ギリシャ

quan revisava les últimes paraules escrites a l'anterior post m'entrava com una mena de nostàlgia dels grans moments que vaig passar a Japó l'última vegada que vaig estar-hi i sembla mentida però ja hi torno a ser. aquest blog torna a arrencar després d'uns temps aturat amb la intenció de seguir explicant les coses mentres estic fora. el format que seguiré encara no el tinc clar: no sé si seguiré amb les experiències personals, si em centraré d'una manera més objectiva en les coses que em cridin l'atenció per tal de fer-vos-les saber o si serà com un diari dels passos professionals que vaig seguint cada dia ara que un dels meus objectius és trobar curro.

mentres començo amb aquesta cerca, estaré estudiant a la mateixa acadèmia on vaig apuntar-me la primavera passada i la rutina començarà demà dimarts ja que avui és una festa nacional. des de que he arribat ja he fet forces coses, lo primer va ser la gran rebuda que em va fer la família d'acollida amb la que estaré vivint. com que és la mateixa que abans, només trucar el timbre, en Nao i en Kou es van llançar sobre meu i em van donar una càlida benvinguda. Amb ells i la seva mare ahir vam anar a sopar a un restaurant rotatori de sushi i avui hem fet encàrrecs pel poble, entre d'altres coses. Però abans d'arribar aquí, he estat uns dies a Grècia amb els meus pares i el Manel, on vaig rebre també un comiat genial, així que en aquest post bàsicament el que trobareu seran quatre fotos d'aquest viatge i les primeres que he tirat a Japó.

Les Caríatides, columnes en forma femenina que sostenen el temple d'Erecteon dins l'Acròpolis.

El Manel en deia un kebab d'això...

Curiosos graffittis a les parets del barri de Plaka, a Atenes.

el canvi de guàrdia davant el Parlament grec.

les columnes "rectes" de la ruïnes gregues

els papas durant la posta de sol al temple de Posseidó, al cap de Sounio.

el punt de sortida de la marató, a Marató. Segons la història, després de la victòria grega davant els perses a la batalla de Marató cap al 490 a.C., un soldat grec va córrer la distància que separa el poble de Marató de la ciutat d'Atenes i en arribar per anunciar la bonanova, va morir fulminat per l'esforç.

estàtua de Leonides al pas de les Termòpiles: "Come and get them."

pels voltants em vaig trobar amb aquest valent nen grec, tot un Espartà.

els 4 amb el Parthenon al fons.

la carta d'un restaurant al barri de Psiri.

part de l'Àgora Antiga, a Atenes.

el meu germà i jo.

una licoreria amb encant d'Atenes.

no us espanteu: això ha estat part del meu sopar d'avui, ulls de salmó. Tal i com he dit abans, ahir vam anar a menjar sushi i durant el sopar, van fer una rifa. En Nao es va posar de peus i va jugar-se amb un altre nen a pedra-paper-tisora qui es quedava amb el premi. Ens ho van donar embolicat i avui la seva mare ho ha cuinat per tots, boníssim el sabor a peix!

aquesta és la primera foto que m'he tirat amb els nens de la casa. en Nao a la mà duu un Soroban, la calculadora manual japonesa, avui me l'ha ensenyat a fer anar i ja sé fer sumes i restes amb ella, tota una experiència...

per últim dir que tinc la impressió que se'm presenten uns mesos intensos amb moltes coses per aprendre i que espero aprofitar almenys igual de bé que l'última vegada que vaig venir a Tokyo. Per mi és com una porta oberta; un munt d'oportunitats que no penso deixar escapar. Us mantindré informats...