aquesta va ser la primera imatge que vaig tenir el dia del meu aniversari la setmana passada. havia quedat a les 6 del matí per fer un skype amb en ru, en fre & en moles i la veritat és que va ser la millor manera de començar aquest dia especial. vam riure moltíssim amb les bromes que ens caracteritzen, vam explicar-nos les novetats i del xivarri que vam arribar a fer (tot i que portava auriculars) els nens es van despertar i van venir a la meva habitació a preguntar-me perquè reia sol...(rubén, por qué tienes puesto en tu skype este corazón?! hahahaha).
havent esmorzat vaig anar cap a l'escola carregat amb un tupper. havia preparat una truita de patates i portava pa amb tomàquet pels companys de l'escola i la professora. al descans ens la vam menjar i sembla que tothom va quedar content. aquí teniu la professora Tokuda delint-se amb les nostres receptes.
per dinar havia quedat per dinar amb la Midori i el seu germà a Yokohama.
a l'arribar a casa enacara m'esperava una bona sorpresa. en nao i en kou amb l'ajuda de la seva mare havien estat preparant un pastís. va ser un detall molt bonic i així vaig poder demanar un desig mentre els hi ensenyava que a Catalunya s'estiren les orelles quan fas anys.
el dia va estar plagat de felicitacions per totes bandes i n'hi va haver algunes de molt originals. mails carregats de missatges positius, felicitacions grabades en vídeo i també aquesta postal de la família, moltes gràcies a tots.
rebuscant en l'historial, he trobat aquest vídeo que em van dedicar els meus grans amics de comarruga, la veritat és que no té pèrdua. m'he tornat a fer un fart de riure tornant-lo a mirar i és que cadascú aporta el seu granet de sorra. l'adrià està pletòric amb les seves dots com a violinista, l'anna amb les seves amables paraules, en xavi i els seus moviments d'espatlla impossibles, la judith amb una habilitat inaudita per no vessar ni una gota de la copa, els germans vives amb palmades i moviments de braços, la millor interpretació potser se l'enduu l'alex, i el gran amfitrió pablo de rialla en rialla.
PRICELESS!
Aprofito per escriure sobre el curs de plàstica que està cursant en nao. el dissabte passat era el dia en que després de mesos de preparació, es celebrava la festa en què la família va a veure les obres que els seus nens han elaborat. com ja sabeu, aquesta és una família molt ocupada així que el pare evidentment estava a Osaka, i la mare va anar amb el fill petit a fer uns encàrrecs. al final vaig acabar jo anant-hi sol i va ser una bona experiència, com quasi tot el que faig aquí al Japó. en Nao va explicar en veu alta el significat de les seves ceràmiques (un coet i una pilota de futbol, no podia ser d'altra forma) i va estar molt content.
aquí sobre podeu veure el calendari que hi havia penjat a la paret: el mes de febrer tenia la imatge del Palau de la Música!
vaig estar parlant amb la professora d'en nao i em va estar comentant com era com alumne a part de confessar-me que es mor de ganes de viatjar a Barcelona.
per acabar hi van haver jocs i menjar per tots. un company d'en nao va preparar aquesta muntanya de galetes.
però no us penseu que en Nao no la lia de tant en tant. aquesta carta de la foto de sota va arribar amb remitent de la Policia Japonesa! i el destinatari era el propi Nao!! ;)
es veu que va perdre la cartera pel carrer, algú la va trobar i la va portar a la comisaria. sabeu endevinar si va recuperar els diners que hi havia dins?!
neu a Ikuta...
la neu desfent-se als carrers de Shinjuku on en alguns llocs gairebé no hi toca el sol per l'alçada dels seus edificis.
us deixo amb les últimes fotos de trobades nocturnes amb l'Antonio & Carlos en bars perduts del barri de Shimokitazawa i també amb la Gami per Omotesando.
3 comentaris:
però van tornar els diners o nooooo?!?!?!?!?!!!! jo crec que sí!!!
sí sí eva, a la cartera hi havia els diners i tot!
ho sabia! esto solo pasa en Japón! cuida't guapo!
Publica un comentari a l'entrada