encantat de saludar-vos de nou des de terres nipones. això que teniu a dalt és un mural que es pot veure actualment a l'estació de Shinjuku on hi ha representats escenaris típics de japó; m'hi vaig acostar i vaig adonar-me que està elaborat a base d'origami, l'art japonès de saber doblegar el paper.
aquesta breu introducció em serveix per posar-vos en situació. amb aquests pocs dies vivint aquí ja em torno a sentir instal·lat de nou i amb moltes ganes de fer coses. les classes de japonès van molt bé amb bons resultats als exàmens (de moment) i ja he fet nous amics a l'acadèmia amb els que anem a dinar després de classe. del tema de buscar feina he tirat forces CV per internet i tinc l'intenció d'enviar-ne molts més! també m'ha donat temps de retrobar-me amb antics amics i sobretot, m'he deixat sorprendre per aquest país tan increïble on diuen que neix el Sol. començaré amb la primera cosa que em va sobtar a l'arribar a Shibuya aquesta vegada, i va ser aquest monstre que estan construint ben bé davant de l'estació.
a dins l'estació és tot un món i hi ha moltes coses que criden l'atenció; per exemple, que amb la T-10, com que li pots introduir crèdit, es pugui pagar les begudes d'una màquina dispensadora o bé com a la següent foto, es pugui pagar el servei de consigna només passant la targeta per davant.
com he comentat abans, al migdia busquem un lloc per menjar i en Sakoguchi, la Denisse, l'Erick, l'Elisabeth i jo passem una estona plegats. en petits bars-restaurants com aquest provem deliciosos menús per poc més de 600 yens.
el dissabte passat va ser el primer cop que sortia de festa per Tokyo aquest 2011 i va estar genial. ens vam trobar al bar Scramble i d'allí vam anar al club Camelot. aquesta és la foto amb l'Alain, en Jairo, la Nerea, en Guillermo, en Fernando, l'Eloine, en Xavi, la Gami, la Silvia i jo.
el diumenge al migdia em vaig veure amb en Shyam, pels que seguiu el blog ja sabeu que és l'amic amb el que més em vaig fer la primavera passada, el xef de Nepal. doncs junts vam dinar per Shinjuku un ramen a peu de carrer i vam passejar fins aquest temple on no havia estat mai. ens vam estar posant al dia, ell del seu recent viatge a Tailàndia amb la seva dona i jo de les coses que he fet des de l'últim cop que ens vam veure. després de donar-li uns turrons i catànies ell em va regalar encens natural de Kathmandú i un pòster de l'Anapurna.
allà mateix hi ha un punt de trobada rollo el gos de Hachiko a Shibuya, però en aquest cas és l'estàtua d'un lleó i està a la sortida est de l'estació de Shinjuku. amb la Midori vam quedar aquí per anar a prendre algo.
jo que sóc de dolços, doncs imagineu com el meu olfacte em va conduir fins aquesta pastisseria increïble on preparen pastissos de moniato amb molt bona pinta!
pels voltants de l'estació de Shibuya hi ha una exposició molt interessant a l'aire lliure de fotografies antigues d'aquest barri. s'hi llegeix: いつも動いてる、いつも新しい何か生み出し続ける街、渋谷。que vindria a ser algo com: "Shibuya sempre s'està movent, la ciutat que sempre continua donant a llum a quelcom nou."
pel que sembla fa uns anys hi havia un telefèric que sobrevolava aquesta zona.
un altre detall per treure's el barret és que es pot consultar a l'andana aquest esquema dels vagons del metro on indica en cada estació de la línia de metro, on et trobaràs amb les sortides nord, sud, etc.
avui sortint de classe ens hem fixat que al terra hi havia unes seguit de tres marques blanques en algunes rajoles, endevineu quina funció tenen?
consultant la secció de llibres d'aprenentatge d'idiomes d'una famosa cadena de llibreries japonesa em va encantar trobar-me amb 6 llibres per aprendre català en japonès!
el mister bean nipó:
per no confondre amb les 2 am, aquí es veu que van decidir escriure que està obert fins les 26 hores...
l'altre dia vaig anar a la universitat femenina de Shouwa amb un event de l'escola i va resultar un èxit. em van ensenyar rituals típics que es fan a Japó per celebrar l'entrada d'any nou com tocar l'instrument musical anomenat Koto el qual consta de 13 cordes, jocs de cartes, el fukuwarai, la baldufa japonesa, vestir un yukata, el sadou (cerimònia del tè), l'ikebana (arrangament floral), entre d'altres coses.
per últim us deixo amb el video del Koto i també de l'estació per on passo jo cada dia. en aquesta estació hi ha moltíssimes línies de tren com per exemple la JR (Japanese Railways), el metro de Tokyo, etc. aquest video és de l'entrada d'una d'elles que és privada, imagineu-vos com de ple va el tren... per cert, l'estació més frequentada cada dia del món és Shinjuku, no vull ni saber com deu ser allà a les hores puntes.
