divendres, 31 d’octubre del 2008

parents

hola a tots de nou! com va família? com ja us vaig comentar, el finde passat els meus papis van venir a veure'm aki!!! va estar molt xulo i entre d'altres coses vam fer 1road trip per l'estat de pennsylvania molt currat! ara us en parlaré:

el dijous van arribar a state college després d'uns dies a NYC i la veritat és que va ser molt estrany veure'ls per aquí...primer de tot els hi vaig mostrar el campus:

va fer molt bon dia i els hi vaig poder ensenyar els edificis més importants, l'esculptura del lleó típic de la uni (Nittany Lion), vam dinar al menjador universitari com 3 estudiants més, i per sopar va ser increïble: tots 8! els 6 pennboys i els meus pares. vam estar xerrant sobre com estem vivint aquesta experiència, les aventures futures, etc.

l'endemà al matí sí que ja vam pillar carretera, cap al sud. la primera parada va ser la capital de l'estat: harrisburg! sí sí, no és ni philadelphia ni pittsburgh com molts hauríem dit...per cert, qui sap la capital de l'estat de New York? doncs no és NYC sinó Albany! us presento el cotxe que van llogar, amb el capitol de Harrisburg darrere.

la següent parada va ser a lancaster on ens havien dit que hi podriem veure els amish. aquest grup de gent religiós que viuen al camp i vesteixen com al segle XVII és una de les coses que a mare li feia gràcia veure:

doncs aquesta gent, que potser coneixeu d'alguna pel·lícula, no empra electricitat i es desplaça en boogies, com el que vaig fotografiar passant aquest pont cobert:

ja al vespre vam arribar al poble de gettysburgh, conegut pel seu passat guerrer. la història d'estats units es va escriure en els camps que envolten aquesta regió. La famosa Civil War entre els confederats del sud a favor de l'esclavitud, i els units del nord lluitant per la llibertat. ens vam posar al dia d'aquesta fita històrica, el general lee...
en aquest poblet també vam a una sessió jam de bluegrass music, que sona força country, toquen el banjo, cello i altres instruments...

dissabte després d'aquesta visita al museu militar, vam anar a veure la casa sobre la cascada, obra de l'arquitecte Frank Lloyd Wright: enol y pablo, aprovecho para saludar a mis grandes arquitectos!
aquesta és l'entrada a la ciutat de pittsburgh per un dels molts ponts que té:

aquí se'ns va fer fosc però tot i així vam poder tirar 4 fotos dels gratacels que formen el famós golden triangle...
diumenge al matí ja, vam fer cap al llac erie. al lloc on vam anar naltros, hi ha com una reserva natural en forma de península on vaig poder fer una mica d'exercici corrents, vam veure aquesta casa sobre un aiguamoll, a l'horitzó d'aquest impressionant llac es veia la costa de canadà!
és un dels 5 grans llacs: erie, michigan, huron, ontario i superior.

de tornada a state college, vam fer unes carreteres autèntiques: amèrica profunda! a peu de carretera vam veure el típic cine a l'aire lliure de les pel·lícules on aparques amb el cotxe i mires al mur gegant la imatge projectada!
us deixo amb la foto més comú dels estats units de l'est: granja amb graner i animals perduts en la immensitat d'aquest país!
salut!

dimarts, 21 d’octubre del 2008

bellefonte

sé que he estat desconnectat d'aquí una temporada, però ho necessitava... ara tinc un grapat de coses x explicar-vos. de moment us explicaré l'escapada que vaig fer fa un parell de setmanes a un poble veí: bellefonte.

el trajecte en bus ok. va resultar un dia assoleiat. la veritat és que aquesta època de l'any és única pel que fa al color de les fulles a pennsylvania

el que vaig fer per visitar aquesta vila va ser dirigir-me primer a l'oficina de turisme i allí vaig trobar-hi quelcom útil: una guia arquitectònica a peu, passant pels edificis de més interés. l'anterior edifici blanc amb columnes és l'ajuntament i està al bell mig de la petita bellefonte.
tal i com he dit, l'arquitectura del segle XIX predomina en aquesta població, que rebossa d'art per tot arreu.














com veieu,la modernitat arriba imposant-se sense cap ordre establert...

aquí em teniu a mi:
una altra característica de bellefonte és la seva tradició en ferrocarrils, esto va dedicado a tu hermano, ruben! si quiere, le puedo mandar más fotos de estos tren-museo, me subí y estuve dentro de uno de ellos, ya me dirás...

doncs aquest és el creuament del carrer pi amb spring, escombrem cap a casa


podríem dir que aquest racó el recordaré perquè m'ha ajudat a posar en ordre moltes coses i a pensar en allò important:
per acabar ja una foto de la meva sombra; ja que no tenia ningú que me'n tirés


després d'aquesta última curiositat, dir-vos que demà arriben mons pares: aquest finde estaré fora fent un road trip per l'estat en cotxe de lloguer

dilluns, 6 d’octubre del 2008

jordi @ state college

últimament estem de celebracions: això és bo! com ja us havia comentat, aquest cap de setmana en jordi ens ha fet una visita. i quina visita! tots ens ho hem passat molt bé, han ocorregut moltes coses i algunes d'elles les intentaré recordar en aquest post... aishhh

primer de tot vam fer un soparet com déu mana i per arrodonir-ho vam celebrar l'aniversari d'en jordi que era el mateix divendres! aquesta gran obra de lacasitos va córrer a càrrec del gran mestre pastisser carles cornejo (amb la inestimable ajuda del maitre sergi vidal).


amb la panxa plena i amb ganes de passar-ho bé vam pillar el bus cap al downtown, a veure comptem...un, dos, tres, quatre, cinc, sis, sis...pol?





ah! aquí aquí!! és que el va deixar el bus... però qui és aquesta pobra mossa que li tapen la cara? per cert, fem cara d'estar ben avinguts, oi?

aquesta és 1 de les poques fotos on sortim tots 7!

l'endemà quan ens vam aixecar, vam anar a ensenyar-li el campus al jordi. primer de tot vam anar a l'edifici de cadascú de nosaltres i li vam mostrar el nostre departament. va estar xulo anar entrant a tots els laboratoris, comentar 4 coses sobre el lloc de treball i explicar per sobre el projecte que fem cadascun.

a continuació, el del joan singla, joan gené, sergi i el meu:



abans d'anar a dinar vam seguir fent una mica el capullo pel campus...

força bona aquesta última foto: sergi, qui hauria de dir que a la porta del teu despatx hi posaria "assajos no destructius"... quins records dels seminaris dissabte al matí amb el professor borrós! ui siii


aquest partidàs ens va il·luminar! 6-1

altre cop va arribar el moment de preparar un bon àpat i aquesta vegada la recepta té nom i cognom: carrencà 14! alguns van gaudir d'aquest sabrós menjar, a d'altres no els hi va sentar tan bé

per últim, fotos de la prèvia:


sergi, ja no ets tan insoportable; ara ets més "persona".
a partir d'aquest moment es va acabar la bateria de la càmera...llàstima que no hi hagi fotos.
next stop: pittsburgh!

divendres, 3 d’octubre del 2008

gymkhana

hola a tots i totes!! com va això? per aquí no parem de fer coses. ahir vaig anar a prendre un gelat amb els del departament i vam riure molt, són força divertits!! aquesta costum l'hem instaurat ja per cada dijous, trobo que és molt bona idea per millorar el bon rotllo al lab. avui arriba en jordi sels de pittsburgh així que aquest cap de setmana pinta entretingut! ara també començaré el programa per conversar en anglès amb una persona americana: a veure com va...ja us explicaré cada una d'aquestes coses en un post d'aquí un temps. avui toca parlar d'en joan singla: dimecres passat va ser el seu aniversari i li vam voler preparar una jornada especial:


per començar, els millors xefs es van encarregar de preparar un peaxo-pastís que el va deixar sense paraules...23 espelmes no es bufen cada dia eh joan!

després de tallar i servir-lo, va començar lo+divertit: 1gimcana!
la pista número 1 el va sorprendre:

què és això? en joan portant uns pompons? aishhh quin perill! ningú dubtava del teu sentit enginyeril per baixar fins a les bústies de baix i trobar allí el primer regal amagat & embolicat.
felicitats: primera prova superada!

la següent pista el va dur a remenar entre olles i stuff de cuina per acabar trobant aquesta pilota de futbol americà.
perfecte: ara ja podem jugar-hi tots mentre en joan ens anima amb els pompons hahahaaa

la següent prova ja va anar pujant de to: si volia continuar desembolicant regals havia de seduir en gené i aconseguir la samarreta de la PennState...
entre ulleres fashion i sonant la música de Full Monty, se'n va ensortir

per seguir arreplegant items de la universitat i reunir un bon kit, en joan es va haver de barallar amb l'armari per acabar trobant uns pantalons:
ara el genoll ja no és excusa per no venir a córrer amb nosaltres eh!?!

per últim però, la millor de les proves: haver d'anar a un pis desconegut (on prèviament havíem deixat l'últim regal) i demanar si tenien algo per ell...va ser de lo millor de la nit:
nosaltres rient per darrere mentres en joan es feia entendre en anglès amb aquests americans

aquí el teniu, ja es pot considerar un university guy més! aquesta diana segur que donarà mooolt de joc XD

després d'aquesta gimcana tan esgotant, alguns van anar caient...

mentre els 3 masters ens vam quedar estrenant aquest joc de punteria!

salut!
p.d.: trucu de l'almendrucu, si cliqueu sobre una imatge s'obre una nova finestra amb la foto en gran...per si voleu apreciar algun detall.