé una ermita on pots segellar, com la Compostelana. Prop de l'inici passo per "dins" una roca immensa i també veig contínuament estàtues de budes petits per tot arreu. Tot el misteri que envolta a aquesta zona i l'encant del paisatge fan que et sentis en tot moment en un lloc màgic. De tant en tant s'obren clarianes o bé puges un petit cim i de sobte surts d'entre la vegetació fins a un mirador d'una vall preciosa i àmplia, és únic.

No tinc massa temps per dinar, ni tampoc masses llocs per escollir, així que considero que estic de sort en trobar un local on em poden preparar uns onigiris per emportar (boles d'arròs, fetes seguint la recepta de la zona). I a continuar muntanya amunt! Penso en la meva amiga Nagore; tal i com és, sé segur que li encantaria aquest lloc tan allunyat de la civilització.

El sol caient; el capvespre anuncia que comença a ser hora de trobar un lloc per dormir. Motivat per la fresca que sento, decideixo aturar-me en un ryokan petitó que acaba resultant un encert, en el poble de Chikatsuyu [近露]. Cada detall del sopar està cuidat al màxim i la parella que porta aquest hostal tradicional em dóna conversa i m'explica com des del terratrèmol la quantitat de comensals ha disminuit considerablement. El fill d'aquest matrimoni em presta el seu ordinador el qual em serveix per passar les fotos de la càmera, la memòria de la qual està plena i he de buidar-la. Tothom és super amable, no és una novetat però sí una cosa per agrair sempre.

L'endemà ben d´hora m'espera un esmorzar potent i una jornada dura de caminar sense parar, molts desnivells: un trenca cames vaja. Per sort tot està molt ben indicat, com tot en aquest país, i és difícil perdre's. Com deia, els primers passos feixucs i mandrosos em porten, inevitablement, una mica més lluny d'on he dormit i cada cop més a prop de la meva destinació, tot això amanit amb una mica de pluja lleugera matinera. Tot plegat un moment molt místic que dóna lloc a que pensi i doni voltes sobre on estic i què estic fent amb les oportunitats que se m'han presentat. Sense cap mena de dubte ni de sentiment de penediment segueixo endavant en aquest camí físic i espiritual. Creuo desenes de rius, a vegades els resegueixo durant minuts i d'altres cops només els travesso. Escales de fusta amunt, pendents empinades avall, escenaris que demanen a crits una fotografia, moments i trobades amb altres caminants que no signifiquen res i ho signifiquen tot.

Aquest segon dia de ruta em durà fins a la meta on hi ha el gran temple Hongu Taisha [本宮大社]. Però abans d'arribar-hi, a uns pocs quilòmetres del final, hi ha un punt elevat des d'on es pot divisar aquesta meca en la llunyania, jo la batejo com "La Catedral de Santiago a Japó". Aquest moment és molt autèntic. Amb els amplis camps de tè tot al voltant i les peculiars muntanyes al fons, fan que aquesta vista resulti molt gratificant. Amb l'ajut del pal que també m'ha acompanyat en aquesta aventura, continuo fent els últims passos que em queden els quals passen molt de pressa: jo no vull que aquesta experiència tan increïble arribi a la seva fi. M'aturo i em prometo a mi mateix que algun dia hi tornaré. Tant de bo amb els meus amics! Com us he comentat abans, hi ha tot d'ermites al llarg del camí i en l'última de totes hi faig una parada. Allí, em trec la motxilla, tiro un parell de fotos i em preparo, ara sí, per l'últim esprint. Per fi arribo a la meva destinació on no només puc visitar el tranquil temple i el seu entorn sinó que relativament a prop també hi ha un torii immens que val molt la pena visitar anomenat Daitorikyo [大鳥居], portal japonès de 34 metres d'alçada situat a Oyunohara [大斎原].

El temple estava situat originalment a Oyunohara, un delta en la confluència del riu Kumano [熊野川] i el riu Otonashi [音無川]. Totes les rutes de peregrinatge de Kumano desenboquen a aquest banc de sorra místic envoltat de muntanyes; és el cor espiritual de Japó. L'any 1889 hi va haver una terrible inundació que va destruir una gran part del complex del temple. Els materials recuperats es van fer servir per reconstruir els pavellons en l'ubicació actual: un altiplà 500 metres al nord-est on estava situat l'antic temple. Dels cinc edificis originals només se n'han reconstruit tres. L'estil arquitectònic únic d'aquests edificis va servir com a model per als més de 3000 temples dedicats a les divinitats de Kumano arreu de Japó. Aquest lloc és el punt central del festival anual Hongu [本宮祭り] el qual es celebra entre el 13 i el 15 d'abril. Durant aquests dies, els pares i els seus fills es purifiquen en les aigües termals sagrades de l'onsen més antic de tot el país, el qual està situat molt a la vora. Als nens petits se'ls hi esciu el caràcter de "gran" [大] al seu front i els seus pares els duen a l'espatlla. És una festival molt tradicional amb una connexió profunda amb l'entorn natural.

L'avatar d'aquest complex religiós és un corb negre al qual li diuen Yatagarasu [八咫烏] i és un corb sagrat i llegendari amb tres cames que es creu que és el missatger dels Déus i un guia sobrenatural. Com a curiositat dir que moltes associacions japoneses actuals han pres aquesta figura com a símbol de poder, com ara l'escut de la selecció japonesa de futbol. És en aquest paratge on me n'adono que he perdut el pal. En l'última ermita uns metres abans del final me l'he descuidat. Una gran casualitat perquè sempre l'he portat a sobre i justament quan ja no l´he necessitat, me l'he oblidat en aquella última ermita. Espero que me l'estiguin guardant bé...

Però encara em queden moltes coses per veure i viure. Aquell vespre em dirigeixo cap a la zona dels onsen més antics de Japó. Des d'èpoques immemoriables, molts peregrins han passat per aquests banys termals naturals per descansar després de llargues travessies o bé per gaudir dels beneficis terapèutics que ofereixen. Particularment jo m'allotjo en un petit hostal on no hi falta el bon ambient a l'hora de sopar, ni els tatamis esperant-me per dormir. Just davant d'aquest ryokan hi flueix un riu i a la vora del riu hi ha un recinte amb un rotenburo [露天風呂], uns banys a l'aire lliure. Hi vaig just abans de sopar quan s'acaba el dia i la sensació d'estar allí al mig perdut amb la lluna com a testimoni és increïble. Aquesta mateixa nit miro el correu i veig un email del meu germà. Em dóna la notícia que es casa!

L'endemà al matí mentres esmorzo em comenta l'amo del negoci que hi ha la possibilitat de fer un descens en barca pel riu Kumano en funció de la temporada ja que el riu s'asseca o a vegades és massa perillós. Per sort en aquesta època està en funcionament així que em recomana que enlloc d'agafar un bus fins a la desembocadura al mar, doncs que pugi en aquest servei. Jo m'imagino una barca orientada als turistes amb molta capacitat de viatgers i tal, però la meva sorpresa és majúscula quan després de posar-nos el salvavides, montem en una petita barca de només 8 persones! És molt xulo anar baixant pel riu que separa dues prefectures i que ha vist durant tants segles com gent de tot arreu ha deixat la seva empremta en aquestes terres per motius de peregrinació. A banda i banda, la natura sorprèn amb roques gegants de formes curioses, amb cascades llargues amagades entre els arbres, petites illes al bell mig del transcurs del riu, ocells i altres animalons, de tant en tant passem per uns ràpids, i molts altres detalls que s'escapen de les paraules.

Però si hagués d'escollir UN sol moment d'entre tots aquests, no en tindria cap dubte: a mig camí del recorregut pel riu, la barca s'atura i la nostra guia desenfunda una flauta feta de bambú; de cop i volta comença a tocar una melodia antiga del Japó i sembla que el món s'aturi. Els únics sons en aquest moment són la cançó japonesa i l'aigua del riu sota nostre acompanyada del soroll de petits ocells i la natura del voltant. Un altre moment místic.

Quan ens apropem a la desembocadura del riu al mar (l'oceà Pacífic) ens trobem amb la ciutat de Shingu. La barca amarra just al costat d'un dels altre punts claus religiosos d'aquesta península: el temple de Hayatama Taisha [速玉大社].

Després de visitar-lo sota el sol asfixiant alleugerat per un suc natural de taronges de la regió, em disposo a visitar breument aquesta ciutat. Primer de tot pujo al temple de Kamikura [神倉神社] on una vegada a l'any es celebra el festival Oto [音祭り], un festival relacionat amb el foc.

Homes de totes les edats es vesteixen en roba blanca i van units amb una corda per la cintura entre ells. Durant el dia d'aquest event, els participants només mengen menjar de color blanc (el blanc simbolitza puresa) i cadascun d'ells porta una torxa la qual s'encén des d'un foc considerat sagrat. A mesura que les torxes comencen a cremar, la tensio augmenta i finalment arriba a un clímax quan les portes d'aquest temple s'obren posant en llibertat el "drac" que baixa de les muntanyes. El cel queda il·luminat de color taronja i el fum s'esvaeix en les altures emportant-se les esperances i els desitjos dels homes cap al cel. Jo em limito a pujar unes incomptables escales fins a dalt del cim des d'on es té una vista genial de la ciutat als teus peus i el mar al fons.

Apreta la gana i vull trobar un lloc on degustar el menjar típic d'aquesta ciutat. Direcció cap al centre veig un cartell d'escola d'hosteleria. Premo el timbre del segon pis on espero trobar-me una cantina com la de l'alberg de Comarruga on els estudiants preparen el menjar i tal. Però lamentablement una encarregada em comenta que no serveixen àpats aquest dia. Abans de marxar, però, la propietària del local apareix del pis de més amunt i comencem una conversa. Li explico d'on vinc, què faig aquí, el trajecte que he recorregut els dies anteriors i després d'una estona estic assentat a la taula del seu menjador de casa mentres m'està preparant un dinar complet. El menjar resulta deliciós i ella una senyora molt interessant. Havia fet cursos de cuina a França i Austràlia. També col·labora a la ràdio local atenent dubtes sobre receptes de cuina o bé explicant com preparar algun plat especial. És una sort poder conèixer-la perquè m'explica moltes curiositats de la seva ciutat i en general de tot el camí de Kumano. No accepta res a canvi així que li prometo que tornaré.

Abans d'agafar el tren de tornada, visito el bosc d'Ukijima [浮島の森], una illa flotant en un llac que puja quan augmenta el volum d'aigua del llac i que conté més de 400 tipus de plantes diferents. Inevitablement arriba el moment de començar el viatge cap a Tokyo. Un tren local em porta fins a Kii-Tanabe reseguint la platja del sud de la península i des d'allí el tren regional fins Osaka des d'on enfilo fins a Tokyo. Una vivència més.

Galícia, el lloc escollit on es pon el sol. Kii [紀伊], el lloc escollit on surt el sol. D'acord amb les antigues tradicions, Sant Jaume, un dels dotze apòstols de Jesús, va viatjar a Hispania i va anar fins a Galícia: l'extrem més occidental del món conegut, per predicar el Cristianisme. L'any 44 després de Crist va ser executat a Jerusalem i se li va denegar poder enterrar-lo allà. Per tant els seus deixebles van portar-lo fins a Galícia, on el van enterrar. La seva tomba va caure en l'oblit fins que l'any 813 una "llum" va indicar la seva localització. Es va construir una capella en aquell lloc que va acabar sent una Catedral monumental amb el pas del temps. Allí al voltant hi va créixer una ciutat preciosa: Santiago de Compostela. El descobriment de la tomba va dur a una sèrie de miracles i d'aparicions, i també va donar lloc a un gran nombre de llegendes. Guiats per la Via Làctia, el itinerari marcat al cel, milers de peregrins de l'Edat Mitjana van començar a caminar partint de diversos països europeus. Tot això va comportar el desenvolupament d'una xarxa de carreteres i camins que van conformar el que ara s'anomena el Camino de Santiago; al costat d'esglésies i monestirs van aparèixer també refugis, hostals i hospitals, i també hi van créixer ciutats i mercats. Tot un canal d'idees intangibles, de fe, de relacions mercantils i un intercanvi artístic i cultural; el Camino va ser la ruta espiritual que va construir Europa i va fer de Compostela el creuament del Cristianisme Medieval. Degut a la seva importància en la història del continent, el Camino de Santiago va ser declarat "Patrimoni de la Humanitat" per la UNESCO.

Kumano, com heu vist, és una regió muntanyosa al sud de l'antiga capital de Kyoto [京都] que s'extén per la meitat inferior de la península de Kii. Ha estat un lloc sagrat des de temps prehistòrics, l'origen de l'esperitualitat japonesa. La seva fe està arrelada a la veneració de l'imponent entorn natural, com arbres vells gegants i bells salts d'aigua, els quals es creu que estan dotats d'esperits. Les muntanyes de Kumano estan considerades el món més enllà, la llar dels Déus. En els primers textos de la història japonesa, Kumano era "La Terra dels Yomi", la terra mitològica dels morts. Es creia que esperits ancestrals ascendien fins aquestes altes capes de muntanyes que arribaven fins al mar. Quan el Budisme va arribar a Kumano al segle 6, es va mesclar perfectament amb el Sintoisme (la religió indígena japonesa) per crear una forma única de Budisme-Sintoisme. Va sorgir la creença que les divinitats locals són manifestacions d'entitats budistes, transformant l'accidentat terreny de Kumano en una matriu espiritual complexa i rica, un paradís terrenal per a la purificació, curació i salvació. Devots de totes les classes socials incloent els avantpassats de la família imperial japonesa, líders militars samurais i gent comú han caminat aquestes rutes buscant el contacte amb el poder d'aquest lloc sagrat universal. Degut a l'impacte que el camí de Kumano ha tingut en la cultura espiritual de Japó, també va ser inscrit com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Aquestes rutes antigues, que passen per sobre dels pics i a través de comunitats tradicionals, encara estant sent redescobertes i reinterpretades pels visitants d'avui en dia.

Després de tota aquesta explicació només em queda convidar-vos a passar uns dies recorrent aquests racons i a deixar-vos endur... Entenc que potser no és la millor destinació per un primer viatge al Japó però definitivament és una experiència molt recomanable. 頑張って！Per últim, us deixo amb unes altres fotografies.

per on començar?

2011-06-11T17:11:00.007+02:00

Se'm fa una muntanya explicar tot el que ha passat en aquests 3 mesos.

Posar-me a explicar com vaig viure el dia del terratrèmol no té sentit a hores d'ara. és quelcom complicat de descriure i prefereixo no escriure-ho per aquí el blog. El que sí que intentaré fer és comentar-vos quines van ser les meves reaccions després d'aquell dia i què m'ha dut a que avui en dia estigui treballant a la Xina.

Ordenar totes les idees no és una tasca fàcil així que si m'ho permeteu, ho narraré anticronològicament. Ara mateix estic vivint a Ningbo, un poble al sud de Shanghai, treballant per CEASA (Companyia Europea de l'Aigua S.A.). El meu càrrec és el de Quality Control Manager i les dues primeres setmanes vaig estar coincidint amb l'antic noi xinès que ocupava aquesta posició així que des del principi vaig estar aprenent com dur a terme la feina i coneixent a la vegada els productes de l'empresa. Per fer-ne cinc cèntims, és una empresa amb seu a prop de Martorell, i aquí a la Xina té una altra planta. S'encarrega de produir aparells de purificació d'aigua com ara descalcificadors, dispensadors d'aigua, però el producte estrella és el d'òsmosis inversa. Porten més de 35 anys en aquest camp així que tenen una tecnologia molt avançada respecte la competència. No es tracta d'una empresa que s'hagi instal·lat només a la Xina per exportar i ontenir així preus més competitius, sinó que ara té com a objectiu principal vendre al mercat xinès, tot un repte. I també estem mirant d'obrir-nos al mercat japonès. El meu jefe m'ha comentat que en un futur proper quan estigui familiaritzat amb l'empresa em vol passar a cap de producció i tocar més temes de CAD; la veritat és que pinta tot molt bé. La feina fins ara ha estat molt variada, he anat a visitar proveïdors de la zona, proposant solucions d'enginyeria, he fet Skypes amb el personal de Martorell, estic ocupat en tot moment, rebent inspectors de qualitat a la fàbrica, coordinant molts temes, etc. I també vam fer reunions per preparar la fira Aquatech 2011 a la qual vam assistir la setmana passada presentant els nostres productes l'estand de CEASA. Aquesta fira té lloc a Shanghai i és la més important en tot Àsia pel sector de l'aigua; es celebra al llarg de l'any a altres llocs com Amsterdam, Las Vegas o l'Índia. Hi vam ser de dimarts a divendres i em va servir de gran experiència, vaig tenir el meu primer sopar d'empresa amb el jefe i els companys de feina, un sopar de negocis amb uns clients i sobretot vaig tenir un primer contacte de com tractar una persona interessada en el que manufacturem.

La companyia m'ha buscat un pis al centre de la ciutat i fins i tot em passa buscar cada matí el cotxe de l'empresa. El cap de setmana de la final de Wembley vam celebrar-ho com cal tal i com podeu veure a la foto. Els companys de feina m'han ajudat en els meus inicis, una de les noies del departament d'exportacions m'ha ajudat a trobar un mòbil xinès, també a obrir un compte bancari aquí i molts altres tràmits...

Però fent memòria, aquí hi vaig arribar fa menys d'un mes, la història ve de llarg. Abans havia passat dues setmanes a Japó. Després d'haver de marxar el dia 15 de març de Tokyo d'una manera "inusual" per anar a la Xina, fa pocs dies (abans de començar a treballar) vaig tenir l'oportunitat de tornar a Japó i veure la meva gent, recollir les meves pertinències, anar a buscar el certificat de l'escola, fer uns temes de visat i fins i tot em vaig escapar uns dies a recórrer el Camino de Santiago japonès, ja us ho explicaré amb més detall en un altre post al blog properament.

Durant la segona etapa del meu particular camí de peregrinació en territori japonès.

La meva estimada família japonesa d'acollida en un lloc tan quotidià i entranyable com la cuina.

Alguns dels meus amics en terres japoneses.

I abans d'aquesta escapada a Japó, on vaig poder gaudir moltíssim també amb els amics i la família d'acollida, doncs vaig passar quasi dos mesos perdut per Xina recorrent quilòmetres i quilòmetres físicament, i donant voltes i més voltes bàsicament per la costa est xinesa. Els últims dies d'aquella estància a la Xina els vaig passar a Pekin a casa uns amics i assistint a classes de xinès mentres buscava feina.

Durant aquells dies vaig escapar-me a visitar un parell de ciutats: Datong i Xi'an. Datong té una muralla preciosa al voltant del casc antic i a les afores hi ha un parell de llocs que no et pots perdre: unes coves amb estàtues budistes i un temple penjat d'una muntanya. Pel que fa a Xi'an em va decepcionar una mica el tema dels guerrers de Terracota ja que hi tenia unes expectatives molt altes dipositades i no es van complir. Però el que és la ciutat, el barri musulmà-xinès, la passejada en bici per dalt l'antiga muralla i l'espectacle d'aigua i piromusical van valdre la pena. Recordo que en aquesta part del viatge vaig conèixer un matrimoni argentí amb el que vaig tenir converses molt interessants i em van donar alguns consells molt útils. La veritat és que en aquest punt estava una mica desorientat, però en tot moment tenia clar que no volia tirar la tovallola de trobar una feina a l'Àsia com tenia planejat. El Japó ja no era l'única possibilitat, altres països asiàtics com Singapore es presentaven com opcions vàlides per mi i ja que estava a la Xina no pensava descartar tampoc aquesta possibilitat.

L'emmurallat des de fora de la ciutat de Datong.

Hanging Temple, Xuánkong Sì.

les grutes amb imatges budistes de Yungang.

un passeig en bici per sobre de Xi'an.

espectacle d'aigua, música i color que no té res que envejar al Bellagio.

Uns dies abans havia estat la Setmana Santa i en Jordi Sels va venir a visitar l'Ana Val. Sense que ell ho sabés li vaig donar la sorpresa presentant-me també a la capital.

Durant aquells dies vam visitar la muralla xina fent una excursió de 2 dies molt xula a una de les parts de la Gran Muralla menys transitades, tot un regal pels ulls.

instants pel record.

Aquest restuarant cutre de Pekin al qual li dèiem "AlPacino" va ser escenari de les nits més divertides per la capital. El menjar es diu Hotpot i és com una mena de fondue però la carn te la porten en bosses de plàstic transparents com les del Caprabo, molt autèntic.

A Pekin també vam visitar el Summer Palace, el districte 798, els pandes del zoo, el Temple of Heaven, la plaça Tian'an men, Wangfujing, la ciutat olímpica, la Forbidden City, Drum & Bell Tower, etc. De les coses que més em van impactar, a part de veure més de 4 persones en una moto, va ser que s'estan carregant els hutong amb grues per construir nous edificis; és com si a Barcelona començessin a tirar al terra el barri Gòtic per construir-hi blocs de pisos per proporcionar espai per viure als ciutadans.

en Jordi i jo fent el burro pel palau d'estiu...

panda

n'hi diuen el temple del cel

l'entrada al recinte de la Ciutat Perduda,

davant la plaça Tian'an men.

en Tony menjant-se un escorpí, jo també el vaig provar i només diré que és cruixent.

els voltants del recinte olímpic 2008.

Amb en Jordi i en Sakoguchi vam anar amb el tren d'alta velocitat fins a la ciutat de Tianjin. Explicar-vos que en Sakoguchi és un amic xinès que a Japó era un dels meus companys de classe de japonès. Ell després del nostre particular 11-M també va volar fora de Japó i vam estar viatjant junts per racons impensables.

De fet, vam passar més d'una setmana a Ningbo ja que un cosí segon meu viu aquí. Va ser ell qui em va convidar a la Feria de Abril de Ningbo i allí em va presentar el meu jefe en l'actualitat. Quan vam parlar llavors em va dir que en tot cas de cara al setembre miraria de contractar algú a la fàbrica així que no li vaig donar massa importància, però pel que es veu, unes setmanes més tard es va interessar pel meu perfil i em contactar per fer-me l'entrevista.

Aquells dies vam aprofitar per veure alguns llocs interessants per la vora de Ningbo com l'illa anomenada Putuoshan, un dels 4 llocs més importants pel budisme a la Xina. És un lloc molt mísitc del qual espero poder-ne parlar exclusivament en un futur. En les 2 següents fotos podeu veure el gran Buda daurat i una vista de l'illa.

En Roberto, un amic del meu cosí em va fer un tour per un parc industrial europeu al poble del costat on vaig poder veure com es treballa aquí. Empreses de fabricació de mampares de dutxa, alfombres de cotxe, remaches, griferia, castells inflables, cilindres hidràulics, interiors de cotxe, cablejat, latiguillos, portes d'ascensor, components electrònics, etc. Vam passar doncs 3 dies fent visites a aquestes empreses per empapar-nos de l'estil de vida laboral en una ciutat xinesa "estàndard", és a dir, a part de Pekin i Shanghai.

Una de les ciutats que vam poder recórrer amb calma va ser Hangzhou, famosa pel seu llac. Se la coneix per ser un dels paradisos de l'Antiga Xina.

el llac de l'oest de Hangzhou, indescriptible.

I per la zona propera a Shanghai vam estar a la Venècia asiàtica, Zhouzhuang i també Zhujiajiao, potser el lloc que m´ha agradat més de la Xina fins ara. Aquí hi vam anar amb els pares del Sakoguchi que em van tractar molt bé.

Ja que estàvem a la vora, ens vam acostar uns dies al centre de Shanghai i van resultar ser uns dies increïbles. De dia visitant temples, parcs, el recinte de l'Expo del 2010, el districte financer de Pudong, People's Square, the Bund, el museu d'història de la ciutat, les concessions franceses, angleses, etc. I de nit doncs gaudir de les vistes i també vam sortir de festa amb un català, un txec i un alemany i vam visitar tot el que vam poder d'aquesta ciutat tan impressionant.

En Sakoguchi també em va presentar els seus amics xinesos i junts vam anar al karaoke, al parc d'atraccions, a sopar en llocs molt típics, ...

I tot aquest relat em porta al tren de Pekin destinació Shanghai que enllaça els meus dies a Shanghai amb els meus primers dies a la Xina els quals vaig passar a Pekin amb la meva amiga Ana Val. Només remarcar que els viatges en tren en aquest país poden ser horribles. Imagineu-vos jo acostumat al servei impecable de Japó i de sobte em planto en un tren nocturn de més de 14 hores, sol, amb un seient dur no reclinable i el xinito del costat escopint sobre la moqueta cada 5 minuts...

No estic segur si ha quedat clar tot plegat, la idea és que estava al Japó, vaig anar a la Xina i allí vaig continuar buscant feina, després vaig tornar a Japó a tancar uns temes i des d'allí em van cridar des de Xina per fer l'entrevista i vaig tornar per fer-la. I ara estic aquí amb plans de tornar a Japó en un parell de setmanes per veure uns clients japonesos interessats en uns equips d'òsmosis. Us mantindré informats al respecte!

Per acabar només dir-vos que aquí estic molt content, que trobo a faltar coses de Japó però sobretot de casa. Tot i així, ara el que vull és aprofitar aquesta ocasió que se'm presenta i ja ho sabeu, aquí teniu un pis! La setmana que ve començo les classes de xinès per poder sobreviure i espero ananr fent noves amistats poc a poc per aquí. No voldria acomiadar-me d'aquest post tan especial sense agrair el suport que he rebut de la meva gent durant aquesta època tan especial per mi, i en concret a la meva família més propera.

Gràcies! 谢谢!

por una hamburguesa

2011-03-02T09:39:00.014+01:00

sí, sí por haber sido invitado a una triste hamburguesa escribiré este post en la lengua de Cervantes... ya lo iréis comprendiendo a lo largo de las siguientes líneas.

para empezar, hablar un poco de Okamoto Taro. Justamente la semana pasada se celebró el 100 aniversario de su nacimiento. empecé a saber de él cuando la familia japonesa me comentó que en el pueblo había un museo dedicado a sus obras. así que hace dos fines de semana me fui con Kou a dar un paseo por el parque que hay alrededor del museo y luego entramos a disfrutar de su arte.

se trata de un artista japonés un tanto peculiar y conocido por sus esculturas y pinturas avantguardistas y abstractas. estuvo viviendo en París 10 años antes de la Segunda Guerra Mundial pero fueron justamente las obras realizadas en la post-guerra las que caracterizaron las obras de Okamoto Taro.

fuera del museo hay también esculturas al aire libre y claro, ir con un niño de 4 años a un museo como éste significa tener que cargar con él al cuello la mayor parte del tiempo, y el resto dejarlo durmiendo sobre las obras de Okamoto (por cierto, como siempre un placer su compañía; es un niño divertidísimo!)

al final del post hay un vídeo de la parte de fuera del museo con un perro haciendo skate. wtf

éste es Kou eligiendo su bebida favorita.

por cierto, hay quien se atreve a comparar la obra de Picasso "Guernica" con "The Myth of Tomorrow 明日の神話" al ser las dos representaciones del dolor causado por bombas; las atómicas en Hiroshima y Nagasaki, y el bombardeo de Guernica, el 26 de abril del '37.

Okamoto Taro a través de las ventanas de un tren...

Ah, ayer recibí el seguiente escáner que me envió mi padre diciéndome que había aprobado el examen de japonés así que los exámenes a los que me presenté en diciembre antes de venir a Japón, tanto el Proficiency de inglés como éste han ido bien. Esto me da más ánimos aún para estudiar para el siguiente nivel N2 de japonés el próximo julio. De hecho este lunes he empezado un curso paralelo en la escuela dos tardes a la semana para preparármelo.

esto es "Aragoneses por el Mundo", de Aragón TV.

En un curso menos de mi academia estudia Paula, de Zaragoza y el sábado por la mañana vinieron el equipo de este programa al estilo Callejoros/Viajeros y la entrevistaron en este evento de intercambio cultural entre Uzbekistan, India, Vietnam, Japón... al cual una profesora de la escuela nos había invitado.

Cuando salga por la tele/youtube o lo cuelguen en algún lado os avisaré.

por la tarde teníamos cena con los de clase y fuimos a la bolera y a un restaurante de comida típica de Osaka.

a la izquierda las 2 parejas y a la derecha los solteros. la chica de Taiwan y su novio japonés, y Shyam de Nepal y su mujer japonesa. A la derecha, Emi, Sakoguchi y yo.

Luego los más atrevidos fuimos a un bar a echar unas risas. Allí nos unimos con Alain y su amiga de couchsurfing Bruna, brasileña. Sabéis en qué consiste esto del Couchsurfing? pues la idea es que si estás registrado en este página, cuando viajas a un país donde no tienes a ningún amigo que te acoja, pues buscas en los contactos de esta página y eliges donde quieres dormir y con quién. y gratis! evidentemente no conoces a esa persona de nada y hay quien puede pensar que es peligroso por varias razones... pero creo que Bruna se lo pasó en grande durante su visita en Tokyo en casa de Alain. Él también había hecho couchsurfing en su viaje a Rusia así que en cuanto entras en esta página, tienes que acoger gente a la vez que puedes disfrutar de cama gratis en cualquier lugar del mundo! fredy, al loro---

más tarde se apuntaron Guille y Nerea, en la foto.

¿no es graciosa la camiseta de Guille junto a su ESPOSA? ¡este matrimonio es increíble!

todo acabó pues en este local de comida rápida donde Fernando me invitó a la famosa hamburguesa con la condición de que como no entendía mi blog en catalán, que almenos escribiera un post en castellano. En la foto podéis ver a Alain, Shyam, Nerea & Guille, Fernando y Bruna.

muchas gracias Chiqui!! para los que queráis leer su blog os dejo su dirección aquí:

http://chiquienjapon.blogspot.com/

A la mañana siguiente, domingo, ahí estábamos en Enoshima para disfrutar de un día soleado en este sitio tan mágico.

Por último 4 curiosidades. Éste es el Km0 de Japón, también llamado 日本国道路元標; se encuentra en Nihonbashi y está considerado como el punto originario de la red ferroviaria nacional japonesa.

en Japón no dejan de sorprenderte las traducciones equivocadas, divertidas o al menos curiosas. Aquí tenéis un ejemplo con la película "Noche y Día".

anuncio en Roppongi Hills de la aerolínea British Airways con la bandera de UK hecha a base de sushi.

lavabo masculino de unas salas de cine de Sangenjaya...

lo prometido es deuda, el vídeo del perro ラブ delante del museo de Okamoto Taro:

hasta la próxima!

誕生日とか

2011-02-25T10:18:00.009+01:00

aquesta va ser la primera imatge que vaig tenir el dia del meu aniversari la setmana passada. havia quedat a les 6 del matí per fer un skype amb en ru, en fre & en moles i la veritat és que va ser la millor manera de començar aquest dia especial. vam riure moltíssim amb les bromes que ens caracteritzen, vam explicar-nos les novetats i del xivarri que vam arribar a fer (tot i que portava auriculars) els nens es van despertar i van venir a la meva habitació a preguntar-me perquè reia sol...(rubén, por qué tienes puesto en tu skype este corazón?! hahahaha).

havent esmorzat vaig anar cap a l'escola carregat amb un tupper. havia preparat una truita de patates i portava pa amb tomàquet pels companys de l'escola i la professora. al descans ens la vam menjar i sembla que tothom va quedar content. aquí teniu la professora Tokuda delint-se amb les nostres receptes.

per dinar havia quedat per dinar amb la Midori i el seu germà a Yokohama.

a l'arribar a casa enacara m'esperava una bona sorpresa. en nao i en kou amb l'ajuda de la seva mare havien estat preparant un pastís. va ser un detall molt bonic i així vaig poder demanar un desig mentre els hi ensenyava que a Catalunya s'estiren les orelles quan fas anys.

el dia va estar plagat de felicitacions per totes bandes i n'hi va haver algunes de molt originals. mails carregats de missatges positius, felicitacions grabades en vídeo i també aquesta postal de la família, moltes gràcies a tots.

rebuscant en l'historial, he trobat aquest vídeo que em van dedicar els meus grans amics de comarruga, la veritat és que no té pèrdua. m'he tornat a fer un fart de riure tornant-lo a mirar i és que cadascú aporta el seu granet de sorra. l'adrià està pletòric amb les seves dots com a violinista, l'anna amb les seves amables paraules, en xavi i els seus moviments d'espatlla impossibles, la judith amb una habilitat inaudita per no vessar ni una gota de la copa, els germans vives amb palmades i moviments de braços, la millor interpretació potser se l'enduu l'alex, i el gran amfitrió pablo de rialla en rialla.

http://www.youtube.com/watch?v=0ovwnez_6X0

PRICELESS!

Aprofito per escriure sobre el curs de plàstica que està cursant en nao. el dissabte passat era el dia en que després de mesos de preparació, es celebrava la festa en què la família va a veure les obres que els seus nens han elaborat. com ja sabeu, aquesta és una família molt ocupada així que el pare evidentment estava a Osaka, i la mare va anar amb el fill petit a fer uns encàrrecs. al final vaig acabar jo anant-hi sol i va ser una bona experiència, com quasi tot el que faig aquí al Japó. en Nao va explicar en veu alta el significat de les seves ceràmiques (un coet i una pilota de futbol, no podia ser d'altra forma) i va estar molt content.

aquí sobre podeu veure el calendari que hi havia penjat a la paret: el mes de febrer tenia la imatge del Palau de la Música!

vaig estar parlant amb la professora d'en nao i em va estar comentant com era com alumne a part de confessar-me que es mor de ganes de viatjar a Barcelona.

per acabar hi van haver jocs i menjar per tots. un company d'en nao va preparar aquesta muntanya de galetes.

però no us penseu que en Nao no la lia de tant en tant. aquesta carta de la foto de sota va arribar amb remitent de la Policia Japonesa! i el destinatari era el propi Nao!! ;)

es veu que va perdre la cartera pel carrer, algú la va trobar i la va portar a la comisaria. sabeu endevinar si va recuperar els diners que hi havia dins?!

neu a Ikuta...

la neu desfent-se als carrers de Shinjuku on en alguns llocs gairebé no hi toca el sol per l'alçada dels seus edificis.

us deixo amb les últimes fotos de trobades nocturnes amb l'Antonio & Carlos en bars perduts del barri de Shimokitazawa i també amb la Gami per Omotesando.

動く浮世絵

2011-02-19T04:38:00.017+01:00

la setmana passada els nens van rebre a casa una comanda per internet que havia fet la mare. era una sèrie de llibres... un d'ells em va cridar l'atenció i la veritat és que l'he trobat molt interessant. consisteix en 15 pàgines on hi ha representats famosos ukiyoe i cadascun té un curt proverbi japonès i una petita explicació en japonès. la curiositat d'aquest llibre pels nens és que el dibuix que representa l'ukiyoe es pot veure "en moviment" si es passa per damunt una fulla màgica (en forma de graella) que fa que sembli que es mogui l'escena.

i què és l'ukiyoe? doncs és un gènere de gravats que es produïen a Japó entre els segles XVII i XX entre els quals es troben imatges paisatgístiques, la vida a la cuitat, escenes de llocs d'entreteniment i altres actes populars. en aquest post en podreu veure alguns exemples.

jo vaig començar a sentir a parlar del tema en aquest post:

http://www.kirainet.com/proverbios-japoneses/

per exemple, en el primer ukiyoe es pot llegir:

きょうはどのはなにとまろうかな？わたしは、わたしにとまって！

The peonies have been waiting all morning, but when the butterfly arrives at last, they fuss with their petals, pretending not to notice.

la lectura que en faig jo d'aquest primer dibuix és que a vegades per aconseguir el que volem, li traiem importància a l'assumpte per tal de que els altres ens trobin més interessants. personalment crec que no sempre funciona i que si realment vols una cosa, has d'anar a buscar-la sense embuts.

l'obra es diu "Peonies and a butterfly" i l'autor és Utagawa Shigenobu.

歌川重宣　[牡丹に蝶]

このチョウは、次にとまる花をえらんでいるのかな。それとも、自分に似合う花が、なかなか見つからなくて、まよっているのかな。重宣は[東海道五十三次]を描いた有名な歌川(安藤)広重の弟子で、二代広重ともよばれています。

---------------------------------------------------------------------------

el segon ukiyoe d'aquest llibre diu així:

そーら、こんどはおもたいぞ！！とうちゃん、きょうもたいりょうだね！

Rocks chisel the waves. Waves whittle the rocks. The fishermen wait, watch, wish.

calma en la tempesta.

"Kajizawa in Kai Province" by Katsushika Hokusai.

葛飾北斎　[富嶽三十六景、甲州石班沢]

岩場から漁師が網を打ち、子供がとれた魚をかごに入れている。見ているものにも波しぶきが降りかかってそう。全体図で、ななめに突き出した岩と、その上に立つ漁師と、網の線を指でたどってみると...、あや、遠くにかすんでいる富士の形とおんなじです。

-----------------------------------------------------------------------------

よる、うすあかりでみるうめは、またかくべつです。

Plum blossoms have little use for a lantern.

quan una cosa és de bona qualitat per sí mateixa, no cal embellir-la amb cap extra.

"Plum Blossoms at Night" by Suzuki Harunobu.

鈴木春信　[夜の梅]

春信は、いくつもの色を重ねて、はなやかな浮世絵版画をつくりました。特にきれいな女の人を描くのが得意でした。その絵でも、手職をかざしている乙女の可憐なこと、そのあまりの美しさに、梅の花もついほころんでしまったのででしょうか。

------------------------------------------------------------------------------

そうだそうだ！そのちょうし！！はたらきものにはほうびだよ。

Night after night the cormorants dive, catch and cough up fish after fish. "The more we gobble, the hungrier we get".

es podria dir que l'avaricia pot acabar trencant el sac oi?

"Cormorants Fishing on the Nagae River" by Keisai Eisen.

渓斎英泉　[木曽街道　六十九次、河渡　長柄川鵜飼舟]

長柄川は長良川のこと。かがり火にさそわれて魚が集まると、バクリッ！鵜が魚をつかまえて呑み込もうとしますが、すかさず人間が、それを横取りします。鵜飼いの風景。炎がくずれて火の粉が舞います。それにしても、キセルを手にしたおじさんの悠然とした態度...。

-------------------------------------------------------------------------------

ぐるぐるぐるぐる、めがまわる！ちきゅうのそこまで、ぐるぐるぐるぐる！

The thing about whirling - once you get going, it's awfully hard to stop. Just ask any galaxy.

estem tots montats en una rutina, en una societat que ens empeny, en unes tradicions i costums que ens defineixen i, sense voler-ho i molts cops sense parar-s'ho a pensar, permetim que el temps ens prengui massa temps.

"Naruto Straits in Awa Province" by Utagawa Hiroshige.

歌川広重　[六十余州名所図会、阿波鳴門の風波]

潮の満ち干の差がはげしいせまい海峡では、海水が渦をまいて流れることがあります。有名な鳴門海峡の渦潮はその代表。くりかえし渦をまいてくだけちる波しぶきは、ますで生き物のようです。広重の観光名所案内の一枚。

-----------------------------------------------------------------------------

はなび、どど～ん！となって、あたまのうえにふりかかる！

The further away the fireworks, the longer it takes to hear the BOOM. In the case of the stars, you'll need to give it some imagination too.

encara que no ho puguis comprovar amb els teus propis ulls, has de ser pacient i confiar en que arribarà...

"Fireworks in Ryougoku" by Utagawa Hiroshige.

歌川広重　[名所江戸百景、両国花火]

隅田川をはさんで二つの国(武蔵・下総)にかけられたいう両国橋。両国の花火といえば、庶民にとっての夏の風物詩で、みんな花火が大好きでした。「かぎや～」「たまや～」橋から、屋形船から、今夜も歓声が聞こえてきます。

------------------------------------------------------------------------------

あっちのみずはにがいぞ！こっちのみずはあまいぞ！

Firefly viewing isn't a one-way affair. They too enjoy their own flickering glow, reflected in your eyes.

(els propers ukiyoe deixo que deixeu volar la imaginació i us imagineu el vostre propi significat.)

"Firefly Viewing" by Eishousai Chouki.

栄松斎長喜　[蛍狩り]

夏の夕べ、団扇を片手に、水辺をふわふわ飛び交う蛍を見てすずむお母さんと子供がいます。江戸庶民娯楽のひとつだった浮世絵は、現在の写真、ポスター感覚で視まれていましたが、長喜は美人気の画家でした。

----------------------------------------------------------------------------

けむにまかれて、のこぎりまげるな！まっすぐきるのは、たいへんだぁ！

In order to saw straight, not a quiver, not a sliver off the line, you need to bend your body all over, and over.

"In the Mountains in Tohtoumi" by Katsushika Hokusai.

葛飾北斎　[富嶽三十六景、遠江山中]

これだけ大きな木を切り終わる最後のところはどうなるのか、見ていたい気もするけど、それにしても、ずいぶん時間がかかりそう...。もとの絵では、材木の上で木を挽く者、下で上向きになって挽く者、鋸の目立てをする者、食事を運んできたらしい女の人、遊んでいる子供など、木挽き一家のくらしが描かれています。

-------------------------------------------------------------------------------

うわ～ったまらん！！ずぶぬれじゃ。いそげやいそげ！

Out in the rain, straw sandals, sedge hats, straw raincoats all drink deep, happy they, to grow heavy.

"A sudden Shower at Shouno" by Utagawa Hiroshige.

-------------------------------------------------------------------------------

まてまて、まってくれ～！だいじなものがとんでいくぅ～！

Now you know how the trees feel when they lose their leaves to the wind.

"Ejiri in Suruga Province" by Katsushika Hokusai.

--------------------------------------------------------------------------------

う～～ん、もうじっとしていられない！！

It's puzzling how many directions fingers can point in at once, and how soft eyes can stare so hard, so sharp.

uns tant i els altres tant poc.

"Ohtani Oniji as Edobeh" by Toushuusai Sahraku.

-------------------------------------------------------------------------------

じょのぶんだと、あしたはもっとつまるかもしれないぞ。

Since the beginning, every snowflake has been different from every other. They know life is short. No time for copying.

aquesta és una de les meves preferides: ja que només vivim una vegada, millor viure-ho al màxim fent el que realment t'agrada enlloc de perdre el temps fent el que altres ja han fet; per molt xulo que sembli.

"Night Snow at Kambara" by Utagawa Hiroshige.

-------------------------------------------------------------------------------

ちょっとわるいけど...いま、こえをかけないでくれる？！

Looking your best and feeling your best don't always go together. "Are you all one?"

sempre es diu que a la vida s'ha de buscar l'equilibri i estar bé tant per dins com per fora, però això no sempre és possible. aquells que ho posseeixen ho han de gaudir mentres duri.

"Contest of beauties" by Keisai Eisen.

-----------------------------------------------------------------------------

むこうぎしのまちにつくまで、なみにゆられてゆうひけんぶつ。

Some passengers heading out, others heading back, while the ferryman is most at home out in the midstream.

molt interessant aquest proverbi en el qual s'explica que el que per uns és una cosa, un altre ho pot percebre de manera diferent des del seu punt de vista. El que els viatgers troben temporal, el conductor ho troba permanent.

"Sunset View from the Onmaya Riverside" by Katsushika Hokusai.

----------------------------------------------------------------------------

きょういちにち、いいことがあるといいな...。

Early on certain mornings, the sun dyes Mount Fuji fire-red, and if you're there, for those gifted moments, you'll turn fire-red too.

quan una cosa és d'una gran bellesa, un mateix també es torna bell al contemplar-ho ja que s'omple de la màgia que es desprèn.

"A Fine Breezy Day" by Katsushika Hokusai.

---------------------------------------------------------------------------

si esteu interessats en el llibre, el seu ISBN és 4-8340-2027-4

大丈夫じゃなくてDAIJOBです

2011-02-08T07:00:00.011+01:00

La setmana passada vaig anar a una fira de cerca de treball, es deia Daijob Go Global Career Fair i és un event on empreses monten el seu stand per oferir treball i promocionar-se. lo bo d'aquesta en concret és que estava orientada específicament a estrangers buscant curro a Japó així que vaig aprofitar al màxim per parlar amb totes les companyies que vaig poder i repartir el CV a unes quantes. perquè us feu una idea hi havia empreses com Panasonic, Bloomberg, Ericsson, Procter&Gamble, algunes d'energies renovables, d'altres japoneses, etc.

Des de llavors he anat rebent algunes respostes al mail i hi ha hagut de tot, algunes en les que no encaixava el meu perfil i d'altres que m'han convidat a seguir amb el procés de selecció. us mantindré informats perquè algunes de les sol·licituds de vacant estaven fora de Japó també. De totes formes continuo per les tardes rebuscant per pàgines web moltes ofertes en què donar-me a conèixer.

ens vam trajar amb els companys de classe i vam anar a veure si sonava la flauta.

després vam anar a un 居酒屋 (izakaya) a sopar i comentar la jugada. la Brandi és americana i està casada amb el noi japonès de més a l'esquerra, després poder veure en Pau i la Midori. Després en Shige, un japonès molt ben parit, i en Sakoguchi, de Shanghai.

tal i com us deia, aprofito cada moment per buscar una vacant, fins i tot a dins el tren hi ha anuncis d'agències de recruitment.

al sortir del tren a l'estació de Shibuya, últimament es pot gaudir d'aquesta proposta de llibres penjant del sostre, per tal d'incitar en la lectura...

estació de Shinjuku deserta abans de les 6am un dissabte.

a aquestes hores intempestives només hi ha esquiadors, nens anant a entrenar a futbol i borratxos que tornen a casa. adivineu quin era jo? com un pepe anant a l'estació d'ski, el proper post penso penjar les fotos.

el dia 3 de febrer vam celebrar a casa una tradició japonesa molt curiosa. aquell dia en Kou havia preparat una màscara d'ogre a la guarderia i la mare havia comprat 大豆 (daizu), una mena de llegums. el que vam fer va ser sortir a la terrassa i llançar-los amb tota la força cap a fora amb la idea de treure les coses dolentes de dins a casa i tot seguit vam tirar-ne unes altres al terra del menjador per tal d'atreure la bona sort.

després d'aquest ritual, el pare de la família va trucar per skype i sense treure's la careta els nens van venir a l'habitació i vam estar parlant tots 4.

aquesta foto és tot un homenatge als meus 4 amics de la westfalia.

al kou li encanta anar a la perruqueria perquè hi ha una zona de joguines molt completa on jugar; jo tenia aquest garatge igual quan era petit! quins records oi manel?!

l'altre dia vam fer 鍋 (nabe) per sopar a casa però lo més curiós és la forma: la de l'Anpanman, els dibuixos animats preferits del petitó.

què us sembla l'aspecte de la Nabe? està boníssima!

aquí al costat de casa hi ha un lloc de 焼肉 (yakiniku) molt bo on et cuines tu mateix la carn a la graella en especialitat koreana.

l'arquitectura japonesa, que sempre té alguna cosa per cridar l'atenció. en aquest cas l'edifici Audi a 明治通り(meiji dori).

en aquest avís a les escales, t'informen que té 91 esglaons i que a darrere hi ha unes escales mecàniques per si les vols utilitzar.

el misteri resolt, ja estan arreglant les rajoles que estaven mig escapçades.

el petit jugant i el gran estudiant

UNIQLO, la marca de roba assequible per joves aquí a Japó.

un racó publicitari de la nova Nintendo DS en 3 dimensions al bell mig de l'estació de tren.

tecnologia i, moda?

us deixo amb unes últimes fotos que vaig fer divendres donant un tomb per yoyogi.

海を越えて山を越えて

2011-01-26T14:25:00.006+01:00

molt bones a tots i totes! com molts de vosaltres ja sabeu últimament escolto sovint el grup d' "Els amics de les Arts". i aquí a Japó no és pas una excepció. vaig pel metro amb els cascos posats i tararejant les lletres de les seves cançons (ben apretat, com totes les línies de metro de l'àrea de Tokyo que van pleníssimes a l'hora punta). Doncs mentres estic per casa, en Nao i en Kou sempren volen escoltar la música del meu iPod i al final s'han acabat aprenent la cançó de "Per mars i muntanyes" en versió japonesa. avui després de sopar s'han posat a jugar i a cantar-la, i els he gravat. ja veureu com es prenen la pilota, com criden, riuen i fins i tot fan el kamehameha! el paper que llegeixen és la lletra que em va demanar en Nao i els hi he imprès, encara que només ell ho sap llegir perquè en Kou encara no ha après els caràcters japonesos. Tot i així fa veure que ho entén com el seu germà gran...

tot seguit els hi fet arribar un mail a la banda dels Amics i ràpidament m'han contestat dient que ho publicaven així que si voleu podeu donar un cop d'ull al seu blog on ho han penjat:

http://elsamicsdelesarts.cat/2011/01/26/noticies-fresques-del-japo-lestrella-i-den-joan-miro/

aquí baix hi ha l'enllaç pel vídeo pujat al youtube:

http://www.youtube.com/watch?v=3ZgLP7BeDeQ

Augmented Reality

2011-01-24T08:23:00.008+01:00

Avui escric aquest breu post només per parlar d'un tema que m'ha cridat l'atenció passejant pels passadissos de l'estació de Shibuya. Tot va començar quan vaig veure aquesta senyal a la paret i em vaig preguntar què renoi seria?

La cosa és una aplicació d'i-Phone basada en el que es coneix com a Realitat Augmentada (AR). De moment aquest servei només s'ofereix als voltants de Shibuya i permet saber informació en temps real de la situació al voltant d'aquest barri mentres hi vas caminant. D'aquesta manera es podran descobrir nous llocs que s'hi anunciïn i coses vàries com ofertes, rebaixes de botigues, concerts que s'hi fan, la cartellera del cine, inauguracions de tendes, sales s'exposició, etc. De moment és una aplicació experimental que està en ús des dels primers dies de de desembre de l'any passat i en principi funcionarà gratuïtament fins a primers de març. Aquesta versió beta doncs, està desenvolupada per l'empresa Tokyu Corporation en col·laboració amb el Ministeri Japonès d'Economia. Jo recordo que en Pol a Barcelona tenia una aplicació semblant per l'Android, però en aquest cas està enfocat en un punt comercialment molt potent com és Shibuya. Dir també que experiències similars s'han posat en marxa també en ciutats com Nova York. Si voleu, consulteu la pàgina http://www.layar.com/ per més informació.

Ready to experience Augmented Reality (AR) with your i-Phone? Thanks to the pin@clip application, it is possible since early December but only in Shibuya area and only (at least for now) until March 3, 2010 as it is an experimental event. During the test period, pin@clip will be able to provide you with various real-time information such as the store sales, newly opened stores, movies, concerts, exhibitions etc. in Shibuya area. The only thing you need to do to enjoy this service is to apply online, which requires nothing more than sending an empty message to the designated address. And Voilà! No need for application fee even! Besides, the testers are said to be rewarded with a Tokyu Hands Card with 500 points to be spent in that department store.

昨秋、東京急行電鉄(株)および協力パートナー企業は、経済産業省「e 空間実証事業プロジェクト」の一環として「pin@clipピナクリ」をスタートさせました。渋谷にいる人たちの発見や楽しみを拡げ、街をもっと元気にしたい・・・そんな思いからスタートした「pin@clipピナクリ」が、バージョンアップして渋谷に戻ってきました。従来のサービスに加え、渋谷のあちこちに貼られたピナクリマーカーを読み込むことで、渋谷のお店の詳しい情報やお得な情報、また公共施設や渋谷で開催される様々なイベント情報をゲットできるiPhone向け新サービスです。

en aquest video es pot veure un exemple de com usar aquesta tecnologia pin@clip:

http://www.youtube.com/watch?v=FcxoIxTLpiM&feature=player_embedded

per acabar, si voleu llegir-ho, aquest altre link és el d'un article del New York Times de fa una setmana que va comentar en Pablo i que descriu un punt de vista diferent i més optimista sobre la situació actual de la zona Euro:

http://www.nytimes.com/2011/01/16/magazine/16Europe-t.html?_r=2&pagewanted=1&hp

第二週

2011-01-20T09:18:00.012+01:00

encantat de saludar-vos de nou des de terres nipones. això que teniu a dalt és un mural que es pot veure actualment a l'estació de Shinjuku on hi ha representats escenaris típics de japó; m'hi vaig acostar i vaig adonar-me que està elaborat a base d'origami, l'art japonès de saber doblegar el paper.

aquesta breu introducció em serveix per posar-vos en situació. amb aquests pocs dies vivint aquí ja em torno a sentir instal·lat de nou i amb moltes ganes de fer coses. les classes de japonès van molt bé amb bons resultats als exàmens (de moment) i ja he fet nous amics a l'acadèmia amb els que anem a dinar després de classe. del tema de buscar feina he tirat forces CV per internet i tinc l'intenció d'enviar-ne molts més! també m'ha donat temps de retrobar-me amb antics amics i sobretot, m'he deixat sorprendre per aquest país tan increïble on diuen que neix el Sol. començaré amb la primera cosa que em va sobtar a l'arribar a Shibuya aquesta vegada, i va ser aquest monstre que estan construint ben bé davant de l'estació.

a dins l'estació és tot un món i hi ha moltes coses que criden l'atenció; per exemple, que amb la T-10, com que li pots introduir crèdit, es pugui pagar les begudes d'una màquina dispensadora o bé com a la següent foto, es pugui pagar el servei de consigna només passant la targeta per davant.

com he comentat abans, al migdia busquem un lloc per menjar i en Sakoguchi, la Denisse, l'Erick, l'Elisabeth i jo passem una estona plegats. en petits bars-restaurants com aquest provem deliciosos menús per poc més de 600 yens.

el dissabte passat va ser el primer cop que sortia de festa per Tokyo aquest 2011 i va estar genial. ens vam trobar al bar Scramble i d'allí vam anar al club Camelot. aquesta és la foto amb l'Alain, en Jairo, la Nerea, en Guillermo, en Fernando, l'Eloine, en Xavi, la Gami, la Silvia i jo.

el diumenge al migdia em vaig veure amb en Shyam, pels que seguiu el blog ja sabeu que és l'amic amb el que més em vaig fer la primavera passada, el xef de Nepal. doncs junts vam dinar per Shinjuku un ramen a peu de carrer i vam passejar fins aquest temple on no havia estat mai. ens vam estar posant al dia, ell del seu recent viatge a Tailàndia amb la seva dona i jo de les coses que he fet des de l'últim cop que ens vam veure. després de donar-li uns turrons i catànies ell em va regalar encens natural de Kathmandú i un pòster de l'Anapurna.

allà mateix hi ha un punt de trobada rollo el gos de Hachiko a Shibuya, però en aquest cas és l'estàtua d'un lleó i està a la sortida est de l'estació de Shinjuku. amb la Midori vam quedar aquí per anar a prendre algo.

jo que sóc de dolços, doncs imagineu com el meu olfacte em va conduir fins aquesta pastisseria increïble on preparen pastissos de moniato amb molt bona pinta!

pels voltants de l'estació de Shibuya hi ha una exposició molt interessant a l'aire lliure de fotografies antigues d'aquest barri. s'hi llegeix: いつも動いてる、いつも新しい何か生み出し続ける街、渋谷。que vindria a ser algo com: "Shibuya sempre s'està movent, la ciutat que sempre continua donant a llum a quelcom nou."

pel que sembla fa uns anys hi havia un telefèric que sobrevolava aquesta zona.

un altre detall per treure's el barret és que es pot consultar a l'andana aquest esquema dels vagons del metro on indica en cada estació de la línia de metro, on et trobaràs amb les sortides nord, sud, etc.

avui sortint de classe ens hem fixat que al terra hi havia unes seguit de tres marques blanques en algunes rajoles, endevineu quina funció tenen?

consultant la secció de llibres d'aprenentatge d'idiomes d'una famosa cadena de llibreries japonesa em va encantar trobar-me amb 6 llibres per aprendre català en japonès!

el mister bean nipó:

per no confondre amb les 2 am, aquí es veu que van decidir escriure que està obert fins les 26 hores...

l'altre dia vaig anar a la universitat femenina de Shouwa amb un event de l'escola i va resultar un èxit. em van ensenyar rituals típics que es fan a Japó per celebrar l'entrada d'any nou com tocar l'instrument musical anomenat Koto el qual consta de 13 cordes, jocs de cartes, el fukuwarai, la baldufa japonesa, vestir un yukata, el sadou (cerimònia del tè), l'ikebana (arrangament floral), entre d'altres coses.

per últim us deixo amb el video del Koto i també de l'estació per on passo jo cada dia. en aquesta estació hi ha moltíssimes línies de tren com per exemple la JR (Japanese Railways), el metro de Tokyo, etc. aquest video és de l'entrada d'una d'elles que és privada, imagineu-vos com de ple va el tren... per cert, l'estació més frequentada cada dia del món és Shinjuku, no vull ni saber com deu ser allà a les hores puntes.

ギリシャ

2011-01-09T16:24:00.008+01:00

quan revisava les últimes paraules escrites a l'anterior post m'entrava com una mena de nostàlgia dels grans moments que vaig passar a Japó l'última vegada que vaig estar-hi i sembla mentida però ja hi torno a ser. aquest blog torna a arrencar després d'uns temps aturat amb la intenció de seguir explicant les coses mentres estic fora. el format que seguiré encara no el tinc clar: no sé si seguiré amb les experiències personals, si em centraré d'una manera més objectiva en les coses que em cridin l'atenció per tal de fer-vos-les saber o si serà com un diari dels passos professionals que vaig seguint cada dia ara que un dels meus objectius és trobar curro.

mentres començo amb aquesta cerca, estaré estudiant a la mateixa acadèmia on vaig apuntar-me la primavera passada i la rutina començarà demà dimarts ja que avui és una festa nacional. des de que he arribat ja he fet forces coses, lo primer va ser la gran rebuda que em va fer la família d'acollida amb la que estaré vivint. com que és la mateixa que abans, només trucar el timbre, en Nao i en Kou es van llançar sobre meu i em van donar una càlida benvinguda. Amb ells i la seva mare ahir vam anar a sopar a un restaurant rotatori de sushi i avui hem fet encàrrecs pel poble, entre d'altres coses. Però abans d'arribar aquí, he estat uns dies a Grècia amb els meus pares i el Manel, on vaig rebre també un comiat genial, així que en aquest post bàsicament el que trobareu seran quatre fotos d'aquest viatge i les primeres que he tirat a Japó.

Les Caríatides, columnes en forma femenina que sostenen el temple d'Erecteon dins l'Acròpolis.

El Manel en deia un kebab d'això...

Curiosos graffittis a les parets del barri de Plaka, a Atenes.

el canvi de guàrdia davant el Parlament grec.

les columnes "rectes" de la ruïnes gregues

els papas durant la posta de sol al temple de Posseidó, al cap de Sounio.

el punt de sortida de la marató, a Marató. Segons la història, després de la victòria grega davant els perses a la batalla de Marató cap al 490 a.C., un soldat grec va córrer la distància que separa el poble de Marató de la ciutat d'Atenes i en arribar per anunciar la bonanova, va morir fulminat per l'esforç.

estàtua de Leonides al pas de les Termòpiles: "Come and get them."

pels voltants em vaig trobar amb aquest valent nen grec, tot un Espartà.

els 4 amb el Parthenon al fons.

la carta d'un restaurant al barri de Psiri.

part de l'Àgora Antiga, a Atenes.

el meu germà i jo.

una licoreria amb encant d'Atenes.

no us espanteu: això ha estat part del meu sopar d'avui, ulls de salmó. Tal i com he dit abans, ahir vam anar a menjar sushi i durant el sopar, van fer una rifa. En Nao es va posar de peus i va jugar-se amb un altre nen a pedra-paper-tisora qui es quedava amb el premi. Ens ho van donar embolicat i avui la seva mare ho ha cuinat per tots, boníssim el sabor a peix!

aquesta és la primera foto que m'he tirat amb els nens de la casa. en Nao a la mà duu un Soroban, la calculadora manual japonesa, avui me l'ha ensenyat a fer anar i ja sé fer sumes i restes amb ella, tota una experiència...

per últim dir que tinc la impressió que se'm presenten uns mesos intensos amb moltes coses per aprendre i que espero aprofitar almenys igual de bé que l'última vegada que vaig venir a Tokyo. Per mi és com una porta oberta; un munt d'oportunitats que no penso deixar escapar. Us mantindré informats...

夢

2010-06-27T06:10:00.017+02:00

Escriure un nou post al blog em provoca una mescla de sentiments. per una banda estic content que viure a japó em regali tants bons moments i que tingui per tant quelcom de què parlar. però per altra banda dedicar-me a penjar les fotos i comentar-les em pren temps de descobrir i aprendre coses noves. intentaré pensar que en general m'aporta més que no pas una altra cosa, ja que també em servirà a mi com a record... sense més dilacions:

M'agradaria començar aquesta entrada amb un recordatori a la Fa-san, la tailandesa. aquests mesos us n'he estat parlant i junt amb en Shyam, el nepalí, han estat els amics amb els què he passat més coses aquí. Ella va haver de marxar fa unes setmanes cap al seu país així que abans vam organitzar un sopar a casa el Shyam com a festa de comiat. Com ja sabeu ell és xef professional així que vam poder provar unes delícies d'entre les quals m'agradaria destacar el sashimi tallat amb el seu ganivet, gravat amb el seu nom.

com podeu veure, vistes des del seu àtic al riu Sumida i als edificis d'Asahi i Sky Tree.

Canviant de tema, aquest passat dijous es van acabar les classes a l'acadèmia i amb això dono per finalitzada una etapa d'estudi intensa i recompensant; n'estic realment satisfet. els professors han estat excel·lents i la majoria dels amics que he conegut a Tokyo són d'aquesta escola. l'últim dia em van entregar un diploma, les notes i l'assistència, tot ok ; )

un dels últims dies vam anar a un hotel perquè ens ensenyéssin com funciona la cerimònia del te. va ser una bona oportunitat per tirar una foto de classe.

foto al bell mig del barri de shibuya amb l'Ale, en Daniel, la Lisa i la Lilian. un dia, al barri d'ikebukuro vam anar a un concert on en Daniel tocava la bateria; el seu grup la veritat és que és genial!

la hiroyo i jo als parcs de roppongi amb la Tokyo Tower com a testimoni. us sabeu la història del llac de Roppongi Hills? doncs el cas és que l'any 2003 es van abocar 10.000 peixos Space Medaka en aquest estany. Els va portar l'astronauta Dr. Mamoru Mohri i lo curiós és que aquests peixos són els descendents de peixos nascuts a l'espai durant un viatge de l'Space Shuttle Columbia al 1994. el que vull dir amb això és que si algú vol tenir una cita romàntica, pot anar a aquest lloc i parlar-li a la parella que els peixos que està veient són fills de les estrelles i bla bla bla

aquesta foto és una de les primeres festes a les que vaig anar a Tokyo. La noia japonesa del cabell llarg és la meva professora!! vam sortir de festa al club Gaspanic i encara que ella deia que vindria a sopar i prou, ja podeu veure com es va animar i va entrar a la discoteca amb nosaltres.

però des de que vaig començar a anar de festa amb l'Alain la varietat de llocs de festa va disminuir: vam acabar anant sempre al Camelot hahahaa I no em queixo perquè ens ho hem passat increïblement bé en aquest local tots els cops que hi hem anat.

un altre dia la festa va començar a casa seva amb els seus amics però igualment vam acabar anant al famós Camelot... aquest dia jo vaig convidar una amiga meva a la festa i al seu apartament hi havia algunes japoneses i la resta, col·legues seus espanyols: l'Antonio, en Pablo, l'Héctor i en Carlos. La majoria d'ells ja porten anys vivint aquí i és interessant conèixer les seves diverses històries que han acabat en el mateix resultat: establint-se al Japó.

en aquesta foto, el cruel sol de la matinada de Tokyo ens recordava que era hora d'anar a dormir.

un altre dia vam anar a veure un partit de la Copa del Món en un bar de Shibuya (3.30am). vam conèixer molta gent que anima la Roja entre ells aquesta noia que és de pare basc i mare japonesa, l'Asami.

al bar on retransmitien el partit amb tots els titulars.

un d'aquests dies també vaig anar a prendre un cafè amb unes amigues, sempre ben acompanyat jo. en aquesta cafeteria només entrar et regalen un donut normal recent fet que sincerament està més bo que si després en demanes un altre farcit de qualsevol cosa (sí, més bo que un donut de xocolata, ho he de reconèixer) però el fet que estigui encara calent fa que sigui boníssim! doncs elles són la Eunice (mig japonesa mig hawaiana), la Lilian (mig japonesa mig persa, però que viu a Àustria; va portar un bombons MozartKugeln), l'Ale i la seva amiga Mari.

les vies del funicular del mont Takao.

camí de pujada al cim del mont Takao des d'on es tenen unes molt bones vistes de la ciutat de Tokyo i si es té sort, del mont Fuji també!

una processó de monjos enmig de la immensitat de temples ubicats a la falda del mont Takao.

un altre dissabte en Shyam em va tornar a convidar a donar una volta en la seva impressionant moto.

vam fer una parada al barri de Nihonbashi (un dels centres històrics de la ciutat) i allí hi havia un grup de gent que estava preparant un festival al carrer per l'endemà diumenge. vam estar-hi parlant una bona estona i ells es van interessar també en els festivals d'on sóc jo així que ara ja saben què són els castellers. com podeu veure la seva vestimenta és curiosa.

fent el ruc en un izakaya de Shinjuku.

passant una tarda a la riba del riu Sumida.

La Barbacoa. aquest dia sí que ens ho vam passar bé! l'Eduard ens va convidar al seu apartament de Shibuya i vam preparar una festa que va acabar sent molt divertida. ell és de Trinidad i Tobago i s'ha montat una bona vida al japó, té un duplex al 8è pis amb unes vistes guapíssimes fins a Shinjuku.

jo vaig aprofitar per portar un plat cuinat des de casa.

aquest lloc tan cursi és un maid-cafe al barri d'Akihabara. en aquests llocs les cambreres et tracten com un client molt important i t'entretenen jugant a jocs com pedra-paper-tisora i altres jocs innocents. de la decoració no cal que us en destaqui res i pel que fa a la presentació dels plats i els cafès és de lo més recarregat i colorit. tota una experiència.

només a l'entrar et fan una gran reverència i et saluden tots els treballadors personalment... això només pot passar en aquest país.

amb la Mari provant el nou iPad...

el nostre lloc preferit: Hachiko.

M'agradaria penjar ara quatre fotos de la hostfamily:

aquests són ells 4 el dia que vam anar al zoo.

en kou.

en nao i la seva samarreta.

li encanten les girafes...

per mi era el primer cop que veia un koala...

l'eri i el kou en bici de camí a la biblioteca un diumenge qualsevol.

al parc del poble fent hanabi.

en kou i la seva felicitat.

Ara només em queda un petit espai per reunir quatre curiositats.

fa un parell de setmanes en Nao em va despertar a les 5 i poc i em va proposar anar a córrer pels voltants. al principi vaig dubtar però finalment va resultar ser un bon començament pel dia. després d'una senyora dutxa i un esmorzar com cal, vaig tenir un dia rodó.

no només s'ha de tenir el mòbil en silenci (o apagat segons en quines zones) sinó que al metro també t'alerten que si tens el so dels auriculars massa fort, pots molestar la resta dels passatgers...

no, no he viatjat als Estats Units aquest cop.

l'altre dia em vaig acostar a l'Sky Tree, la nova torre que s'està construint al barri de Sumida a Tokyo. l'actual torre de Tokyo no pot enviat senyal de TDT correctament degut a que s'han construit gratacels al seu voltant.

La nova torre acabarà medint 634 metres al desembre del 2011 i s'obrirà al públic la primavera del 2012.

els diumenges a la tarda si passeges pel parc de Yoyogi pots veure gent de tot tipus i si no us ho creieu, mireu les 3 fotos amb nenes sortides de contes cutres, ballarines de grease i rockers perduts en el temps.

Per últim us deixo amb el meu estimat creuament de shibuya. per la nit és quan hi ha més gent i en aquesta foto es pot veure com a l'altra banda del semàfor una manada de gent espera en vermell a que es posi blau (sí, a japó no li diuen verd al color del semàfor).

En aquest divertit video del nens podeu veure com el gran molesta el petit i aquest comença a "plorar":

demà me'n vaig a disneyland amb els 2 nens i una amiga!!

fins ben aviat.

神戸と大阪

2010-06-10T11:24:00.019+02:00

la setmana passada vaig decidir aprofitar l'últim cap de setmana abans de la temporada de pluges i em vaig escapar a koube i oosaka. vaig comprar un bitllet de tren bala per l'anada (divendres tarda) i em vaig atrevir amb un bitllet de bus per la tornada diumenge nit, el qual em deixaria el dilluns a les 7 i mitja del matí altre cop a tokyo a punt per anar a classe a les 9am. tot seguit, en aquest post intentaré reflectir el que va passar entre aquests dos trajectes.

l'elecció d'aquesta destinació va estar altament influenciada pel fet que un amic meu de pennsylvania està vivint ara a oosaka i a més el pare de la hostfamily treballa en aquesta ciutat així que tenia ja un parell de persones que em podrien acompanyar per la ciutat.

com que havia de passar 2 nits fora i feia uns dies que em rondava pel cap lo de provar un hotel càpsula, vaig reservar habitació en un d'aquests hotels únics a japó tant per la nit del divendres a koube com pel dissabte a oosaka. més avall podreu veure les fotos, per ara només dir-vos que vaig sobreviure i que realment és una experiència interessant. pel que fa a les dutxes, no n'hi acostuma a haver i enlloc d'això hi ha uns banys públics molt grans; la veritat és que em va sorprendre el luxe dels ofuro en comparació amb el tamany de l' "habitació".

senyora japonesa acomiadant algú estimat que està a punt de marxar en tren bala ben lluny.

panell informatiu amb els diferents trens que circulen en les línies del shinkansen.

si desgraciadament es coneix per quelcom la ciutat de koube, és pel seu "recent" terratrèmol. el 17 de gener de l'any 1995 a les 05:46am aquesta ciutat va ser sacsejada amb una intensitat de 7,2 en l'escala Richter deixant més de 5000 morts i incalculables pèrdues. ara el temps ha passat i si no fos per estàtues commemoratives i memorials com aquest de la flama que pretenen recordar el que es va viure llavors, la veritat és que està totalment reconstruïda.

koube té també un important China Town, tot passejant pels seus carrerons vaig topar amb aquesta placeta on hi havia un concert improvitzat amb instruments xinesos.

vista nocturna de la zona del port.

curiosa torre de forma hiperbòlica.

senyores i senyors: això és el famós hotel càpsula. una llarga filera de forats de la mida suficient per entrar-hi una persona i alineats en dos pisos com es pot veure a la foto, què us sembla?

aquesta va ser la meva càpsula.

el noi de l'esquerra és en Satoshi i el vaig conèixer l'any passat a Estats Units. la veritat és que em va fer molta il·lusió retrobar-me'l en un escenari tan diferent com és Japó. el noi de la dreta és un amic seu japonès i junts vam recórrer tota la ciutat.

vistes des de dalt de tot del famós castell d'oosaka.

els idíl·lics jardins del castell.

curiós restaurant on vam dinar i que em va sorprendre perquè a mesura que es van menjant les cloïsses, els clients tiren les closques al terra. nosaltres no vam ser menys!

aquest edifici són uns grans magatzems japonesos on pots trobar de tot. el seu nom és DONKI, podeu deduir d'on ve? és una abreviació de "DON QUIjote", a mi encara m'han d'explicar perquè la mascota és un pingüí...

el creuament més conegut d'oosaka amb el corredor de "Glico", una empresa de la ciutat.

vistes des de dalt d'un observatori futurista.

tot passejant per oosaka em vaig trobar amb aquesta sorpresa arquitectònica: sí sí, ho esteu veient bé, una carretera que atravessa literalment un edifici!!

què és aquest eco-edifici?!

doncs m'hi vaig endinsar i vaig descobrir que era un pàrquing de bicis, diferent dels del bicing oi?

els "escacs" japonesos.

zona animada d'oosaka on hi va haver un gran desenvolupament després de la segona guerra mundial i que és representativa del l'esperit de superació japonès.

un dels temples més antics de japó.

però si per algo es coneix la regió d'oosaka és per la seva gastronomia així que ara venen un seguit de fotos dels menjars que he provat aquests dies:

takoyaki

okonomiyaki-monjayaki-modanyaki

kushikatsu

ramen

横浜

ja que hi sóc us penjo també quatre fotos de yokohama, kawagoe i kamakura on vaig anar amb la midori.

yokohama chinatown.

yokohama skyline.

dins la nòria de yokohama.

yokohama de nit.

川越

un altre cap de setmana vaig anar amb els dos peques i la Fa-san a Kawagoe, un poblet conegut per les seves cases fosques. els materials d'aquests edificis són molt antics tal i com podreu veure a les fotos i són de color negre. això va permetre que durant la II Guerra Mundial els avions americans no llancéssin bombes ja que es pensaven que ja estava destruïda jutjant pel seu aspecte. és per aquesta raó doncs que aquest poble preserva encara un aire del japó més antic.

una campana en un poble japonés, força estrany. no és com allí que cada poble té la seva església amb la corresponent campana.

la Fa-san, els nens i jo, posant.

鎌倉

un altre dia vam anar a passar el dia a kamakura, que està relativament a prop de casa. aquest lloc és conegut per la gran quantitat de temples i pel gran Buda, dins el qual es pot entrar!

el primer temple que vam visitar va ser un que tenia un impressionant jardí de bambús a l'entrada. en aquesta foto, en kou observant com d'alts eren.

una foto oficial de cerimòmia de casament a l'estil oriental. nuvis, pares i família al complet.

en kou no para de demanar pujar-lo al coll :)

el buda gegant del què us parlava abans.

aquest dia la midori i jo vam fer de mama i papa; per cert ella està estudiant per mestre així que té molta paciència amb els nens.

a la tarda vam marxar de kamakura i vam anar a la península d'enoshima. per arribar-hi hi ha un trenet antic molt autèntic.

ah! i aprofitant que estic inspirat, adjunto unes fotos del jardí Hamarykyu on vam anar amb uns quants de l'acadèmia un dia a l'acabar les classes, i també d'altre parcs on he anat. ja us vaig dir que tinc moltes fotos guardades així que poc a poc les aniré adjuntant cada cop que actualitzi el blog.

d'esquerra a dreta, la lilian (mig japonesa, mig persa però viu a àustria), l'ale (mexicana i cantant d'opera) i en edward (de trinidad i tobago).

jo intentant obrir una caixa misteriosa d'estil japonès. tinc pensat comprar-ne una així que si l'aconsegueixo, us l'ensenyaré quan torni. realment em té intrigat.

la meva parella de pa beneit, qui sigui del penedès ho entendrà...

a la sortida del parc hi havia aquest edifici que em va cridar l'atenció. he investigat una mica sobre ell hi he descobert que es diu Nakagin Capsule Tower (no té res a veure amb un hotel càpsula). El seu arquitecte és el japonès Kurokawa Kisho, té 14 pisos i està composat de 140 compartiments individuals que tenen la funció d'apartaments i oficines. Es va construir l'any 1972 i la idea darrere d'aquest disseny és la intercanviabilitat, de manera que els compartiments es connecten a una columna central la qual cosa els fa fàcil de substituir. si en voleu saber més:

http://pingmag.jp/2008/12/22/nakagin/

la línia de metro que utilitzo cada dia per anar a l'escola.

per acabar, com ja va sent habitual, acabo amb una curiositat que em va cridar l'atenció:

no és una llegenda urbana: hi ha vagons al tren només per dones, aquí ho veieu. és el primer vagó i és vàlid durant unes certes hores al dia tal i com podeu llegir a al foto.

no em puc oblidar dels meus Otoutos, us deixo amb una foto i un divertit vídeo amb ells:

相撲

2010-06-03T14:08:00.011+02:00

hola amics, com va? aquesta vegada us escric per parlar-vos sobre l'experiència del sumo. quan vaig pujar a l'avió direcció japó aquest últim cop em vaig dir que si sorgia l'oportunitat de presenciar un combat de sumo, hi assistiria sens falta. així que quan vaig sentir que el torneig més important de l'any es feia a tokyo al maig, ràpidament vaig comprar les entrades junt amb la Fa-san.

primer de tot us parlaré d'aquest antic esport que data de fa 1500 anys. Antigament la Cort Imperial reunia a lluitadors d'arreu del país per dur a terme un gran torneig de sumo a la ciutat de Nara; es tractava d'un banquet cerimonial per celebrar la pau i invocar abundants collites. és a dir que té uns orígens religiosos dels quals se'n deriven les seves danses prèvies al combat i molt del seu protocol (ja ho comprovareu als vídeos).

ara parlaré una mica de les regles del sumo: el ring on té lloc la lluita s'anomena dohyo i està fet d'un tipus concret d'argila, com podreu veure a les fotos. la superfície dura està recoberta d'una capa fina de sorra. Sobre el dohyo està suspès a l'aire un sostre per mitjà de cables que s'assembla a un temple sintoista amb quatre llaços gegants penjant de cada cantonada i que representen les 4 estacions.

un combat es guanya forçant l'adversari fora del cercle o tirant-lo al terra sobre el dohyo. per perdre el combat no és necessari caure completament o ser expulsat del tot. així doncs el lluitador que toca el terra amb qualsevol part del seu cos que no sigui els peus, ja sigui el genoll o la punta del dit, perd el combat. donar cops de puny, estirar del cabell, tocar els ulls o colpejar a l'estòmac està prohibit. també està en contra de les normes estirar de la banda que cobreix les parts vitals. com que no hi ha categories segons pes, és possible que un lluitador s'enfronti amb un oponent que el dobli en pes.

aquí us deixo amb les fotos d'aquell dia:

aquests lluitadors situats en rotllana són els de més alt rang. la indumentària que porten pot arribar a costar una fortuna i la duen només en aquesta presentació ja que pel combat porten la banda negra només. és curiós que l'actual número 1 de la lliga de sumo sigui un estranger: és un de mongòlia i potser per aquesta raó venien uns aperitius mongols al voltant de l'estadi...no gaire bons per cert.

l'entrada per aquest esdeveniment et permet assistir des de primera hora del matí fins l'últim combat a les 6 de la tarda. naltros vam fer cap després de classe al voltant de les 2 i quan vam arribar estava força buit i tranquil així que encara que teníem els seients més barats, vam aprofitar per asseure'ns a la zona de butaques més cares i poder veure el ring des de prop. després es va començar a omplir i vam anar cap als nostres seients i la veritat és que als últims combats estava ple i hi havia molt de xivarri com en un partit de futbol.

per acabar comentar-vos ràpidament un seguit d'històries que m'han anat passant durant aquests últims dies...

assistir a una festa de "fi de curs".

experiències com aquestes només es poden viure si estàs en una hostfamily. doncs vaig tenir l'oportunitat d'anar a l'undokai del Nao-kun, el més gran dels dos fills i allí el vaig veure amb tots els amics jugant i practicant esport. com veieu a la foto tots els pares portaven la seva catifa i el dinar en tàpers.

aquest és un canal que travessa la meva ciutat i que durant la festivitat del "Dia dels Nens" estava engalanat amb aquests peixos penjant d'una corda i que simbolitzen d'una manera colorida els infants del poble.

aquesta foto tirada des de la sortida de la parada de Shinjuku mostra un edifici que em fa recordar molt a un d'emblemàtic de barcelona, què en penseu? quin us agrada més, la torre agbar o aquest?!

d'aquesta foto amb el meu bon amic Shyam de Katmandu i la Fa de Tailàndia, m'agradaria destacar-ne el fons. el segon edifici a mà esquerra i més prim, és la nova torre de Tokyo anomenada Sky Three i que quan s'acabi superarà els 800 metres d'alçada. l'edifici daurat del mig és la famosa seu central de la cervesa Asahi. us heu fixat que el color és el de l'esmentada beguda i que els últims pisos tenen una forma com l'espuma en un got de cervesa? just allí hi ha un observatori molt xulo des d'on vam poder veure unes bones vistes d'asakusa. a l'edifici de la dreta li diuen l'edifici caqueta per la seva forma...

més fotos de l'increïble creuament de shibuya, aquest cop de nit...

amb l'Ale-san observant el creuament des d'una altra perspectiva.

és curiós veure el que fan els japonesos per entretenir-se al tren. les aficions majoritàries són dormir i connectar-se a internet des del mòbil com es pot veure a la foto, però també he vist forces noies aprofitant per maquillar-se!

ara ja sé perquè era tan bo l'ukelele kid.

una escultura futurista al port de Yokohoma.

avui dijous nit encara he de fer la maleta: demà divendres per la tarda marxo en tren bala cap a Kobe i Oosaka a passar el cap de setmana. allí em trobaré amb el pare de la família d'acollida el qual treballa a en una empresa a Oosaka i també quedaré amb en Satoshi, el meu professor de japonès a Estats Units que ara està vivint en aquesta ciutat. espero actualitzar amb fotos la setmana que ve i així pogueu veure el que és un capsule hotel: un tipus d'hostal típic de japó on penso dormir aquest cap de setmana i que m'han dit que és realment petit; com un nínxol...

p.d. : tal i com comentava en l'anterior post, el poble d'Okinawa estava esperant una resposta positiva sobre el retirament de les bases americanes en aquella regió. com que el primer ministre japonès, Yukio Hatoyama, va sortir en roda de prensa dient que no podia complir amb les expectatives promeses en campanya electoral i que per tant, la base seguiria a Okinawa: doncs el resultat ha estat que abans d'ahir va dimitir del seu càrrec i per tant ara estic vivint en un país sense president del govern.

琉球王国

2010-05-18T16:11:00.015+02:00

Aquesta és la Kay i amb ella he passat 4 dies increïbles. destinació: les illes tropicals japoneses d'Okinawa. A ella la vaig conéixer a Estats Units l'any passat i ens vam fer bons amics. Ara el destí ha volgut que ens tornéssim a trobar però aquest cop en un escenari totalment diferent: casa seva. Us posaré en situació: els seus pares són d'aquesta illa japonesa però quan ella va néixer ho va fer a Estats Units i allà si va quedar fins aquest any, quan per primera vegada ha vingut a retrobar-se amb les seves arrels i a conéixer els seus familiars per primer cop! Per mi ha estat una sort poder visitar aquesta part del Japó des del punt de vista d'una persona que coneix la cultura del lloc en profunditat. Ella m'ha obert els ulls a la realitat d'aquesta prefactura de Japó de situació geogràfica allunyada respecte l'illa principal, la qual té unes costums característiques i una llengua pròpia (només alguna gent gran la parla ja que després de la Segona Guerra Mundial, a les escoles només s'ensenya japonès); dit d'una altra forma, una prefactura amb una població que pensa diferent de la resta. Al llarg d'aquest post intentaré apropar-vos una mica més al pensament d'aquesta gent que viu en un lloc paradisíac però a la qual, la història no li ha fet grans favors.

Al voltant del segle XIV, després d'un període de gran desenvolupament econòmic degut a la seva situació estratègica en el mar de la Xina meridional, aquest arxípelag independent sota el nom del regnat Ryukyuu va passar a formar part del govern japonès i a partir de l'any 1879 va anomenar-se prefactura d'Okinawa. Durant la Segona Guerra Mundial, la famosa batalla d'Okinawa va causar 120.000 morts; sent un d'ells l'avi de la Kay, la tomba del qual vam visitar. Quan va acabar la guerra, l'exèrcit dels USA va ocupar part de l'illa, que va estar sota l'administració dels Estats Units fins el 1972. La Kay em va explicar episodis desagradables sobre aquests temps en què la gent d'Okinawa era maltractada per part dels soldats americans els quals per exemple, després d'un atropellament en cotxe, podien entrar a les bases militars americanes i no patir per cap responsabilitat. De fet avui en dia el 80% de les bases militars d'Estats Units al Japó estan situades a Okinawa per la qual cosa la gent d'aquesta illa està demanant que les bases siguin retirades.

Mentre ens movíem aquests dies per l'illa hi havia moltíssimes zones vallades on dins es podien veure tancs de guerra, camions amb armament, instal·lacions militars immenses, etc. de fet el tema és de molta actualitat ja que a finals d'aquest mes de maig el primer ministre japonès, Yukio Hatoyama, ha de presentar a Washington una proposta per a la propera retirada d'aquestes bases. L'últim episodi horrible va passar l'any 1995 quan 3 militars americans van violar una nena de 12 anys, la qual cosa va provocar una forta reacció de la població en contra de tot el que implica tenir aquestes bases a prop.

Després d'aquesta introducció dir-vos que aquest viatge encara que curt, m'ha valgut per aprendre molt, hem parlat amb molts avis els quals ens han explicat històries molt interessants, hem visitat llocs preciosos i hem menjat i ens divertit moltíssim. espero que gaudiu amb les fotos...

Quan vaig arribar divendres per la tarda a l'aeroport de Naha vaig anar primer de tot a la companyia de lloguer de cotxes i vaig agafar carretera. Anava sol a recollir la Kay, ja s'havia fet fosc, estava diluviant i a sobre aquí es condueix per l'esquerra!!

Un cop em vaig trobar amb ella a la ciutat de Chatan, em va presentar el seu tiet (al seu costat a la foto) i els companys de classe de música del seu tiet, amb qui vam sopar. Va ser el meu primer contacte amb el menjar de l'illa i la veritat és que estava molt bo. La carn de porc és molt típica d'aquí i el seu gust em va recordar a un bon estofat...

Després d'anar a prendre algo amb la professora de la Kay i els seus amics, vam anar a dormir i l'endemà ens vam dirigir cap al nord, la part menys poblada de l'illa i de camí vam parar en aquest restaurant. Era un local petit, molt acollidor i amb uns propietaris molt curiosos. A part d'explicar-nos els principis de la numerologia, aquests senyors s'encarreguen de dur a terme experiments físics amb uns espirals, també amb llum modificada i molts altres camps.

Més tard vam visitar les ruines d'un antic poblat del regnat Ryuukyuu:

A la tarda vam creuar un pont i vam arribar a una petita illa; en cotxe tardes 10 minuts en donar-hi la volta. Encara que no feia bon temps ens volíem banyar així que quan vam veure una carpa amb gent assentada a peu de carretera ens vam aturar i vam preguntar per una platja xula. Ens van dir que en qualsevol punt de la carretera, si es pren qualsevol desviament perpendicular, s'arriba sempre fàcilment a la costa. La senyora ens va dir que si tornàvem al cap d'una hora començaria un concert allí mateix amb música tocada amb l'instrument típic de l'illa i que ens donarien sopar!

Aquest noi en 2 minuts ens va fer una caricatura: tot un geni del dibuix.

doncs no ens ho vam pensar dues vegades i vam anar en busca d'una platja ben natural.

Finalment la vam trobar i encara que ens va ploure fins i tot dins l'aigua, ens ho vam passar genial.

Quan vam tornar a aquell lloc de la carpa, el concert ja havia començat, així que ens vam asseure i vam gaudir de l'espectacle.

El senyor gran amb el mocador groc i tocant el tambor era autèntic. La guitarra petita és l'instrument propi d'Okinawa.

Després nosaltres també ens vam animar a pujar a l'escenari.

D'aquesta olla ens van servir una sopa molt sabrosa i aquest senyor ens va dir que el primer cop que havíem vingut aquella tarda no s'havia cregut que tornaríem, i menys que la Kay sabria tocar aquell instrument.

El que tampoc sabia aquest home és que ens quedaríem a aquesta festa fins a les tantes!!

Aquest plat ple de petxines ens el van oferir i era ben fresc. Lo bo és que ho havia pescat l'avi del mocador groc submergint-se a la platja i recollint-les amb les mans. Dada important: aquest senyor té 80 anys.

Allí al costat un jove va agafar unes boles lluminoses blaves i va començar a fer-les moure dibuixant formes a l'aire com aquestes:

La festa va continuar amb pastissos, licors (jo no en vaig provar perquè em tocava conduir de tornada) i mil històries interessants sobre aquestes illes i la seva gent. Cada vegada més, crec que és molt important escoltar a la gent gran per agafar una bona experiència i conéixer les dificultats que han hagut de passar. Només mirant-los als ulls transmeten molt.

Aquesta gran família ens va obrir les portes de casa seva i ens va permetre viure l'Okinawa de debò.

De tornada a l'hotel vam fer una parada a aquest karaoke on vam riure també molt amb els propietaris i aquí sí que vaig provar el famós licor Awamori, natiu d'Okinawa. Està fet d'arròs i no es produeix per fermentació com el Sake sinó que per destil·lació.

Després de descansar a l'hotel, l'endemà vam agafar el cotxe en direcció sud...

La gent d'aquest poble pescador per variar ens va tractar com si ens conegués de tota la vida i ens van preparar un menjar que només es pot trobar en aquesta regió. La senyora de la foto porta aquest local, que és el mateix edifici que casa seva i que va construir manualment junt amb el seu marit l'any passat.

Els vaixells de fusta a la foto anterior s'utilitzen durant el festival anual d'aquest lloc per demanar un any de bona pesca.

A continuació vam anar al "Memorial de Pau de la Guerra d'Okinawa" situat en aquest mirador, i on la Kay em ensenyar la tomba del seu avi...

Al mercat de peix de la capital vam veure tot de fruites tropicals, menjar exòtic, dolços típics i peixos de tots colors:

El castell Shurijo de Naha és un bon exemple per veure les influències xineses en l'arquitectura d'aquesta civilització tan peculiar.

En aquesta foto es pot veure l'estil de les teulades típiques d'aquesta zona:

L'últim lloc que vaig visitar va ser la part central de l'illa, on vaig fer diverses parades:

El paisatge d'aquesta part de l'illa és un regal a la vista. Per exemple en la foto següent es poden veure unes tombes al final del camp i al fons una muntanya que acaba en penya-segat fins el mar:

Per últim us deixo amb la portada del diari d'Okinawa de dilluns on es pot veure una foto de la manifestació que hi va haver en contra de les bases militars. Com veieu és un tema de rabiosa actualitat: diumenge 17000 persones van formar una cadena de 13 quilòmetres al llarg de les valles de les bases militars americanes per tal de que la seva veu, encara que petita, s'escolti arreu.

週末

2010-05-12T12:36:00.018+02:00

aquest ha estat un cap de setmana amb molta activitat, us escriuré dient el que he anat fent en un ordre una mica sui generis: primer explicaré què vaig fer dissabte, després l'excursió del diumenge i pels que encara no estiguin cansats i vulguin seguir llegint, deixaré algun apunt de la visita de divendres tarda. espero que no se us facin pesades les meves explicacions i que us agradi, o almenys aprengueu quelcom de tot el que intento plasmar en aquest blog...

el dissabte al matí després de fer una dormida imperial, el telèfon va sonar sobre les 11h i en shyam, el meu amic del nepal, em va preguntar si al cap d'una hora podia estar al centre de tokyo, que m'esperava amb un casc per donar un tomb en la seva moto. no m'ho vaig pensar dues vegades i me n'hi vaig anar: va ser una experiència increïble! per mi que sóc un amant dels mapes, poder veure els edificis des del punt de vista d'una moto: va ser una aventura per recordar. la veritat és que li estic molt agraït al shyam per la oportunitat que em va brindar.

i no és una moto qualsevol, és una "Honda Cb 400 Super Boldor Special Edition"!! doncs des de shibuya vam fer cap a Odaiba, que és com un maremàgnum de barcelona. aquest dia va fer molt bon temps i la sensació del vent a la cara era molt agrable...

odaiba és una illa artificial situada davant de tokyo i connectada per diversos ponts, el més famós sent el rainbow bridge. es va construir al segle XIX com a fortalesa per a la ciutat i de fet el nom de "daiba" fa referència als canons col·locats a mode de defensa. a principis del segle XX es va reformar com a parc i es va obrir al públic. però realment el desenvolupament modern d'aquesta part de la ciutat es va donar a partir de l'expo de l'any 85.

ens vam estirar una estona a la gespa d'un parc proper aprofitant el bon temps que feia.

aquest és el rainbow bridge del que us parlava.

aquí ens podeu veure a en shyam i a mi. al fons, el curiós edifici de Fuji TV.

una de les platges d'odaiba on hi recomano fer-hi un passeig però no una capbussada perquè l'aigua no sembla gaire neta.

quan la gana va apretar vam fer un stop & go a tsukiji (el mercat del peix) on vam menjar una mica de peix cru. no us espanteu amb la foto:

a la tarda en shyam em va tornar a shibuya on jo havia quedat amb una noia. era el primer cop que ens vèiem i va resultar ser una persona molt agradable, el seu nom: midori (que significa "verd"). junts vam donar un tomb pel que es coneix com a "tokyo midtown"; un centre comercial immens que van obrir fa un parell d'anys i que té uns jardins molt macos al voltant.

després vam decidir caminar fins a roppongi hills i ja al capvespre vam pujar a l'últim pis d'un observatori des d'on vam poder contemplar unes bones vistes de la metròpolis.

entre la infinitat de llums es pot divisar fàcilment la torre de tokyo il·luminada.

entre la volta en moto i la vista aèria des d'aquest edifici, em vaig poder fer una bona idea de les dimensions de la ciutat i també d'on està situat cada barri de tokyo.

diumenge planazo un altre cop: amb la Fa, en Shyam i la seva dona (l'Ai-san) vam anar a pescar a la prefactura de Chiba. són dues horetes en cotxe i vam tenir sort al poder utilitzar el cotxe dels pares de l'Ai-san. en Shyam es podria dir que en sap força de pescar perquè hi va quasi cada cap de setmana així que disposa de tota l'equipació pro necessària. de camí vam comprar unes gambetes com a esquè i la resta ho duiem al maleter.

va resultar un dia assoleiat i el lloc, de pel·lícula. hi havia un santuari a peu de platja on els pescadors resaven per una jornada productiva. el primer que vam fer va ser preparar la canya de pescar, l'ham i escollir una bona posició.

com que feia una calor terrible vaig decidir banyar-me. ara que hi penso ha estat la primera vegada que em banyava a l'oceà pacífic des de la costa japonesa.

ara ve la part més entretinguda del dia: i va haver un moment a partir del qual no vam parar de pescar peixos. jo en vaig pescar només un, però tenint en compte que només vaig llençar la canya dos cops em converteix en el que va tenir un percentatge d'encert més elevat :) en realitat en vam pescar forces de petits els quals vam tornar al mar. potser la propera vegada els pesquem ja grans ;)

doncs en aquesta foto es veu com orgullosament mostro el premi, malgrat les dificultats de mantenir-lo entre les meves mans.

la següent foto parla per sí sola. només dir que en shyam va treballar 4 anys en un restaurant d'alta cuina japonesa i que és tot un manetes a la cuina.

quan va ser l'hora de tornar a casa vam fer una parada al mig de la badia de tokyo on hi ha un restaurant amb molt bones vistes, des d'aquest punt la carretera s'endinsa sota el mar per un túnel (tokyo bay aqua line) que té fi a l'altra riba de la tokyo bay; google maps per més detalls.

la bo de tot plegat és que aquell dia per sopar hi va haver peix fresc a casa: amb un parell de consells culinaris d'en shyam vaig fer tres peces de peix a la planxa amb sal. a la família els hi va encantar. aquí hi ha la foto d'abans, i la de després amb només les espines!!

per últim explicar breument que divendres va ser el dia de fer l'escapada, podríem dir que cultural, de la setmana. vaig anar al museu nacional de ciència i natura al parc de Ueno. a l'entrada hi ha un panda gegant que et dóna la benvinguda:

una de les coses més interessants va ser un cine esfèric anomenat "theater 360º". aquest lloc té 12,8 metres de diàmetre (una millonèsima part de la mida de la Terra) i la seva pantalla és de fet tota la superfície interna de la paret. jo em vaig situar a la pasarel·la interior que atravessa aquesta instal·lació i realment em van impressionar les imatges panoràmiques que tenia al meu voltant, des de dalt fins a sota els peus; per totes bandes! les projeccions van ser sobre l'origen de l'univers i sobre l'època dels dinosaures. semblava que estigués flotant...

per algun biòleg que sé que frequenta el blog, penjo aquesta foto per tenir una idea de la llargària dels intestins d'una vaca.

xivi, ens convertirem en això?!

aquest gat dissecat es coneix amb el nom d'iriomote-ya-neko i és autòcton d'una illa del sud de japó on només n'hi ha un centenar d'exemplars. l'illa està molt poc explotada entre d'altres raons perquè la malària hi va ser present fins passada la segona guerra mundial. ara ok! és un lloc que m'agradaria visitar en el futur perquè m'atrau molt.

a la part de ciència doncs és com un Cosmocaixa, amb tot d'aparells per experimentar amb la física i les noves tecnologies. aquí us deixo un parell d'exemples com: una introducció pràctica amb les unitats bàsiques del Sistema Internacional i també una curiosa taula periòdica dels elements amb un exemplar de cada element.

sobretot em va cridar l'atenció poder comprovar la intensitat lumínica d'una candela perquè és lo típic que estudies a l'escola però jo almenys mai havia experimentat exactament què era XD

doncs això és tot per avui. si us he de ser sincers tinc una bona pila de fotos guardades per penjar al blog però per falta de temps no les carrego aquí (i tampoc vull fer un post amb 200 imatges sense comentar-les). suposo que en una actualització d'aquí un temps recuperaré imatges que valguin la pena i us les ensenyaré. de moment us deixo amb una foto de l'examen de kanji de la setmana passada on ja veieu la nota que vaig treure. en vermell la professora em va escriure: すばらしい！(subarashii vol dir excel·lent!)

últimes notícies: divendres volo cap a les illes del sud de japó: okinawa. ja us explicaré en breu l'experiència...pinta mooolt béé!!!

ah! un vídeo des de la moto per acabar:

山形県も

2010-05-04T18:39:00.016+02:00

com molts ja sabeu, aquest cap de setmana llarg he estat de ruta amb la família Shirahata per les prefactures de Fukushima i Miyagi (al final també vam visitar Yamagata). dic "llarg" perquè aquí ara és la Golden week, que ve a ser una setmana santa o spring break però a japó.

l'oportunitat de poder viure amb ells durant aquests dies ha estat increïble. m'han ensenyat moltes coses que per mi sol m'hagués costat molt aprendre, hem estat parlant sobre molts temes i també ens ho hem passat d'allò més bé tot rient durant les llargues hores dins el cotxe mentre cantàvem les cançons dels nens.

doncs dissabte vam agafar carretera ben aviat al matí i abans de les 6 ja estàvem a dins el cotxe direcció al poble d'Uonuma. el cotxe és un Nissan Presaggio molt còmode: els pares anaven davant, els nens a la filera del mig i jo darrere però en Nao i en Kou sempre acabaven venint amb mi per jugar:

després de distreure'ns una estona plegats vam arribar a la primera destinació que va resultar ser un poblat al bell mig de la muntanya, al més pur estil japonès antic. com veieu aquests dies va fer molt bon temps! per cert aquests peixos que onegen al vent representen els membres d'una família: els dos més grossos són el pare i la mare i la resta fan referència als fills i filles. en aquesta època de l'any cada família ho penja fora de casa per celebrar el dia dels nens (una de les festivitats de la Golden week).

en aquest poble hi venien tota mena de souvenirs típics de la zona.

els hotels on ens hem allotjat la veritat és que eren d'alta categoria. en un hi havia fins a més de 5 onsen!!

aquestes cortines fan d'entrada als banys termals públics, per dones i homes:

havent sopat vam fer un agradable passeig pels voltants de l'hotel on estava ple de sakura:

al carrer hi havia aquest racó on podies mullar-te els peus: tot el contrari a la temperatura del riuet de comarruga...

quan ens vam aixecar aquestes eren les vistes des de la finestrade l'hotel. l'habitació era estil oriental així que vam dormir al terra en futon, cada cop ho trobo més còmode això de dormir sobre un tatami. va ser molt divertit perquè només vam agafar una habitació, així que els 5 vam dormir sota el mateix sostre.

el diumenge al matí vam deixar enrere la prefactura de Fukushima per anar més amunt fins a Miyagi on hi ha una de les 3 vistes designades com a més maques de tot japó. jo ja havia estat a miyajima i a kyoto, així que aquesta era l'última que em faltava per veure.

però abans vam fer una parada per dinar i tastar l'especialitat d'aquesta àrea: la llengua de vaca! una mica dura però bona.

aquesta meravella natural anomenada matsushima consisteix en una sèrie d'illes situades en una bahia que dóna a l'oceà pacífic i que en el seu conjunt dóna una impressió espectacular. aquesta tarda la vam passar amb en Yuuto, el cosí dels nens, ja que el germà del pare viu a Miyagi.

per veure millor aquestes vistes, vam pujar a un vaixell des d'on les gavines se'ns acostaven moltíssim. els nens s'ho van passar pipa donant-li's menjar:

en kou i les seves cares...

aquest és en Yuuto. just després vam anar a casa seva i vaig conèixer la tieta dels nens; ens va preparar un té i unes pastes delicioses.

a l'entrada de l'hotel hi havia l'Anpanman, el dibuix animat que més li agrada al petitó:

el dilluns va ser l'últim dia d'aventura i el vam passar a la prefactura de Yamagata, on el pare va néixer i on hi juga el seu equip de futbol preferit: el Montedio.

en una de les parades vam visitar les instal·lacions esportives d'aquest club:

al migdia vam fer cap a Yamadera, que és com una espècie de Montserrat. vam aparcar el cotxe i vam començar a enfilar-nos per unes escales empinades fins al capdamunt d'una muntanya on hi havia molts temples i des d'on es podia veure una panoràmica impressionant de la vall, les fotos parlen per sí soles...

en aquest video es veuen els nens cantant una cançó al cotxe i canviant la lletra per "igunashiii" :)

en resum, tal i com es pot deduir mirant les fotos, són una gent molt agradable i amb mi s'han portat molt bé. ara torna la normalitat poc a poc a la vida tokiota, espero actualitzar en breu amb novetats perquè tinc moltes fotos al tinter encara...

北海道

2010-04-26T16:38:00.009+02:00

breu repàs al meu viatge a hokkaido: l'illa del nord de japó. aquest cap de setmana he estat de visita per terres on encara no ha arribat el sakura. sakura és el floriment del cirerer, a tokyo ja ha acabat perquè ha arribat la calor però a hokkaido encara fa fred i les flors encara no han florit. per tant el paisatge era pròpiament d'hivern però igualment digne de veure. acostumat ja als gratacels infinits de la metropòlis de tokyo, aquest parèntesi a la natura m'ha agradat molt per poder veure una part de japó diferent.

després de classes, el divendres a la tarda vam volar des de l'aeroport de haneda cap a sapporo, la capital de la prefactura de hokkaido. aquella mateixa nit ja vam aprofitar per provar la gastronomia d'aquest lloc, la més sabrosa de tot el país segons el entesos ja que el millor peix es pesca a les seves costes. el plat escollit va ser kaninabe, una olla amb tot de cranc i altres delícies orientals.

per fer baixar aquesta abudant teca vam passejar per la ciutat a la vegada que visitàvem els punts més importants. es pot dir que és una ciutat d'estil occidental malgrat estar a japó però té el seu propi eixample com barcelona amb una distribució de carrers perpendicular, per tant molt fàcil per orientar-se. els edificis més importants són la casa del rellotge, l'edifici del govern i la torre de sapporo:

en aquesta foto surt la Fa mentre esmorzàvem al bar de l'hotel l'endemà...

cap al migdia de dissabte ja vam decidir abandonar sapporo i agafar el tren que ens portaria cap al sud de l'illa. el trajecte prometia i la veritat és que va valdre la pena perquè el paisatge és d'una naturalesa impressionant.

a meitat de camí vam fer una breu parada a un poblet anomenat Onuma on vam fer un passeig fins aquest mirador des d'on es podia observar una muntanya amb neu en un entorn magnífic: tot d'illes dispersades en un llac immens.

al vespre ja vam fer cap a hakodate. vam pujar en telfèric a una muntanya des d'on vam contemplar la següent vista: indescriptible!

l'hotel d'aquesta segona nit va ser tota una experiència: era del més pur estil japonès. parets com en un ryokan, terra amb tatami i per dormir: al terra sobre un futon. la cirereta del pastís: a l'armari hi havia un yukata (un tipus de kimono)... vam fer uns bons riures amb la Fa passejant-nos pels passadissos de l'hotel amb aquesta indumentària. per cert, era un hotel amb onsen, és a dir que hi havia una espècie d'spa amb aigües termals però fet a la japonesa en un llac petit amb roques, vistes a la ciutat, etc.

l'endemà vam visitar el centre de la ciutat i ens vam deixar sorprendre pels detalls d'aquest poble pescador. és conegut perquè va ser on per primer cop uns estrangers (els russos) van posar peus en terres japoneses. el marisc aquí és boníssim, sobretot el cranc, el salmó, les cloïsses i el calamar, tot això preparat en forma de sashimi òbviament. què més? ah, doncs les avingudes em van recordar a les de san francisco perquè són tot un seguit de carrers amb pendent on un tramvia va pujant i baixant...

una curiositat: el concurs que ens vam trobar al mercat de peix. a la següent foto podeu veure unes quantes persones assegudes en una taula i amb tot de plats buits al seu voltant. doncs els dos paios de la dreta estan retransmetent el concurs pel micro a l'audiència i estan a punt d'anunciar que el "guanyador" és el que va vestit de groc; no vull ni pensar quants plats ha endrapat, ni en quant de temps... ho vaig trobar molt autèntic.

els crancs d'aquí són immensos: vius i amb les potes estirades fan respecte.

aquests són els peculiars carrers amb pendent de hakodate.

en aquest aeroport les indicacions estàn en japonès, anglès, RUS, xinès i coreà. em va sorprende el tema del rus perquè era el primer cop que ho veia,però pel que he après aquests dies a hokkaido, aquesta illa ha mantingut des de sempre una certa relació amb rússia.

avui els hi he donat uns souvenirs a la família amb la que visc i s'han posat molt contents. aquest guant té la forma de l'ós típic de la zona.

encara no tinc les fotos de la Fa, potser al proper post també penjo quatre fotos de la seva càmera.

ara la rutina continua aquí a tokyo, avui ja he fet 2 exàmens.

espero poder escriure novetats en breu sobre les peripècies en aquest país tan sorprenent. qui sap les aventures que m'esperen?!

una abraçada per tots els que ho llegiu.

楽しい

2010-04-17T18:18:00.012+02:00

ara que estem al cap de setmana, he trobat una mica de temps per posar per escrit les coses que m'han estat passant aquests dies...per on començar? el temps passa molt ràpid però a la vegada faig moltes activitats. el dilluns per exemple vaig anar a ginza. podria parlar tot aquest post sobre només un sol dels edificis d'aquest barri. l'edifici de sony està replè de coses interessants i última tecnologia. només a l'entrada ja es projecta un vídeo introductori sobre el que et trobaràs a mesura que vas pujant els pisos d'aquest gratacel.

l' "ipod" de sony, amb els carrers de ginza al fons a través de la finestra del segon pis.

aquests headphones ser una de les coses que em va agradar més, molt còmodes.

els gps com el de casa amb forma de patata, ja no els venen aquí hahahaa

un gadget molt xulo eren aquests altaveus en forma de minipimer: la rodeta per variar el volum, molt curiosa encara que no es pugui apreciar amb la foto.

el nou model d'xperia de sony, l' "iphone" de sony.

explicació il·lustrativa del principi per a la visió en 3D. aquí les teles les venen amb ulleres, la televisió es veu com al cine en tres dimensions, a veure quan arriba a les cases d'allí...

ja veieu que és com un museu de la ciència això. la mateixa tarda vaig anar a veure el teatre kabukiza i el mercat de peix tsujiki que estan molt a prop caminant des de ginza:

realment vaig pensar amb el xef pol morral, ell segur que m'hagués sabut dir quins peixos eren, i com es preparen :) Les tendes de la foto estan a fora del que és el recinte on cada matí es fa la subhasta de peix, la més important de japó.

la resta de dies com crec que ja vaig comentar, doncs vaig a classe i a quarts d'una comença una nova aventura visitant una zona de tokyo diferent. uns quants de la classe pillem el metro i anem a dinar a un lloc interessant.

el parc de yoyogi, al fons l'edifici d'ntt docomo, una de les companyies telefòniques més importants de japó.

parquing de motos on es lliga la roda en un candau. a la foto, aquesta moto està unida amb una cadena a la caixa blanca de davant, com els carros de la compra del súper.

només a un carrer del famós creuament de shibuya hi ha aquestes cases. com veieu, no tot són edificis alts, tokyo també té una mostra considerable de tradicional i modern (potser no tant com la ciutat de kyoto però déu n'hi do).

en aquest partidillo de futbol, dos nens porten samarretes del barça.

menjant crispetes al cine amb els nens.

no vegis quin xipoller vam fer els 3 jugant amb l'aigua d'aquesta font.

i el trasto del koh va fer-se seu el megàfon d'aquesta paradeta de telefonia del carrer i es va posar a córrer cridant mentres les treballadores el perseguien XD

fent el burro al metro de tornada... us ensenyo aquestes fotos perquè us feu una idea de lo actius que són aquesta canalla.

un altre dia vam anar al barri de harajuku on hi ha el famós carrer "takeshita dori", conegut per la moda extravagant dels tokyotes (no us espanteu amb les fotos dels vestits). en aquest barri també hi ha la famosa avinguda omotesando, a la següent foto:

aquest pòster penjat en una paret mostra com era l'avinguda de la foto anterior ara ja fa uns anys.

colors llampants i roba atrevida són el denominador comú d'aquesta àrea.

ja ho dic jo que l'aigua no fa festa; en aquest cas aquesta gerra no deixa veure el dinar que em vaig menjar aquest dia. ell són en Shiam, del nepal i la Fa, la tailandesa de classe.

el portal del principi d'aquest carrer únic, com és takeshita dori.

un altre dia vaig anar a dinar un menjar típic d'osaka amb la daisy de hong kong, molt maca.

ahir a la nit vam sortir de festa!! vam quedar per anara roppongi hills, el barri de clubs d'aquí tokyo. la nit prometia ja que la idea era agafar el primer tren de l'endemà per tornar a casa. el pla va resultar anant a menjar a un lloc que coneixia en Shiam (molt bo i barat), després a un izakaya, que és com un local per anar a prendre algo abans de la disco, i després al GasPanic (els Enfants, Onyx o la Costa però versió japonesa lol). la càmera la vaig guardar a la guixeta així que no vam tirar fotos dins, però només dir-vos que ens ho vam passar molt bé i que fins i tot vam ballar "dame más gasoliiina".

aquest got conté nihonshuu (sake japonès). el ritual és demanar-lo calent (surt fum i tot), es serveix sobre aquest platet i es va emplenant el got fins que es sobreïx i vessa al plat de sota. llavors es veu del got com un gos i quan ja es pot agafar amb la mà perquè no està tan ple, doncs s'aboca dins el got la resta de sake que ha quedat al plat de sota.

sorpresa! l'endemà al matí quan vaig arribar a l'estació de casa estava nevant!!

per cert, avui per fi he conegut el pare de la família: en takahiro-san. hem estat parlant molt i ha estat molt amable amb mi també. a la tarda, he anat al súper a comprar els ingredients per fer una truita de patata i ceba. sé que sempre cuino el mateix però fins que no sàpiga com preparar una paella, continuaré amb el pa amb tomàquet i truita... quan han sabut les meves intencions ràpidament han trucat a una amiga seva que té una filla i les han convidat a sopar. en aquesta foto no es veu molt clar però el davantal que m'han deixat amb un ósset no té pèrdua. bueno, demà que és diumenge potser anem a donar un vol amb bici pels voltants ja que la neu ja s'està desfent. jo ara us deixo desitjant que tot us estigui anant sobre rodes per allà. sayounara!

p.d.: el cap de setmana que ve volo cap a l'illa de hokkaido. marxaré divendres 23 després de classe i torno la nit de diumenge. hem comprat els bitllets amb una de la classe i els hotels estan divendres a sapporo i el dissabte un hotel amb onsen a la ciutat de hakodate, on es menja un plat de nom genghis khan, com el líder mongol. ja us informaré.