週末

aquest ha estat un cap de setmana amb molta activitat, us escriuré dient el que he anat fent en un ordre una mica sui generis: primer explicaré què vaig fer dissabte, després l'excursió del diumenge i pels que encara no estiguin cansats i vulguin seguir llegint, deixaré algun apunt de la visita de divendres tarda. espero que no se us facin pesades les meves explicacions i que us agradi, o almenys aprengueu quelcom de tot el que intento plasmar en aquest blog...

el dissabte al matí després de fer una dormida imperial, el telèfon va sonar sobre les 11h i en shyam, el meu amic del nepal, em va preguntar si al cap d'una hora podia estar al centre de tokyo, que m'esperava amb un casc per donar un tomb en la seva moto. no m'ho vaig pensar dues vegades i me n'hi vaig anar: va ser una experiència increïble! per mi que sóc un amant dels mapes, poder veure els edificis des del punt de vista d'una moto: va ser una aventura per recordar. la veritat és que li estic molt agraït al shyam per la oportunitat que em va brindar.

i no és una moto qualsevol, és una "Honda Cb 400 Super Boldor Special Edition"!! doncs des de shibuya vam fer cap a Odaiba, que és com un maremàgnum de barcelona. aquest dia va fer molt bon temps i la sensació del vent a la cara era molt agrable...

odaiba és una illa artificial situada davant de tokyo i connectada per diversos ponts, el més famós sent el rainbow bridge. es va construir al segle XIX com a fortalesa per a la ciutat i de fet el nom de "daiba" fa referència als canons col·locats a mode de defensa. a principis del segle XX es va reformar com a parc i es va obrir al públic. però realment el desenvolupament modern d'aquesta part de la ciutat es va donar a partir de l'expo de l'any 85.

ens vam estirar una estona a la gespa d'un parc proper aprofitant el bon temps que feia.

aquest és el rainbow bridge del que us parlava.

aquí ens podeu veure a en shyam i a mi. al fons, el curiós edifici de Fuji TV.

una de les platges d'odaiba on hi recomano fer-hi un passeig però no una capbussada perquè l'aigua no sembla gaire neta.

quan la gana va apretar vam fer un stop & go a tsukiji (el mercat del peix) on vam menjar una mica de peix cru. no us espanteu amb la foto:

a la tarda en shyam em va tornar a shibuya on jo havia quedat amb una noia. era el primer cop que ens vèiem i va resultar ser una persona molt agradable, el seu nom: midori (que significa "verd"). junts vam donar un tomb pel que es coneix com a "tokyo midtown"; un centre comercial immens que van obrir fa un parell d'anys i que té uns jardins molt macos al voltant.

després vam decidir caminar fins a roppongi hills i ja al capvespre vam pujar a l'últim pis d'un observatori des d'on vam poder contemplar unes bones vistes de la metròpolis.

entre la infinitat de llums es pot divisar fàcilment la torre de tokyo il·luminada.

entre la volta en moto i la vista aèria des d'aquest edifici, em vaig poder fer una bona idea de les dimensions de la ciutat i també d'on està situat cada barri de tokyo.

diumenge planazo un altre cop: amb la Fa, en Shyam i la seva dona (l'Ai-san) vam anar a pescar a la prefactura de Chiba. són dues horetes en cotxe i vam tenir sort al poder utilitzar el cotxe dels pares de l'Ai-san. en Shyam es podria dir que en sap força de pescar perquè hi va quasi cada cap de setmana així que disposa de tota l'equipació pro necessària. de camí vam comprar unes gambetes com a esquè i la resta ho duiem al maleter.

va resultar un dia assoleiat i el lloc, de pel·lícula. hi havia un santuari a peu de platja on els pescadors resaven per una jornada productiva. el primer que vam fer va ser preparar la canya de pescar, l'ham i escollir una bona posició.

com que feia una calor terrible vaig decidir banyar-me. ara que hi penso ha estat la primera vegada que em banyava a l'oceà pacífic des de la costa japonesa.

ara ve la part més entretinguda del dia: i va haver un moment a partir del qual no vam parar de pescar peixos. jo en vaig pescar només un, però tenint en compte que només vaig llençar la canya dos cops em converteix en el que va tenir un percentatge d'encert més elevat :) en realitat en vam pescar forces de petits els quals vam tornar al mar. potser la propera vegada els pesquem ja grans ;)

doncs en aquesta foto es veu com orgullosament mostro el premi, malgrat les dificultats de mantenir-lo entre les meves mans.

la següent foto parla per sí sola. només dir que en shyam va treballar 4 anys en un restaurant d'alta cuina japonesa i que és tot un manetes a la cuina.

quan va ser l'hora de tornar a casa vam fer una parada al mig de la badia de tokyo on hi ha un restaurant amb molt bones vistes, des d'aquest punt la carretera s'endinsa sota el mar per un túnel (tokyo bay aqua line) que té fi a l'altra riba de la tokyo bay; google maps per més detalls.

la bo de tot plegat és que aquell dia per sopar hi va haver peix fresc a casa: amb un parell de consells culinaris d'en shyam vaig fer tres peces de peix a la planxa amb sal. a la família els hi va encantar. aquí hi ha la foto d'abans, i la de després amb només les espines!!

per últim explicar breument que divendres va ser el dia de fer l'escapada, podríem dir que cultural, de la setmana. vaig anar al museu nacional de ciència i natura al parc de Ueno. a l'entrada hi ha un panda gegant que et dóna la benvinguda:

una de les coses més interessants va ser un cine esfèric anomenat "theater 360º". aquest lloc té 12,8 metres de diàmetre (una millonèsima part de la mida de la Terra) i la seva pantalla és de fet tota la superfície interna de la paret. jo em vaig situar a la pasarel·la interior que atravessa aquesta instal·lació i realment em van impressionar les imatges panoràmiques que tenia al meu voltant, des de dalt fins a sota els peus; per totes bandes! les projeccions van ser sobre l'origen de l'univers i sobre l'època dels dinosaures. semblava que estigués flotant...

per algun biòleg que sé que frequenta el blog, penjo aquesta foto per tenir una idea de la llargària dels intestins d'una vaca.

xivi, ens convertirem en això?!

aquest gat dissecat es coneix amb el nom d'iriomote-ya-neko i és autòcton d'una illa del sud de japó on només n'hi ha un centenar d'exemplars. l'illa està molt poc explotada entre d'altres raons perquè la malària hi va ser present fins passada la segona guerra mundial. ara ok! és un lloc que m'agradaria visitar en el futur perquè m'atrau molt.

a la part de ciència doncs és com un Cosmocaixa, amb tot d'aparells per experimentar amb la física i les noves tecnologies. aquí us deixo un parell d'exemples com: una introducció pràctica amb les unitats bàsiques del Sistema Internacional i també una curiosa taula periòdica dels elements amb un exemplar de cada element.

sobretot em va cridar l'atenció poder comprovar la intensitat lumínica d'una candela perquè és lo típic que estudies a l'escola però jo almenys mai havia experimentat exactament què era XD

doncs això és tot per avui. si us he de ser sincers tinc una bona pila de fotos guardades per penjar al blog però per falta de temps no les carrego aquí (i tampoc vull fer un post amb 200 imatges sense comentar-les). suposo que en una actualització d'aquí un temps recuperaré imatges que valguin la pena i us les ensenyaré. de moment us deixo amb una foto de l'examen de kanji de la setmana passada on ja veieu la nota que vaig treure. en vermell la professora em va escriure: すばらしい！(subarashii vol dir excel·lent!)

últimes notícies: divendres volo cap a les illes del sud de japó: okinawa. ja us explicaré en breu l'experiència...pinta mooolt béé!!!

ah! un vídeo des de la moto per acabar: