THON

aquest cap de setmana va ser el dance maraTHON, un event que es celebra cada any per recollir diners pels nens i joves que pateixen càncer. ara us intentaré explicar què és això del THON exactament: l'any 1972, un grup d'estudiants de Penn State ho van començar i van fer que 34 persones balléssin durant tot un cap de setmana i el resultat va ser una suma de 2000 dòlars recaptats.

des de llavors la presència del THON a State College ha anat creixent exponencialment. Avui en dia són 15000 voluntaris, 700 persones ballant i s'han aconseguit en total més de 52 milions de dòlars per la causa.

aquesta activitat es duu a terme durant tot l'any i com he dit, busca el conscienciament per la lluita contra el càncer pediàtric. tal i com diuen a la web, amb el suport dels estudiants de tota Pennsylvania i els antics alumnes arreu del món, es continua intentant fer grans avenços per trobar la cura per tots els càncers en nens.

nosaltres vam anar-hi primer divendres en el moment de la inauguració quan tots els estudiants seleccionats per ballar es van posar de peu per aguantar les següents 46 hores.

les últimes hores de diumenge van ser realment emocionants...

en el vídeo anterior podeu veure el line dance: des de que tot això comença el divendres a les 6pm fins que acaba diumenge a les 4pm, cada hora sona la mateixa cançó amb coreografia inclosa. cada any és una versió nova i la lletra parla de les coses més destacades que han passat els últims 12 mesos. el divendres és el primer dia que la presenten i ensenyen com ballar-la; quan vam tornar diumenge i tothom la ballava a la vegada: era realment breathtaking!!!

en el següent vídeo podeu comprovar com els estudiants es movilitzen i es volquen en aquest esdeveniment:

al final van mostrar la quantitat que s'havia aconseguit aquest any i va ser un rècord: quasi 7 milions i mig de dòlars!!!

espero que us hagi agradat saber una cosa més d'aquí. m'acomiado fins aviat amb una abraçada per tots!

surprise

ahir dijous vaig tenir una segona celebració d'aniversari: em van ben enredar i em van portar el meu company de departament a sopar a casa per sorpresa i més tard sona el timbre i apareix en jordi amb els seus amics de pittsburgh i un pastís! speechless

24

són vint-i-quatre anys d'experiència, compartits de la millor manera. ja ho diuen: happiness is only real if shared. ahir vaig poder celebrar un aniversari únic. lluny de casa, vaig experimentar tota mena de vies de comunicació, desde missatges privats al facebook, al mur, sms, correus, skype, trucades al telèfon americà, al no-americà, felicitacions cara a cara, etc. fins i tot em van estirar les orelles i em van fer bufar a través d'una webcam! en general un gran dia que no oblidaré.

tot va començar amb una gran rebuda al departament, la pissarra amb el meu nom escrit, en gopal amb una abraçada preparada per mi i un regal molt currat que va portar de la Índia: una capsa de fusta amb el dibuix d'un elefant fet a mà, molt xulo. per la tarda en chris, la ketki i la resta del laboratori em van dir que mirés al congelador de l'oficina: hi havia un gelat immens de xocolata (com em coneixen, eh). i res, ens el vam menjar entre tots tot petant la xerrada.



després vaig quedar amb en gené, vidal i cornejo per anar a fer un raquetball, sempre va bé una mica d'esport...



amb molta gana vam anar tirant cap al Hooters, un tipus de restaurant americà on les cambreres diguem que van vestides d'una manera peculiar; podeu jutjar vosaltres mateixos per les fotos:



doncs ja veieu que tota la tropa em tenia reservada una sorpresa: em van regalar un iPod i m'hi van gravar una frase, molt currat!



per últim ja podeu veure com d'animada va acabar la nit amb la conya de l'aniversari. des d'aquí moltes i moltes gràcies a tots!!!

ice fishing

hey dudes! on Saturday joan gené and me went ice fishing. do you remember the couple who gave us a ride to that high school last semester? their kindness was awesome and a few days ago they called us again asking whether we would like to spend one day with them doing an outdoor activity. the two of us agreed without hesitating. it looked like a great experience and eventually, it was!

the man in the picture is Dave. we met w/ him in the morning and headed to his countryside cottage some miles away from state college. over there, we took the supplies needed and did a brief overlook to his property. next stop was black moshannin state park. in the USA, every state has its own extension of field with recreational purposes such as hiking, boating, fishing, etc.
national parks are simply the same but with some unique landscape and a huge federal investment.

after parking, our goal was to get to know how ice fishermen carry out their hobby. it was great fun to hear their stories and explanations about how the tools worked:

notice the two different kinds of drill: the automatic and the manual one. the sled is used to bring all the supplies with them until the right place where they'll start making the hole.

we also met a nice group very well prepared: they were listening to a radiocassete, cooking some hamburgers in a bbq and enjoying a lively chat. we managed to take a picture with them:

at that time we were almost starving so dave drove to the nearest town and we had lunch in a cozy american restaurant. we ordered a fish sandwich (which was delicious) and leafed through some hunting and fishing magazines...

then we came back to dave's property and tried to fish in his pond. it's not a big pond but the tickness of its ice was enough. we used some of his fishing rods and placed a wax worm in its hook. i can't recall last time i went fishing, maybe in summertime by the shore of comarruga with some of my friends...but for sure never did ICE fishing before. anyway, joan prepared the hole and broke the ice with the help of a metal stick.

as you can imagine, it was a great opportunity to explore these natural spaces lost somewhere deep in pennsylvania, so thank you Dave!
next weekend it's THON time! i'll tell you about that soon: one of the biggest events in state college!