Escriure un nou post al blog em provoca una mescla de sentiments. per una banda estic content que viure a japó em regali tants bons moments i que tingui per tant quelcom de què parlar. però per altra banda dedicar-me a penjar les fotos i comentar-les em pren temps de descobrir i aprendre coses noves. intentaré pensar que en general m'aporta més que no pas una altra cosa, ja que també em servirà a mi com a record... sense més dilacions:
M'agradaria començar aquesta entrada amb un recordatori a la Fa-san, la tailandesa. aquests mesos us n'he estat parlant i junt amb en Shyam, el nepalí, han estat els amics amb els què he passat més coses aquí. Ella va haver de marxar fa unes setmanes cap al seu país així que abans vam organitzar un sopar a casa el Shyam com a festa de comiat. Com ja sabeu ell és xef professional així que vam poder provar unes delícies d'entre les quals m'agradaria destacar el sashimi tallat amb el seu ganivet, gravat amb el seu nom.
com podeu veure, vistes des del seu àtic al riu Sumida i als edificis d'Asahi i Sky Tree.
Canviant de tema, aquest passat dijous es van acabar les classes a l'acadèmia i amb això dono per finalitzada una etapa d'estudi intensa i recompensant; n'estic realment satisfet. els professors han estat excel·lents i la majoria dels amics que he conegut a Tokyo són d'aquesta escola. l'últim dia em van entregar un diploma, les notes i l'assistència, tot ok ; )
un dels últims dies vam anar a un hotel perquè ens ensenyéssin com funciona la cerimònia del te. va ser una bona oportunitat per tirar una foto de classe.
foto al bell mig del barri de shibuya amb l'Ale, en Daniel, la Lisa i la Lilian. un dia, al barri d'ikebukuro vam anar a un concert on en Daniel tocava la bateria; el seu grup la veritat és que és genial!
la hiroyo i jo als parcs de roppongi amb la Tokyo Tower com a testimoni. us sabeu la història del llac de Roppongi Hills? doncs el cas és que l'any 2003 es van abocar 10.000 peixos Space Medaka en aquest estany. Els va portar l'astronauta Dr. Mamoru Mohri i lo curiós és que aquests peixos són els descendents de peixos nascuts a l'espai durant un viatge de l'Space Shuttle Columbia al 1994. el que vull dir amb això és que si algú vol tenir una cita romàntica, pot anar a aquest lloc i parlar-li a la parella que els peixos que està veient són fills de les estrelles i bla bla bla
aquesta foto és una de les primeres festes a les que vaig anar a Tokyo. La noia japonesa del cabell llarg és la meva professora!! vam sortir de festa al club Gaspanic i encara que ella deia que vindria a sopar i prou, ja podeu veure com es va animar i va entrar a la discoteca amb nosaltres.
però des de que vaig començar a anar de festa amb l'Alain la varietat de llocs de festa va disminuir: vam acabar anant sempre al Camelot hahahaa I no em queixo perquè ens ho hem passat increïblement bé en aquest local tots els cops que hi hem anat.
un altre dia la festa va començar a casa seva amb els seus amics però igualment vam acabar anant al famós Camelot... aquest dia jo vaig convidar una amiga meva a la festa i al seu apartament hi havia algunes japoneses i la resta, col·legues seus espanyols: l'Antonio, en Pablo, l'Héctor i en Carlos. La majoria d'ells ja porten anys vivint aquí i és interessant conèixer les seves diverses històries que han acabat en el mateix resultat: establint-se al Japó.
en aquesta foto, el cruel sol de la matinada de Tokyo ens recordava que era hora d'anar a dormir.
un altre dia vam anar a veure un partit de la Copa del Món en un bar de Shibuya (3.30am). vam conèixer molta gent que anima la Roja entre ells aquesta noia que és de pare basc i mare japonesa, l'Asami.
al bar on retransmitien el partit amb tots els titulars.
un d'aquests dies també vaig anar a prendre un cafè amb unes amigues, sempre ben acompanyat jo. en aquesta cafeteria només entrar et regalen un donut normal recent fet que sincerament està més bo que si després en demanes un altre farcit de qualsevol cosa (sí, més bo que un donut de xocolata, ho he de reconèixer) però el fet que estigui encara calent fa que sigui boníssim! doncs elles són la Eunice (mig japonesa mig hawaiana), la Lilian (mig japonesa mig persa, però que viu a Àustria; va portar un bombons MozartKugeln), l'Ale i la seva amiga Mari.
les vies del funicular del mont Takao.
camí de pujada al cim del mont Takao des d'on es tenen unes molt bones vistes de la ciutat de Tokyo i si es té sort, del mont Fuji també!
una processó de monjos enmig de la immensitat de temples ubicats a la falda del mont Takao.
un altre dissabte en Shyam em va tornar a convidar a donar una volta en la seva impressionant moto.
vam fer una parada al barri de Nihonbashi (un dels centres històrics de la ciutat) i allí hi havia un grup de gent que estava preparant un festival al carrer per l'endemà diumenge. vam estar-hi parlant una bona estona i ells es van interessar també en els festivals d'on sóc jo així que ara ja saben què són els castellers. com podeu veure la seva vestimenta és curiosa.
fent el ruc en un izakaya de Shinjuku.
passant una tarda a la riba del riu Sumida.
La Barbacoa. aquest dia sí que ens ho vam passar bé! l'Eduard ens va convidar al seu apartament de Shibuya i vam preparar una festa que va acabar sent molt divertida. ell és de Trinidad i Tobago i s'ha montat una bona vida al japó, té un duplex al 8è pis amb unes vistes guapíssimes fins a Shinjuku. 
jo vaig aprofitar per portar un plat cuinat des de casa.
aquest lloc tan cursi és un maid-cafe al barri d'Akihabara. en aquests llocs les cambreres et tracten com un client molt important i t'entretenen jugant a jocs com pedra-paper-tisora i altres jocs innocents. de la decoració no cal que us en destaqui res i pel que fa a la presentació dels plats i els cafès és de lo més recarregat i colorit. tota una experiència.
només a l'entrar et fan una gran reverència i et saluden tots els treballadors personalment... això només pot passar en aquest país.
amb la Mari provant el nou iPad...
el nostre lloc preferit: Hachiko.M'agradaria penjar ara quatre fotos de la hostfamily:
aquests són ells 4 el dia que vam anar al zoo.
en kou.
en nao i la seva samarreta.
li encanten les girafes...
per mi era el primer cop que veia un koala...
l'eri i el kou en bici de camí a la biblioteca un diumenge qualsevol.
al parc del poble fent hanabi.
en kou i la seva felicitat.
Ara només em queda un petit espai per reunir quatre curiositats.
fa un parell de setmanes en Nao em va despertar a les 5 i poc i em va proposar anar a córrer pels voltants. al principi vaig dubtar però finalment va resultar ser un bon començament pel dia. després d'una senyora dutxa i un esmorzar com cal, vaig tenir un dia rodó.
no només s'ha de tenir el mòbil en silenci (o apagat segons en quines zones) sinó que al metro també t'alerten que si tens el so dels auriculars massa fort, pots molestar la resta dels passatgers...
no, no he viatjat als Estats Units aquest cop.
l'altre dia em vaig acostar a l'Sky Tree, la nova torre que s'està construint al barri de Sumida a Tokyo. l'actual torre de Tokyo no pot enviat senyal de TDT correctament degut a que s'han construit gratacels al seu voltant.La nova torre acabarà medint 634 metres al desembre del 2011 i s'obrirà al públic la primavera del 2012.
els diumenges a la tarda si passeges pel parc de Yoyogi pots veure gent de tot tipus i si no us ho creieu, mireu les 3 fotos amb nenes sortides de contes cutres, ballarines de grease i rockers perduts en el temps.
En aquest divertit video del nens podeu veure com el gran molesta el petit i aquest comença a "plorar":
demà me'n vaig a disneyland amb els 2 nens i una amiga!!
fins ben aviat.
