最初の週

amb el canvi horari, aquí ja és l'hora del clàssic! suposo que tots us esteu preparant ja pel partit oi? visca el barça!! per mi avui fa una setmana que vaig arribar i 7 dies la veritat és que donen per molt. ara que és cap de setmana aprofito per actualitzar i explicar-vos algunes novetats, lo dur que treballo a l'acadèmia, lo molt que he visitat i lo bé que estic amb la família.

日

per no perdre'm anirem per dies: el diumenge a la nit em vaig afeitar i no vegis quina revolució a casa. ells també es van voler posar espuma:

月

el dilluns al matí vaig haver d'anar a fer la prova de nivell a l'acadèmia que per cert, em va anar molt bé; ja portava dos dies immers en la vida japonesa i sembla mentida, però he agafat soltura al parlar ràpid. la prova escrita em va anar d'allò més bé i l'entevista oral va ser fluïda. em van dir que em posarien a un nivell una mica elevat i que si em costava molt, que els avisés i em canviarien. però això és tot un repte per mi i estic estudiant molt cada dia després de classe per no perdre el fil.

doncs aquesta foto és del fill petit koh pel matí: era el seu aniversari i portava un jersei amb orelles de conill...

primera diferència: la manera de rentar les dents. la mare els hi renta als dos i els fa estirar al terra del bany amb el cap a la falda com a la foto:

aquesta foto va dedicada especialment al robert. em va demanar especialment que tirés una foto al creuament de shibuya només arribar. realment és impressionant! aquest dia plovia i es pot veure una marea de paraigües des de l'starbucks.

les següents 4 fotos són del mateix lloc: quan passen el cotxes, quan no hi ha res, quan els peatons comencen a creuar i la última quan ja és un caos. això era al migdia; prometo tornar i fer un vídeo quan sigui hora punta.

com he dit abans, dilluns va ser l'aniversari del petitó i per la nit vam bufar les 4 espelmes:

el nao fent els deures...

火

dimarts, dia lliure. vaig anar al centre de tokyo i vaig flipar amb lo dels emputjadors: increïble!! allò sí que és hora punta. vaig entrar al tren i em van emputjar per entrar just quan es tancaven les portes; resultat: la meva cara i tot el cos amorrat contra la porta. tal i com ho sentiu, literalment empotrat a la porta durant 20 minuts. em vaig posar les mans davant la cara perquè la galta no estigués en contacte amb el vidre de la porta. japanese style!

la següent foto és de les escales de sortida de l'estació de shibuya. aquí respecten molt els sentits de circulació: us heu fixat que hi ha una zona més ampla que l'altra separades per una barana? així a l'hora punta els passatgers no s'estorben:

a l'estació, el mapa de les línies de tren no hi cap en un panell i l'han de continuar amb més d'un:

aquest dia vaig començar amb un passeig per shinjuku i el parc de yoyogi on hi havien uns cirerers com els d'aquestes fotos:

un grup de nens petits observant unes tortugues des d'un pont:

els patriotes dels japoneses amb la seva bandera onejant:

si tens família nombrosa, la solució aquí es comprar un cotxet com aquest perquè el petit vagi dret:

水

dimecres, primer dia de classe. al matí és quan més activitat hi ha a la casa. com ja us vaig dir, encara no he conegut el pare perquè treballa a Osaka a la Johnson & Johnson. la mare arriba cada dia de treballar a les 22.30h i els nens ja dormen des de les 21h així que per la nit no els veu. solució: aixecar-se a les 5 del matí i disfrutar-los llavors. el germà gran s'aixeca a les 5 i poc, es dutxa, practica piano, fa els deures, llavors a les 7 jo em desperto, esmorzem tots junts i després cadascú cap a l'escola.

l'akira és un veí que el passa a buscar cada dia per davant de casa:

les classes són molt difícils però per això m'agraden tant. m'hauré d'esforçar molt per estar al nivell. cada dia hi ha un mini-examen, els divendres una prova i cada 4 divendres una de molt important. a la classe hi ha unes noies koreanes, un d'austràlia, unes xineses, una americana, alguns tailandesos i una noia de turquia, en total uns 12.

a la tarda de dimecres vaig quedar amb una amiga del vendrell, la mireia, que està passant 2 anys aquí a tokyo estudiant l'idioma en una acdèmia també. vam dinar i per pair-ho vam donar una volta pel parc de ueno i el seu llac. després vam anar a l'edifici del govern des d'on es pot pujar a un observatori i tenir unes bones vistes de la ciutat sense haver de pagar:

quan es va fer fosc, vam quedar amb uns amics de la seva acadèmia i vam anar a menjar a un restaurant koreà, molt bo però una mica picant. els seus amics no sabien anglès així que ens vam haver de llançar en japonès.

木

dijous. una mica cansat per haver anat a sopar a fora el dia anterior, vaig anar a classe i després cap a casa. la primera foto del dia és del parc del barri: les fulles al terra fan un efecte que sembla neu:

curiosiotat. al tren òbviament no es pot parlar per telèfon. no només això sinó que demanen que si us plau es posi en "silenci", així que aquells espectacles lamentables que passen a la renfe amb la música reggeaton a tope dins els vagons del tren, seria totalment inconcebible a japó. a sobre, a la part del vagó reservada a la gent amb marcapasos, demanen apagar el mòbil tal i com es veu en la foto següent. què en penseu? és una bona mesura o creieu que és un retall de "llibertats"?

aquesta és l'estàtua de hachiko, el gos que cada dia anava a buscar el seu amo a l'estació de shibuya i encara que l'amo va morir, el gos va continuar anant-hi cada dia durant més de 9 anys. heu vist la peli?

els nens la veritat és que són molt divertits i em fan jugar moltíssim. poder interactuar amb ells fa que practiqui moltíssim l'idioma. estic molt i molt content amb aquesta família.

金

divendres faves tendres. vaig anar a classes i amb un company de classe de tailàndia vam anar a visitar asakusa, un barri famós de tokyo. aquí estan les fotos:

per aquí hi havia venedors amb menjar deliciós. al rètol següent hi ha escrit allò de "bueno bonito barato" però aquí hi posa "bo barat i ràpid"... curiós això de que una cultura valori més la immediatesa que l'aspecte exterior, uh?!

en aquest post hi ha sorpreses!! tornant cap a casa al capvespre, a l'estació em van picar per l'esquena: "ignasiii", em giro i em trobo els pares forniés! hahahahaaa

土

avui, dissabte. amb el germà petit i la mare, hem anat al poble del costat a reparar l'iphone de la mare i comprar algunes coses. feia molt bon dia i pel carrer li han regalat un globus al koh.

després hem anat a veure al nao entrenant a futbol mentres al mateix camp altres nens anaven uniformats amb una equipació de baseball. després m'han portat per primer cop a un super japonès i cap al parc a jugar. la joguina del dia: pompa de bomobolles.

en nao tocant el piano de casa:

el koh sempre rient:

avui hem sopat okonomiyaki, boníssimmm

us explicaria mil coses més però crec que em faria pesat ja així que us deixo fins a la propera. no cal que us recordi que aquí estic molt a gust. una abraçada per tots i visca el barça!!