dissabte, 11 de juny del 2011

per on començar?

Se'm fa una muntanya explicar tot el que ha passat en aquests 3 mesos.


Posar-me a explicar com vaig viure el dia del terratrèmol no té sentit a hores d'ara. és quelcom complicat de descriure i prefereixo no escriure-ho per aquí el blog. El que sí que intentaré fer és comentar-vos quines van ser les meves reaccions després d'aquell dia i què m'ha dut a que avui en dia estigui treballant a la Xina.


Ordenar totes les idees no és una tasca fàcil així que si m'ho permeteu, ho narraré anticronològicament. Ara mateix estic vivint a Ningbo, un poble al sud de Shanghai, treballant per CEASA (Companyia Europea de l'Aigua S.A.). El meu càrrec és el de Quality Control Manager i les dues primeres setmanes vaig estar coincidint amb l'antic noi xinès que ocupava aquesta posició així que des del principi vaig estar aprenent com dur a terme la feina i coneixent a la vegada els productes de l'empresa. Per fer-ne cinc cèntims, és una empresa amb seu a prop de Martorell, i aquí a la Xina té una altra planta. S'encarrega de produir aparells de purificació d'aigua com ara descalcificadors, dispensadors d'aigua, però el producte estrella és el d'òsmosis inversa. Porten més de 35 anys en aquest camp així que tenen una tecnologia molt avançada respecte la competència. No es tracta d'una empresa que s'hagi instal·lat només a la Xina per exportar i ontenir així preus més competitius, sinó que ara té com a objectiu principal vendre al mercat xinès, tot un repte. I també estem mirant d'obrir-nos al mercat japonès. El meu jefe m'ha comentat que en un futur proper quan estigui familiaritzat amb l'empresa em vol passar a cap de producció i tocar més temes de CAD; la veritat és que pinta tot molt bé. La feina fins ara ha estat molt variada, he anat a visitar proveïdors de la zona, proposant solucions d'enginyeria, he fet Skypes amb el personal de Martorell, estic ocupat en tot moment, rebent inspectors de qualitat a la fàbrica, coordinant molts temes, etc. I també vam fer reunions per preparar la fira Aquatech 2011 a la qual vam assistir la setmana passada presentant els nostres productes l'estand de CEASA. Aquesta fira té lloc a Shanghai i és la més important en tot Àsia pel sector de l'aigua; es celebra al llarg de l'any a altres llocs com Amsterdam, Las Vegas o l'Índia. Hi vam ser de dimarts a divendres i em va servir de gran experiència, vaig tenir el meu primer sopar d'empresa amb el jefe i els companys de feina, un sopar de negocis amb uns clients i sobretot vaig tenir un primer contacte de com tractar una persona interessada en el que manufacturem.


La companyia m'ha buscat un pis al centre de la ciutat i fins i tot em passa buscar cada matí el cotxe de l'empresa. El cap de setmana de la final de Wembley vam celebrar-ho com cal tal i com podeu veure a la foto. Els companys de feina m'han ajudat en els meus inicis, una de les noies del departament d'exportacions m'ha ajudat a trobar un mòbil xinès, també a obrir un compte bancari aquí i molts altres tràmits...


Però fent memòria, aquí hi vaig arribar fa menys d'un mes, la història ve de llarg. Abans havia passat dues setmanes a Japó. Després d'haver de marxar el dia 15 de març de Tokyo d'una manera "inusual" per anar a la Xina, fa pocs dies (abans de començar a treballar) vaig tenir l'oportunitat de tornar a Japó i veure la meva gent, recollir les meves pertinències, anar a buscar el certificat de l'escola, fer uns temes de visat i fins i tot em vaig escapar uns dies a recórrer el Camino de Santiago japonès, ja us ho explicaré amb més detall en un altre post al blog properament.


Durant la segona etapa del meu particular camí de peregrinació en territori japonès.



La meva estimada família japonesa d'acollida en un lloc tan quotidià i entranyable com la cuina.









Alguns dels meus amics en terres japoneses.

I abans d'aquesta escapada a Japó, on vaig poder gaudir moltíssim també amb els amics i la família d'acollida, doncs vaig passar quasi dos mesos perdut per Xina recorrent quilòmetres i quilòmetres físicament, i donant voltes i més voltes bàsicament per la costa est xinesa. Els últims dies d'aquella estància a la Xina els vaig passar a Pekin a casa uns amics i assistint a classes de xinès mentres buscava feina.


Durant aquells dies vaig escapar-me a visitar un parell de ciutats: Datong i Xi'an. Datong té una muralla preciosa al voltant del casc antic i a les afores hi ha un parell de llocs que no et pots perdre: unes coves amb estàtues budistes i un temple penjat d'una muntanya. Pel que fa a Xi'an em va decepcionar una mica el tema dels guerrers de Terracota ja que hi tenia unes expectatives molt altes dipositades i no es van complir. Però el que és la ciutat, el barri musulmà-xinès, la passejada en bici per dalt l'antiga muralla i l'espectacle d'aigua i piromusical van valdre la pena. Recordo que en aquesta part del viatge vaig conèixer un matrimoni argentí amb el que vaig tenir converses molt interessants i em van donar alguns consells molt útils. La veritat és que en aquest punt estava una mica desorientat, però en tot moment tenia clar que no volia tirar la tovallola de trobar una feina a l'Àsia com tenia planejat. El Japó ja no era l'única possibilitat, altres països asiàtics com Singapore es presentaven com opcions vàlides per mi i ja que estava a la Xina no pensava descartar tampoc aquesta possibilitat.

L'emmurallat des de fora de la ciutat de Datong.


Hanging Temple, Xuánkong Sì.


les grutes amb imatges budistes de Yungang.


un passeig en bici per sobre de Xi'an.


espectacle d'aigua, música i color que no té res que envejar al Bellagio.



Uns dies abans havia estat la Setmana Santa i en Jordi Sels va venir a visitar l'Ana Val. Sense que ell ho sabés li vaig donar la sorpresa presentant-me també a la capital.


Durant aquells dies vam visitar la muralla xina fent una excursió de 2 dies molt xula a una de les parts de la Gran Muralla menys transitades, tot un regal pels ulls.

instants pel record.



Aquest restuarant cutre de Pekin al qual li dèiem "AlPacino" va ser escenari de les nits més divertides per la capital. El menjar es diu Hotpot i és com una mena de fondue però la carn te la porten en bosses de plàstic transparents com les del Caprabo, molt autèntic.




A Pekin també vam visitar el Summer Palace, el districte 798, els pandes del zoo, el Temple of Heaven, la plaça Tian'an men, Wangfujing, la ciutat olímpica, la Forbidden City, Drum & Bell Tower, etc. De les coses que més em van impactar, a part de veure més de 4 persones en una moto, va ser que s'estan carregant els hutong amb grues per construir nous edificis; és com si a Barcelona començessin a tirar al terra el barri Gòtic per construir-hi blocs de pisos per proporcionar espai per viure als ciutadans.


en Jordi i jo fent el burro pel palau d'estiu...


panda

n'hi diuen el temple del cel




l'entrada al recinte de la Ciutat Perduda,
davant la plaça Tian'an men.

en Tony menjant-se un escorpí, jo també el vaig provar i només diré que és cruixent.

els voltants del recinte olímpic 2008.


Amb en Jordi i en Sakoguchi vam anar amb el tren d'alta velocitat fins a la ciutat de Tianjin. Explicar-vos que en Sakoguchi és un amic xinès que a Japó era un dels meus companys de classe de japonès. Ell després del nostre particular 11-M també va volar fora de Japó i vam estar viatjant junts per racons impensables.


De fet, vam passar més d'una setmana a Ningbo ja que un cosí segon meu viu aquí. Va ser ell qui em va convidar a la Feria de Abril de Ningbo i allí em va presentar el meu jefe en l'actualitat. Quan vam parlar llavors em va dir que en tot cas de cara al setembre miraria de contractar algú a la fàbrica així que no li vaig donar massa importància, però pel que es veu, unes setmanes més tard es va interessar pel meu perfil i em contactar per fer-me l'entrevista.

Aquells dies vam aprofitar per veure alguns llocs interessants per la vora de Ningbo com l'illa anomenada Putuoshan, un dels 4 llocs més importants pel budisme a la Xina. És un lloc molt mísitc del qual espero poder-ne parlar exclusivament en un futur. En les 2 següents fotos podeu veure el gran Buda daurat i una vista de l'illa.



En Roberto, un amic del meu cosí em va fer un tour per un parc industrial europeu al poble del costat on vaig poder veure com es treballa aquí. Empreses de fabricació de mampares de dutxa, alfombres de cotxe, remaches, griferia, castells inflables, cilindres hidràulics, interiors de cotxe, cablejat, latiguillos, portes d'ascensor, components electrònics, etc. Vam passar doncs 3 dies fent visites a aquestes empreses per empapar-nos de l'estil de vida laboral en una ciutat xinesa "estàndard", és a dir, a part de Pekin i Shanghai.


Una de les ciutats que vam poder recórrer amb calma va ser Hangzhou, famosa pel seu llac. Se la coneix per ser un dels paradisos de l'Antiga Xina.

el llac de l'oest de Hangzhou, indescriptible.

I per la zona propera a Shanghai vam estar a la Venècia asiàtica, Zhouzhuang i també Zhujiajiao, potser el lloc que m´ha agradat més de la Xina fins ara. Aquí hi vam anar amb els pares del Sakoguchi que em van tractar molt bé.







Ja que estàvem a la vora, ens vam acostar uns dies al centre de Shanghai i van resultar ser uns dies increïbles. De dia visitant temples, parcs, el recinte de l'Expo del 2010, el districte financer de Pudong, People's Square, the Bund, el museu d'història de la ciutat, les concessions franceses, angleses, etc. I de nit doncs gaudir de les vistes i també vam sortir de festa amb un català, un txec i un alemany i vam visitar tot el que vam poder d'aquesta ciutat tan impressionant.



En Sakoguchi també em va presentar els seus amics xinesos i junts vam anar al karaoke, al parc d'atraccions, a sopar en llocs molt típics, ...

I tot aquest relat em porta al tren de Pekin destinació Shanghai que enllaça els meus dies a Shanghai amb els meus primers dies a la Xina els quals vaig passar a Pekin amb la meva amiga Ana Val. Només remarcar que els viatges en tren en aquest país poden ser horribles. Imagineu-vos jo acostumat al servei impecable de Japó i de sobte em planto en un tren nocturn de més de 14 hores, sol, amb un seient dur no reclinable i el xinito del costat escopint sobre la moqueta cada 5 minuts...


No estic segur si ha quedat clar tot plegat, la idea és que estava al Japó, vaig anar a la Xina i allí vaig continuar buscant feina, després vaig tornar a Japó a tancar uns temes i des d'allí em van cridar des de Xina per fer l'entrevista i vaig tornar per fer-la. I ara estic aquí amb plans de tornar a Japó en un parell de setmanes per veure uns clients japonesos interessats en uns equips d'òsmosis. Us mantindré informats al respecte!


Per acabar només dir-vos que aquí estic molt content, que trobo a faltar coses de Japó però sobretot de casa. Tot i així, ara el que vull és aprofitar aquesta ocasió que se'm presenta i ja ho sabeu, aquí teniu un pis! La setmana que ve començo les classes de xinès per poder sobreviure i espero ananr fent noves amistats poc a poc per aquí. No voldria acomiadar-me d'aquest post tan especial sense agrair el suport que he rebut de la meva gent durant aquesta època tan especial per mi, i en concret a la meva família més propera.

Gràcies! 谢谢!