hanami

he tingut molta sort amb la família amb la que viuré aquí a tokyo. quan vaig arribar em van obrir els 2 fills de la casa, en Nao de 7 anys i en Kou de 4 anys, perquè la seva mare estava al dentista (el pare m'han dit que no el veuré fins d'aquí 2 setmanes). així que us podeu imaginar la situació jo sopant amb els dos petits a taula... la veritat és que són molt divertits. em van ensenyar com va el lavabo (qui sàpiga com funcionen els wàters aquí a japó ja ho entendrà) i ràpidament ens vam caure molt bé. quan els hi vaig donar la pilota i la bufanda del barça que portava de regal se'm pujaven a sobre (encara que no havien sentit a parlar del barça).

us heu fixat que aquest nen del parc duu una samarreta del madrid?!

des d'un primer moment, avui al matí ja han baixat al parc a jugar amb la pilota del barça.

aquesta gent encara que ho sembli, no són uns sense sostre. el que estan fent es diu hanami: quan els cirerers floreixen, estiren aquestes catifes blaves de plàstic al terra del parc i porten menjar, beure i música per passar el dia.

aquí els coles comencen demà enlloc del setembre. com que diuen que potser demà plou, la mare d'aquest nen ha decidit retratar-lo avui tot uniformat.

el nen amb la manxa és en Nao, el gran. va vestit amb l'equipament de futbol perquè a la 1pm tenia un partit a l'escola. la senyora de més a la dreta és l'Eri, la mare de la família, té només 35 anys. Les altres són unes amigues de la família amb les que hem dinat assentats aquí al parc: el menjar japonès, boníssim!

després hem anat a veure en Nao jugar a futbol al pati de l'escola.

a última hora a en Ko, el petit, li ha agafat una mica de febre i l'hem portat a casa.

ja veieu que sembla gent maca i amable. a més tenen una casa molt xula, un dia ja penjaré fotos però tinc una habitació amb ordinador per mi, els electrodomèstics molt curiosos, una zona de tatamis amb un piano que en Nao toca molt bé, una terrassa amb vistes als cirerers, etc.

Apa gent, us deixo que demà comença la primera setmana!!