se'm comencen a acumular les coses a explicar...avui he decidit mostrar-vos quatre fotos que he tirat pel campus i un breu resum de la festa d'aniversari d'ahir d'en sergi
foto d'un dels monuments emblemàtics de la PennState 
aquestes són fotos tirades de la gespa que hi ha davant l'edifici on hi ha el meu departament
aquesta és la entrada a l'edifici on treballo
aquest és l'escriptori que m'han assignat: a veure quan dissenyo una cadira ergonòmica com aquesta! la veritat és que és molt còmode...
Un altre dia continuaré penjant més fotos amb els companys i altres zones del campus (ja veieu que fa molt bon temps, de fet una calor per flipar). Ara us deixo amb les fotos d'ahir a la nit, van ser uns moments molt bonics:
special occasion: home-made cake...mmm
la foto d'equip de rigor
crec que poques vegades havia vist a la meva vida una cara de felicitat tan sincera com la d'ahir d'en vidal, les gràcies a tu!
9 comentaris:
Eiiii!!
home la famosa guitarra que m'havies dit!! he guardat el secret e...jajaja
No res, dir que ara ja si sóc oficialmente conductora, ja tinc el meu carnet!!!! (provisional) però ja el tinc jejeje.
Veig que la cosa va bé, i mola molt la cadira que tens, portame'n una d'allí com a record per l'habitació jeje.
1petó molt gran!!!!
Natx!! això de nacio és per "nació" o per "ignacio"...si seràs ñolako..jejej Molt wapes les fotus, saps què? m'atreviria a dir que tenim la taula IGUAL amb la mateixa calaixera i tot! ejejej estem en contacte
lo prometido es deuda!!
quina gracia, la guitarra amb un llacet tipus Macy's, no? al final pireu a NYC o sereu uns rancis i us quedareu al campus??
Petons
geltru, felicitats de nou pel carnet! pel que fa a la cadira, intentaré buscar-li un espai dins la maleta...
jordiét, no sé qui és el ñolako aquí...el meu blog està configurat en català...en quin indioma està el teu fotolog? molt emigrant i molta---
julia, responent al teu comentari, doncs al final la cosa s'ha dividit: en pol i en cornejo ja han comprat els bitllets i estan de camí a la gran ciutat!!! la resta ens hem fet caca...ja t'explicaré. pel finde tenim plans per anar a l'estadi de futbol americà (110.000 persones! més que el camp nou: impressionant), algun cine caurà i sortir!
gràcies a tot@s
Ig!
M'hagués encantat estar allà per veure la kra d'en Sergi quan li vau donar la guitarra!
Ja estan sol·lucionats els tràmits de secretaria...
Dmà akbo!
6 petons!
Qui ha fet akest pastís tan maco???
Sort que als USA fer un pastís està hiper xupat que sinó....
Molts petons maco, i parlem un altre moment d'avurriment al park!!!
xo sergi!!! quan es el concert?!?!!? ara ja has de tenir un gran repertori,oi??? jo vull saber què tal estan els teus companys de pis... jejejejeje! ignasi, ke tal les orelles???? jejejeje! comentari amb moooolt i mooooooolt de carinyu!
marina
eva, què vol dir que aquí als states està xupat fer pastissos? d'on ho has tret?!? ja saps que pots comptar amb mi per trucar-me quan vulguis des del parc (compte que la nena que cuides no es faci mal però--)
marina, tranki q els comentaris els rebem amb humor! doncs les meves orelles estan començant a acostumar-se a l'estil musical d'en sergi...de fet la intro de "insoportable" ja la borda! next step: "when you say nothing at all"---si és que aquest vidal és un heartbreaker eh!
ràpid. Pel meu cumple vaig fer un Brownie from scratches ¡¡scratches!! El que vol dir que no vaig utilitzar "polvos magicos".
un altre ex. recepta secreta pastís de nadal: dos caixes de pa de passic d'aquesta marca, una miqueta de rom, molta mantega i ja tens un pastís que ti cages...I el crèdit per saber llegir les instruccions. Ah! la meva iaia estaria enfadada!
Publica un comentari a l'entrada