相撲

hola amics, com va? aquesta vegada us escric per parlar-vos sobre l'experiència del sumo. quan vaig pujar a l'avió direcció japó aquest últim cop em vaig dir que si sorgia l'oportunitat de presenciar un combat de sumo, hi assistiria sens falta. així que quan vaig sentir que el torneig més important de l'any es feia a tokyo al maig, ràpidament vaig comprar les entrades junt amb la Fa-san.

primer de tot us parlaré d'aquest antic esport que data de fa 1500 anys. Antigament la Cort Imperial reunia a lluitadors d'arreu del país per dur a terme un gran torneig de sumo a la ciutat de Nara; es tractava d'un banquet cerimonial per celebrar la pau i invocar abundants collites. és a dir que té uns orígens religiosos dels quals se'n deriven les seves danses prèvies al combat i molt del seu protocol (ja ho comprovareu als vídeos).

ara parlaré una mica de les regles del sumo: el ring on té lloc la lluita s'anomena dohyo i està fet d'un tipus concret d'argila, com podreu veure a les fotos. la superfície dura està recoberta d'una capa fina de sorra. Sobre el dohyo està suspès a l'aire un sostre per mitjà de cables que s'assembla a un temple sintoista amb quatre llaços gegants penjant de cada cantonada i que representen les 4 estacions.

un combat es guanya forçant l'adversari fora del cercle o tirant-lo al terra sobre el dohyo. per perdre el combat no és necessari caure completament o ser expulsat del tot. així doncs el lluitador que toca el terra amb qualsevol part del seu cos que no sigui els peus, ja sigui el genoll o la punta del dit, perd el combat. donar cops de puny, estirar del cabell, tocar els ulls o colpejar a l'estòmac està prohibit. també està en contra de les normes estirar de la banda que cobreix les parts vitals. com que no hi ha categories segons pes, és possible que un lluitador s'enfronti amb un oponent que el dobli en pes.

aquí us deixo amb les fotos d'aquell dia:

aquests lluitadors situats en rotllana són els de més alt rang. la indumentària que porten pot arribar a costar una fortuna i la duen només en aquesta presentació ja que pel combat porten la banda negra només. és curiós que l'actual número 1 de la lliga de sumo sigui un estranger: és un de mongòlia i potser per aquesta raó venien uns aperitius mongols al voltant de l'estadi...no gaire bons per cert.

l'entrada per aquest esdeveniment et permet assistir des de primera hora del matí fins l'últim combat a les 6 de la tarda. naltros vam fer cap després de classe al voltant de les 2 i quan vam arribar estava força buit i tranquil així que encara que teníem els seients més barats, vam aprofitar per asseure'ns a la zona de butaques més cares i poder veure el ring des de prop. després es va començar a omplir i vam anar cap als nostres seients i la veritat és que als últims combats estava ple i hi havia molt de xivarri com en un partit de futbol.

per acabar comentar-vos ràpidament un seguit d'històries que m'han anat passant durant aquests últims dies...

assistir a una festa de "fi de curs".

experiències com aquestes només es poden viure si estàs en una hostfamily. doncs vaig tenir l'oportunitat d'anar a l'undokai del Nao-kun, el més gran dels dos fills i allí el vaig veure amb tots els amics jugant i practicant esport. com veieu a la foto tots els pares portaven la seva catifa i el dinar en tàpers.

aquest és un canal que travessa la meva ciutat i que durant la festivitat del "Dia dels Nens" estava engalanat amb aquests peixos penjant d'una corda i que simbolitzen d'una manera colorida els infants del poble.

aquesta foto tirada des de la sortida de la parada de Shinjuku mostra un edifici que em fa recordar molt a un d'emblemàtic de barcelona, què en penseu? quin us agrada més, la torre agbar o aquest?!

d'aquesta foto amb el meu bon amic Shyam de Katmandu i la Fa de Tailàndia, m'agradaria destacar-ne el fons. el segon edifici a mà esquerra i més prim, és la nova torre de Tokyo anomenada Sky Three i que quan s'acabi superarà els 800 metres d'alçada. l'edifici daurat del mig és la famosa seu central de la cervesa Asahi. us heu fixat que el color és el de l'esmentada beguda i que els últims pisos tenen una forma com l'espuma en un got de cervesa? just allí hi ha un observatori molt xulo des d'on vam poder veure unes bones vistes d'asakusa. a l'edifici de la dreta li diuen l'edifici caqueta per la seva forma...

més fotos de l'increïble creuament de shibuya, aquest cop de nit...

amb l'Ale-san observant el creuament des d'una altra perspectiva.

és curiós veure el que fan els japonesos per entretenir-se al tren. les aficions majoritàries són dormir i connectar-se a internet des del mòbil com es pot veure a la foto, però també he vist forces noies aprofitant per maquillar-se!

ara ja sé perquè era tan bo l'ukelele kid.

una escultura futurista al port de Yokohoma.

avui dijous nit encara he de fer la maleta: demà divendres per la tarda marxo en tren bala cap a Kobe i Oosaka a passar el cap de setmana. allí em trobaré amb el pare de la família d'acollida el qual treballa a en una empresa a Oosaka i també quedaré amb en Satoshi, el meu professor de japonès a Estats Units que ara està vivint en aquesta ciutat. espero actualitzar amb fotos la setmana que ve i així pogueu veure el que és un capsule hotel: un tipus d'hostal típic de japó on penso dormir aquest cap de setmana i que m'han dit que és realment petit; com un nínxol...

p.d. : tal i com comentava en l'anterior post, el poble d'Okinawa estava esperant una resposta positiva sobre el retirament de les bases americanes en aquella regió. com que el primer ministre japonès, Yukio Hatoyama, va sortir en roda de prensa dient que no podia complir amb les expectatives promeses en campanya electoral i que per tant, la base seguiria a Okinawa: doncs el resultat ha estat que abans d'ahir va dimitir del seu càrrec i per tant ara estic vivint en un país sense president del govern.