divendres, 31 d’octubre del 2008

parents

hola a tots de nou! com va família? com ja us vaig comentar, el finde passat els meus papis van venir a veure'm aki!!! va estar molt xulo i entre d'altres coses vam fer 1road trip per l'estat de pennsylvania molt currat! ara us en parlaré:

el dijous van arribar a state college després d'uns dies a NYC i la veritat és que va ser molt estrany veure'ls per aquí...primer de tot els hi vaig mostrar el campus:

va fer molt bon dia i els hi vaig poder ensenyar els edificis més importants, l'esculptura del lleó típic de la uni (Nittany Lion), vam dinar al menjador universitari com 3 estudiants més, i per sopar va ser increïble: tots 8! els 6 pennboys i els meus pares. vam estar xerrant sobre com estem vivint aquesta experiència, les aventures futures, etc.

l'endemà al matí sí que ja vam pillar carretera, cap al sud. la primera parada va ser la capital de l'estat: harrisburg! sí sí, no és ni philadelphia ni pittsburgh com molts hauríem dit...per cert, qui sap la capital de l'estat de New York? doncs no és NYC sinó Albany! us presento el cotxe que van llogar, amb el capitol de Harrisburg darrere.

la següent parada va ser a lancaster on ens havien dit que hi podriem veure els amish. aquest grup de gent religiós que viuen al camp i vesteixen com al segle XVII és una de les coses que a mare li feia gràcia veure:

doncs aquesta gent, que potser coneixeu d'alguna pel·lícula, no empra electricitat i es desplaça en boogies, com el que vaig fotografiar passant aquest pont cobert:

ja al vespre vam arribar al poble de gettysburgh, conegut pel seu passat guerrer. la història d'estats units es va escriure en els camps que envolten aquesta regió. La famosa Civil War entre els confederats del sud a favor de l'esclavitud, i els units del nord lluitant per la llibertat. ens vam posar al dia d'aquesta fita històrica, el general lee...
en aquest poblet també vam a una sessió jam de bluegrass music, que sona força country, toquen el banjo, cello i altres instruments...

dissabte després d'aquesta visita al museu militar, vam anar a veure la casa sobre la cascada, obra de l'arquitecte Frank Lloyd Wright: enol y pablo, aprovecho para saludar a mis grandes arquitectos!
aquesta és l'entrada a la ciutat de pittsburgh per un dels molts ponts que té:

aquí se'ns va fer fosc però tot i així vam poder tirar 4 fotos dels gratacels que formen el famós golden triangle...
diumenge al matí ja, vam fer cap al llac erie. al lloc on vam anar naltros, hi ha com una reserva natural en forma de península on vaig poder fer una mica d'exercici corrents, vam veure aquesta casa sobre un aiguamoll, a l'horitzó d'aquest impressionant llac es veia la costa de canadà!
és un dels 5 grans llacs: erie, michigan, huron, ontario i superior.

de tornada a state college, vam fer unes carreteres autèntiques: amèrica profunda! a peu de carretera vam veure el típic cine a l'aire lliure de les pel·lícules on aparques amb el cotxe i mires al mur gegant la imatge projectada!
us deixo amb la foto més comú dels estats units de l'est: granja amb graner i animals perduts en la immensitat d'aquest país!
salut!

7 comentaris:

Pablo ha dit...

Oh que buena la casa en la cascada de Wright! es el simbulo de la arquitecura organica, representa una nueva manera de hacer arquitectura en los años 50 y aun sigue siendo espectcular aunque tenga 70 años de vida...
y tambien muy interesante tu blog!
aver si tengo tiempo de leermelo todo :D
un abrazo
pablo

ignasi ha dit...

a mis padres les encanto esta visita! no la visitamos por dentro porque llegamos cuando iban a cerrar pero a traves de los cristales pudimos ver los muebles y decoracion interior tambien obra del mismo arquitecto. es una sensacion unica el sonido del agua junto con esta casa tan original! tendrias que ver la carretera q hay q recorrer para llegar a este paraje tan alejado de todo!!

bueno pablo, te doy la bienvenida a este blog! ciao ci vediamo domani...o Natale!

Anònim ha dit...

uola!!!!!!!!!!!! sisisisisissii si no ho faig ara no ho faré ho veig...jejejejejeejej!!
Bueno... en comptes de un blog sembla un treball de la carrera .... jo no m´ho curro tant... jaajajajjajaj....xo b, b.... veig k et tracten bé i k et diverteixes un munt!!!!!!!!!!!
Un besito molt forttttttttttttt....t´estimem molttttttttttttttttt
muaaaaaaaaaaaa....soc la noe...jejeejjeeje

ignasi ha dit...

noe noe noe, para de tirar-me tants piropos q encara em posare vermell!!

jo tambe us estimo molt, ja ho saps! visca comarruga-freestyle!

Anònim ha dit...

pues, yo solamente pude entender como 10 palabras que escribiste, jaja, pero las fotos son buenisimo. Ahora, yo quiero visitar estos lugares.

ignasi ha dit...

great stephanie! now that your spanish is almost perfect, let's get started with catalan! I told you about that translator web address so help yourself! next tim feel free to write in "american"

*porter-parties*

Anònim ha dit...

Hola wapo...
Des de aqui es troba molt a faltar a un amic, tenim reunio el dimecres estas disposat a fer 10000 km per parlar de zermatt?? jajaj.
de la teva parelleta feliç molts records, Robert i Anita.