La setmana passada vaig anar a una fira de cerca de treball, es deia Daijob Go Global Career Fair i és un event on empreses monten el seu stand per oferir treball i promocionar-se. lo bo d'aquesta en concret és que estava orientada específicament a estrangers buscant curro a Japó així que vaig aprofitar al màxim per parlar amb totes les companyies que vaig poder i repartir el CV a unes quantes. perquè us feu una idea hi havia empreses com Panasonic, Bloomberg, Ericsson, Procter&Gamble, algunes d'energies renovables, d'altres japoneses, etc.
Des de llavors he anat rebent algunes respostes al mail i hi ha hagut de tot, algunes en les que no encaixava el meu perfil i d'altres que m'han convidat a seguir amb el procés de selecció. us mantindré informats perquè algunes de les sol·licituds de vacant estaven fora de Japó també. De totes formes continuo per les tardes rebuscant per pàgines web moltes ofertes en què donar-me a conèixer.
ens vam trajar amb els companys de classe i vam anar a veure si sonava la flauta.
després vam anar a un 居酒屋 (izakaya) a sopar i comentar la jugada. la Brandi és americana i està casada amb el noi japonès de més a l'esquerra, després poder veure en Pau i la Midori. Després en Shige, un japonès molt ben parit, i en Sakoguchi, de Shanghai.
tal i com us deia, aprofito cada moment per buscar una vacant, fins i tot a dins el tren hi ha anuncis d'agències de recruitment.
al sortir del tren a l'estació de Shibuya, últimament es pot gaudir d'aquesta proposta de llibres penjant del sostre, per tal d'incitar en la lectura...
estació de Shinjuku deserta abans de les 6am un dissabte.
a aquestes hores intempestives només hi ha esquiadors, nens anant a entrenar a futbol i borratxos que tornen a casa. adivineu quin era jo? com un pepe anant a l'estació d'ski, el proper post penso penjar les fotos.
el dia 3 de febrer vam celebrar a casa una tradició japonesa molt curiosa. aquell dia en Kou havia preparat una màscara d'ogre a la guarderia i la mare havia comprat 大豆 (daizu), una mena de llegums. el que vam fer va ser sortir a la terrassa i llançar-los amb tota la força cap a fora amb la idea de treure les coses dolentes de dins a casa i tot seguit vam tirar-ne unes altres al terra del menjador per tal d'atreure la bona sort.
després d'aquest ritual, el pare de la família va trucar per skype i sense treure's la careta els nens van venir a l'habitació i vam estar parlant tots 4.
aquesta foto és tot un homenatge als meus 4 amics de la westfalia.
al kou li encanta anar a la perruqueria perquè hi ha una zona de joguines molt completa on jugar; jo tenia aquest garatge igual quan era petit! quins records oi manel?!
l'altre dia vam fer 鍋 (nabe) per sopar a casa però lo més curiós és la forma: la de l'Anpanman, els dibuixos animats preferits del petitó.
què us sembla l'aspecte de la Nabe? està boníssima!
aquí al costat de casa hi ha un lloc de 焼肉 (yakiniku) molt bo on et cuines tu mateix la carn a la graella en especialitat koreana.
l'arquitectura japonesa, que sempre té alguna cosa per cridar l'atenció. en aquest cas l'edifici Audi a 明治通り(meiji dori).
en aquest avís a les escales, t'informen que té 91 esglaons i que a darrere hi ha unes escales mecàniques per si les vols utilitzar.
el misteri resolt, ja estan arreglant les rajoles que estaven mig escapçades.
el petit jugant i el gran estudiant
UNIQLO, la marca de roba assequible per joves aquí a Japó.
un racó publicitari de la nova Nintendo DS en 3 dimensions al bell mig de l'estació de tren.
tecnologia i, moda?
us deixo amb unes últimes fotos que vaig fer divendres donant un tomb per yoyogi.
