la setmana passada vaig decidir aprofitar l'últim cap de setmana abans de la temporada de pluges i em vaig escapar a koube i oosaka. vaig comprar un bitllet de tren bala per l'anada (divendres tarda) i em vaig atrevir amb un bitllet de bus per la tornada diumenge nit, el qual em deixaria el dilluns a les 7 i mitja del matí altre cop a tokyo a punt per anar a classe a les 9am. tot seguit, en aquest post intentaré reflectir el que va passar entre aquests dos trajectes.
l'elecció d'aquesta destinació va estar altament influenciada pel fet que un amic meu de pennsylvania està vivint ara a oosaka i a més el pare de la hostfamily treballa en aquesta ciutat així que tenia ja un parell de persones que em podrien acompanyar per la ciutat.
com que havia de passar 2 nits fora i feia uns dies que em rondava pel cap lo de provar un hotel càpsula, vaig reservar habitació en un d'aquests hotels únics a japó tant per la nit del divendres a koube com pel dissabte a oosaka. més avall podreu veure les fotos, per ara només dir-vos que vaig sobreviure i que realment és una experiència interessant. pel que fa a les dutxes, no n'hi acostuma a haver i enlloc d'això hi ha uns banys públics molt grans; la veritat és que em va sorprendre el luxe dels ofuro en comparació amb el tamany de l' "habitació".
senyora japonesa acomiadant algú estimat que està a punt de marxar en tren bala ben lluny.
panell informatiu amb els diferents trens que circulen en les línies del shinkansen.
si desgraciadament es coneix per quelcom la ciutat de koube, és pel seu "recent" terratrèmol. el 17 de gener de l'any 1995 a les 05:46am aquesta ciutat va ser sacsejada amb una intensitat de 7,2 en l'escala Richter deixant més de 5000 morts i incalculables pèrdues. ara el temps ha passat i si no fos per estàtues commemoratives i memorials com aquest de la flama que pretenen recordar el que es va viure llavors, la veritat és que està totalment reconstruïda.
koube té també un important China Town, tot passejant pels seus carrerons vaig topar amb aquesta placeta on hi havia un concert improvitzat amb instruments xinesos.
vista nocturna de la zona del port.
curiosa torre de forma hiperbòlica.
senyores i senyors: això és el famós hotel càpsula. una llarga filera de forats de la mida suficient per entrar-hi una persona i alineats en dos pisos com es pot veure a la foto, què us sembla?
aquesta va ser la meva càpsula.
el noi de l'esquerra és en Satoshi i el vaig conèixer l'any passat a Estats Units. la veritat és que em va fer molta il·lusió retrobar-me'l en un escenari tan diferent com és Japó. el noi de la dreta és un amic seu japonès i junts vam recórrer tota la ciutat.
vistes des de dalt de tot del famós castell d'oosaka.
els idíl·lics jardins del castell.
curiós restaurant on vam dinar i que em va sorprendre perquè a mesura que es van menjant les cloïsses, els clients tiren les closques al terra. nosaltres no vam ser menys!
aquest edifici són uns grans magatzems japonesos on pots trobar de tot. el seu nom és DONKI, podeu deduir d'on ve? és una abreviació de "DON QUIjote", a mi encara m'han d'explicar perquè la mascota és un pingüí...
el creuament més conegut d'oosaka amb el corredor de "Glico", una empresa de la ciutat.
vistes des de dalt d'un observatori futurista.
tot passejant per oosaka em vaig trobar amb aquesta sorpresa arquitectònica: sí sí, ho esteu veient bé, una carretera que atravessa literalment un edifici!!
què és aquest eco-edifici?!
doncs m'hi vaig endinsar i vaig descobrir que era un pàrquing de bicis, diferent dels del bicing oi?
els "escacs" japonesos.
zona animada d'oosaka on hi va haver un gran desenvolupament després de la segona guerra mundial i que és representativa del l'esperit de superació japonès.
un dels temples més antics de japó.
però si per algo es coneix la regió d'oosaka és per la seva gastronomia així que ara venen un seguit de fotos dels menjars que he provat aquests dies:
takoyaki
okonomiyaki-monjayaki-modanyaki
kushikatsu
ramen
横浜
ja que hi sóc us penjo també quatre fotos de yokohama, kawagoe i kamakura on vaig anar amb la midori.
yokohama chinatown.
yokohama skyline.
dins la nòria de yokohama.
yokohama de nit.
川越
un altre cap de setmana vaig anar amb els dos peques i la Fa-san a Kawagoe, un poblet conegut per les seves cases fosques. els materials d'aquests edificis són molt antics tal i com podreu veure a les fotos i són de color negre. això va permetre que durant la II Guerra Mundial els avions americans no llancéssin bombes ja que es pensaven que ja estava destruïda jutjant pel seu aspecte. és per aquesta raó doncs que aquest poble preserva encara un aire del japó més antic.
una campana en un poble japonés, força estrany. no és com allí que cada poble té la seva església amb la corresponent campana.
la Fa-san, els nens i jo, posant.
鎌倉
un altre dia vam anar a passar el dia a kamakura, que està relativament a prop de casa. aquest lloc és conegut per la gran quantitat de temples i pel gran Buda, dins el qual es pot entrar!
el primer temple que vam visitar va ser un que tenia un impressionant jardí de bambús a l'entrada. en aquesta foto, en kou observant com d'alts eren.
una foto oficial de cerimòmia de casament a l'estil oriental. nuvis, pares i família al complet.
en kou no para de demanar pujar-lo al coll :)
el buda gegant del què us parlava abans.
aquest dia la midori i jo vam fer de mama i papa; per cert ella està estudiant per mestre així que té molta paciència amb els nens.
a la tarda vam marxar de kamakura i vam anar a la península d'enoshima. per arribar-hi hi ha un trenet antic molt autèntic.
ah! i aprofitant que estic inspirat, adjunto unes fotos del jardí Hamarykyu on vam anar amb uns quants de l'acadèmia un dia a l'acabar les classes, i també d'altre parcs on he anat. ja us vaig dir que tinc moltes fotos guardades així que poc a poc les aniré adjuntant cada cop que actualitzi el blog.
d'esquerra a dreta, la lilian (mig japonesa, mig persa però viu a àustria), l'ale (mexicana i cantant d'opera) i en edward (de trinidad i tobago).
jo intentant obrir una caixa misteriosa d'estil japonès. tinc pensat comprar-ne una així que si l'aconsegueixo, us l'ensenyaré quan torni. realment em té intrigat.
la meva parella de pa beneit, qui sigui del penedès ho entendrà...
a la sortida del parc hi havia aquest edifici que em va cridar l'atenció. he investigat una mica sobre ell hi he descobert que es diu Nakagin Capsule Tower (no té res a veure amb un hotel càpsula). El seu arquitecte és el japonès Kurokawa Kisho, té 14 pisos i està composat de 140 compartiments individuals que tenen la funció d'apartaments i oficines. Es va construir l'any 1972 i la idea darrere d'aquest disseny és la intercanviabilitat, de manera que els compartiments es connecten a una columna central la qual cosa els fa fàcil de substituir. si en voleu saber més:
la línia de metro que utilitzo cada dia per anar a l'escola.
per acabar, com ja va sent habitual, acabo amb una curiositat que em va cridar l'atenció:
no és una llegenda urbana: hi ha vagons al tren només per dones, aquí ho veieu. és el primer vagó i és vàlid durant unes certes hores al dia tal i com podeu llegir a al foto.
no em puc oblidar dels meus Otoutos, us deixo amb una foto i un divertit vídeo amb ells:
3 comentaris:
木の道の写真、とってもきれい!
where did you take this pic?
カタルーニャ語は全然わからないけど、楽しいブログ!!!いつか、ぜひ日本語で書いてください....><
緑さん、ありがとう！木の道の写真は新宿御苑で取ったよ。
多分将来、日本語で書くんですー
ho entenc tot perfectament!!!
records
Publica un comentari a l'entrada