naciopalacio

dimarts, 24 de febrer del 2009

THON

aquest cap de setmana va ser el dance maraTHON, un event que es celebra cada any per recollir diners pels nens i joves que pateixen càncer. ara us intentaré explicar què és això del THON exactament: l'any 1972, un grup d'estudiants de Penn State ho van començar i van fer que 34 persones balléssin durant tot un cap de setmana i el resultat va ser una suma de 2000 dòlars recaptats.

des de llavors la presència del THON a State College ha anat creixent exponencialment. Avui en dia són 15000 voluntaris, 700 persones ballant i s'han aconseguit en total més de 52 milions de dòlars per la causa.

aquesta activitat es duu a terme durant tot l'any i com he dit, busca el conscienciament per la lluita contra el càncer pediàtric. tal i com diuen a la web, amb el suport dels estudiants de tota Pennsylvania i els antics alumnes arreu del món, es continua intentant fer grans avenços per trobar la cura per tots els càncers en nens.

nosaltres vam anar-hi primer divendres en el moment de la inauguració quan tots els estudiants seleccionats per ballar es van posar de peu per aguantar les següents 46 hores.

les últimes hores de diumenge van ser realment emocionants...

en el vídeo anterior podeu veure el line dance: des de que tot això comença el divendres a les 6pm fins que acaba diumenge a les 4pm, cada hora sona la mateixa cançó amb coreografia inclosa. cada any és una versió nova i la lletra parla de les coses més destacades que han passat els últims 12 mesos. el divendres és el primer dia que la presenten i ensenyen com ballar-la; quan vam tornar diumenge i tothom la ballava a la vegada: era realment breathtaking!!!

en el següent vídeo podeu comprovar com els estudiants es movilitzen i es volquen en aquest esdeveniment:

al final van mostrar la quantitat que s'havia aconseguit aquest any i va ser un rècord: quasi 7 milions i mig de dòlars!!!

espero que us hagi agradat saber una cosa més d'aquí. m'acomiado fins aviat amb una abraçada per tots!

divendres, 20 de febrer del 2009

surprise

ahir dijous vaig tenir una segona celebració d'aniversari: em van ben enredar i em van portar el meu company de departament a sopar a casa per sorpresa i més tard sona el timbre i apareix en jordi amb els seus amics de pittsburgh i un pastís! speechless

dimarts, 17 de febrer del 2009

24

són vint-i-quatre anys d'experiència, compartits de la millor manera. ja ho diuen: happiness is only real if shared. ahir vaig poder celebrar un aniversari únic. lluny de casa, vaig experimentar tota mena de vies de comunicació, desde missatges privats al facebook, al mur, sms, correus, skype, trucades al telèfon americà, al no-americà, felicitacions cara a cara, etc. fins i tot em van estirar les orelles i em van fer bufar a través d'una webcam! en general un gran dia que no oblidaré.

tot va començar amb una gran rebuda al departament, la pissarra amb el meu nom escrit, en gopal amb una abraçada preparada per mi i un regal molt currat que va portar de la Índia: una capsa de fusta amb el dibuix d'un elefant fet a mà, molt xulo. per la tarda en chris, la ketki i la resta del laboratori em van dir que mirés al congelador de l'oficina: hi havia un gelat immens de xocolata (com em coneixen, eh). i res, ens el vam menjar entre tots tot petant la xerrada.

després vaig quedar amb en gené, vidal i cornejo per anar a fer un raquetball, sempre va bé una mica d'esport...

amb molta gana vam anar tirant cap al Hooters, un tipus de restaurant americà on les cambreres diguem que van vestides d'una manera peculiar; podeu jutjar vosaltres mateixos per les fotos:

doncs ja veieu que tota la tropa em tenia reservada una sorpresa: em van regalar un iPod i m'hi van gravar una frase, molt currat!

per últim ja podeu veure com d'animada va acabar la nit amb la conya de l'aniversari. des d'aquí moltes i moltes gràcies a tots!!!

diumenge, 15 de febrer del 2009

ice fishing

hey dudes! on Saturday joan gené and me went ice fishing. do you remember the couple who gave us a ride to that high school last semester? their kindness was awesome and a few days ago they called us again asking whether we would like to spend one day with them doing an outdoor activity. the two of us agreed without hesitating. it looked like a great experience and eventually, it was!

the man in the picture is Dave. we met w/ him in the morning and headed to his countryside cottage some miles away from state college. over there, we took the supplies needed and did a brief overlook to his property. next stop was black moshannin state park. in the USA, every state has its own extension of field with recreational purposes such as hiking, boating, fishing, etc.
national parks are simply the same but with some unique landscape and a huge federal investment.

after parking, our goal was to get to know how ice fishermen carry out their hobby. it was great fun to hear their stories and explanations about how the tools worked:

notice the two different kinds of drill: the automatic and the manual one. the sled is used to bring all the supplies with them until the right place where they'll start making the hole.

we also met a nice group very well prepared: they were listening to a radiocassete, cooking some hamburgers in a bbq and enjoying a lively chat. we managed to take a picture with them:

at that time we were almost starving so dave drove to the nearest town and we had lunch in a cozy american restaurant. we ordered a fish sandwich (which was delicious) and leafed through some hunting and fishing magazines...

then we came back to dave's property and tried to fish in his pond. it's not a big pond but the tickness of its ice was enough. we used some of his fishing rods and placed a wax worm in its hook. i can't recall last time i went fishing, maybe in summertime by the shore of comarruga with some of my friends...but for sure never did ICE fishing before. anyway, joan prepared the hole and broke the ice with the help of a metal stick.

as you can imagine, it was a great opportunity to explore these natural spaces lost somewhere deep in pennsylvania, so thank you Dave!
next weekend it's THON time! i'll tell you about that soon: one of the biggest events in state college!

dissabte, 24 de gener del 2009

hiking

l'última vegada que vaig actualitzar el blog va ser abans del road trip a california. pensava penjar les fotos d'aquell viatge, també alguna de les últimes setmanes a state college abans de nadal i de la visita a new york però els altres ja les han anat penjant al facebook. a més mentres vaig estar per casa ja us vaig poder explicar una mica com van anar en general els primers mesos...així que ara escriuré sobre les primeres coses que he fet des de que he arribat.

bé, el vol de tornada i l'arribada a l'apartament van tenir els seus contratemps com sempre, res important. les primeres setmanes ja s'han presentat enfeinades i això es bo perquè aquest semestre vinc amb moltes ganes de treballar i també de passar-ho mooolt bé! doncs per començar m'he apuntat a 2 assignatures: una sobre els impactes de la nanotecnologia en la nostra societat i l'altre que es diu engineering global design, totes elles molt interessants so far. també continuaré amb el projecte de la NASA que us vaig comentar (vaig acabar la primera part d'ergonomia i ara col·laboraré en la segona fase relacionada amb temes d'enginyeria mecànica, construir un prototip sobre els sistemes del CEV -Crew Exploration Vehicle- perquè resisteixi l'aterrissatge millor). pel que fa al projecte al meu departament segueix endavant gràcies a l'ajuda del meu supervisor Parkinson.

a part del curro, sempre trobem temps per fer activitats com anar al cine, jugar a bolos, anar a veure el barça, sortir de festa, planejar els nous viatges, etc.
el títol d'aquesta actualització és hiking i és sobre això del que vull parlar en aquesta ocasió. el dijous vaig anar a fer una excursió a la muntanya amb els companys del departament. vam agafar el cotxe per arribar als peus del Mount Nittany i des d'allí i amb força neu als peus, vam començar a caminar. de fet, a la tardor ja havíem fet un hiking semblant naltros 6 amb la stephanie:

però aquesta vegada l'escenari era totalment diferent:

perduts pel bosc vam fer una mica el mico:

vam jugar amb la neu:

i res, després d'això vam tornar al downtown, vam anar a sopar en un mexicà i per acabar, una peli al departament com ja comença a ser una tradició! la veritat és que són molt bona gent.

apa, m'acomiado desde la freda pennsylvania amb una abraçada per tots!

dimarts, 18 de novembre del 2008

lately

hola hola, últimament hem tingut moltes activitats per state college...la veritat és que estic molt a gust aquí i cada cop tinc ganes de fer més coses: això vol dir que hi ha molt bon rotllo al departament, les classes en DfHV van molt bé (després de l'examen parcial, ara ens han assignat un projecte en grup i el meu està relacionat amb la NASA) a més en breu faré una presentació oral davant dels companys sobre ergonomia en temps antics. Les tardes les omplo quedant amb conversational partners tant d'anglès com de japonès i tal i com veureu a les fotos en aquest post, sortim a prendre algo amb els del lab i amb the pennguys. pel que fa a l'apartament la veritat és que m'hi sento com a casa: diumenge vam haver de netejar, passar l'aspiradora, els lavabos i vulguis o no això "fa pis".

el cap de setmana passat va començar divendres per la tarda amb una embarcada d'en joan singla per anar a un concert, però no un concert qualsevol sinó un d'espiritual! realment l'experiència va valdre la pena perquè ens vam relacionar amb molta gent jove i vam continuar posant en pràctica el nostre anglès. després vam sortir: molt gran!

before partying

partying

l'endemà era un gran dia: teníem entrades per anar a l'estadi de futbol americà i veure el partit dels nostres "Nittany lions" contra els d'Indiana.

com veieu plovia una mica però vam demanar un termo amb xocolata i tot solucionat!

també vam aprendre algunes regles més d'aquest esport: ara ja quasi som experts
perquè us en feu una idea de l'ambient, la banda de música i demés, aquí teniu un video:

aquell vespre vam quedar amb la stephanie per anar a patinar sobre gel!

l'havia vingut a visitar aquell cap de setmana una amiga seva de pittsburgh i res, vam fer el boig per l'ice rink entre fotos, cucs i altres bajanades XD

diumenge matí havia quedat amb en Gopal per anar al bar i veure el barça:

aquest noi de la Índia es un gran fan del barça i animava com un culé més!

pel que fa activitats entre setmana m'agradaria destacar que la setmana passada en joan gené i jo vam anar a un institut d'una àrea rural que està a 1hora en cotxe del nostre poble: un matrimoni voluntari ens hi va acompanyar. havíem preparat una presentació powerpoint sobre menjar típic, gaudí, clima, política, què en pensem dels americans, diferències entre les nostres cultures, etc per una classe d'adolescents que estan començant a estudiar spanish. doncs ens vam quedar bocabadats que ningú sapigués situar ni espanya en el mapa d'europa, per no parlar de que no sabien què era el barça!

aquesta parella d'americans després ens van convidar a dinar, ens van portar a la seva casa de camp i hi vam tirar unes fotos:

van ser mooolt amables amb nosaltres i ens van explicar curiositats de la gent de la zona, ens van convidar a pescar en un estanc glaçat més entrat l'hivern i ens van regalar una poma recent collida!

i al departament quan cal també se l'hi ha de fer una neteja a fons:

aquesta és la pantalla que utilitzem quan demanem pizza i mirem una peli els dimecres al vespre!
sort que tot aquest esforç al final té una recompensa ->gelat de xocolata immens!!

aquest en chris, ja us n'havia parlat: és un altre dels companys del lab

doncs res, ara ja hem començat una nova setmana i pel que sembla serà curta: ja estem a dimarts i divendres volem cap a la west coast!!! així que suposo que la propera actualització serà sobre les fotos de naltros 7 per L.A., san francisco, las vegas, etc.

ara us deixo que vaig a una xerrada que dóna l'estafador de "atrápame si puedes" aquí al campus. sabeu aquella pel·lícula d'steven spielberg sobre la vida d'aquest timador? doncs a veure què explica...

petons!
p.d.: aquí ja neva; bueno els americans tenen el terme flurry per referir-se a quan la neu es desfà just tocar el terra

dilluns, 10 de novembre del 2008

l'arboç

molt bones! després d'un llarg cap de setmana compartint llit i carretera amb els de l'arboç torna la rutina a penn state però abans de sortir de la bombolla d'aquests dies m'agradaria deixar constància de la nostra trobada en aquest post.

primer de tot presentar-vos, per qui no els conegueu, a la carme, l'eva i el marc. ells estan de road trip per US durant un mes visitant les ciutats i paratges més destacats d'aquest país...enmig de la seva gran aventura van trobar un forat per acostar-se a state college: això va ser dijous. vam sopar tots plegats amb la resta d'amics d'aquí i els hi vam ensenyar alguns jocs com el beer-pong!

després d'això ens vam dirigir al downtown i vam entrar a la disco on van deixar palès que venien de l'arboç i disposats a passar-s'ho molt bé:

So so what? I'm still a rock star I got my rock moves And I don't need you And guess what I'm having more fun And now that we're done I'm gonna show you tonight I'm alright, I'm just fine And you're a tool So so what?

molt gran! encara se'm fa estrany veure'ls rebentant la nit amb en gené al costat...hahahahaaa

mireu quines fotos més xules vam tirar aquella nit XD

wapes!

què més? doncs al tornar a l'apartament encara quedava festa per estona: quina imatge la de trobar-nos en marc esperant-nos a la porta, sembla que està assentat en algun lloc oi?

doncs ja ho veieu: dins un carro tocant la guitarra amb la capsa de l'arbre de nadal que ell mateix m'havia regalat, priceless

llavors va venir el torn de l' "esmorzar" que també va donar molt de joc...sort que les fotos d'aquesta nit van passar censura

l'endemà vam visitar ràpidament el meu campus i ens vam encaminar cap a washington! aquí teniu l'eva tunnejant el cotxe perquè sembli un autèntic road trip!

és clar, això va portar conseqüències perquè a mig camí cap a la capital vam trobar un accident a la carretera que ens va fer estar parats una bona estona. però això no va ser cap inconvenient perquè teníem moltes coses per explicar-nos, vam decidir jugar a cartes, sortíem del cotxe a pixar i---molt bo: un camioner va treure un got per la finestra i tot tocant el clàxon ens va dir: you gotta have a pee can!!!

algo menys escatològic va ser el detall d'un matrimoni americà que en aquest mateix embús es va aturar al costat nostre i ens va oferir un tupper ple de cookies de xocolata casolanes per la finestra: molt amable!

l'arribada a D.C. ens va dur a sopar a un restaurant amb una cambrera molt "simpàtica", crec que feia temps que no reia tant! i a l'alberg doncs vam sobreviure entre llençols del mickie i coixineres de càritas...