北海道

breu repàs al meu viatge a hokkaido: l'illa del nord de japó. aquest cap de setmana he estat de visita per terres on encara no ha arribat el sakura. sakura és el floriment del cirerer, a tokyo ja ha acabat perquè ha arribat la calor però a hokkaido encara fa fred i les flors encara no han florit. per tant el paisatge era pròpiament d'hivern però igualment digne de veure. acostumat ja als gratacels infinits de la metropòlis de tokyo, aquest parèntesi a la natura m'ha agradat molt per poder veure una part de japó diferent.

després de classes, el divendres a la tarda vam volar des de l'aeroport de haneda cap a sapporo, la capital de la prefactura de hokkaido. aquella mateixa nit ja vam aprofitar per provar la gastronomia d'aquest lloc, la més sabrosa de tot el país segons el entesos ja que el millor peix es pesca a les seves costes. el plat escollit va ser kaninabe, una olla amb tot de cranc i altres delícies orientals.

per fer baixar aquesta abudant teca vam passejar per la ciutat a la vegada que visitàvem els punts més importants. es pot dir que és una ciutat d'estil occidental malgrat estar a japó però té el seu propi eixample com barcelona amb una distribució de carrers perpendicular, per tant molt fàcil per orientar-se. els edificis més importants són la casa del rellotge, l'edifici del govern i la torre de sapporo:

en aquesta foto surt la Fa mentre esmorzàvem al bar de l'hotel l'endemà...

cap al migdia de dissabte ja vam decidir abandonar sapporo i agafar el tren que ens portaria cap al sud de l'illa. el trajecte prometia i la veritat és que va valdre la pena perquè el paisatge és d'una naturalesa impressionant.

a meitat de camí vam fer una breu parada a un poblet anomenat Onuma on vam fer un passeig fins aquest mirador des d'on es podia observar una muntanya amb neu en un entorn magnífic: tot d'illes dispersades en un llac immens.

al vespre ja vam fer cap a hakodate. vam pujar en telfèric a una muntanya des d'on vam contemplar la següent vista: indescriptible!

l'hotel d'aquesta segona nit va ser tota una experiència: era del més pur estil japonès. parets com en un ryokan, terra amb tatami i per dormir: al terra sobre un futon. la cirereta del pastís: a l'armari hi havia un yukata (un tipus de kimono)... vam fer uns bons riures amb la Fa passejant-nos pels passadissos de l'hotel amb aquesta indumentària. per cert, era un hotel amb onsen, és a dir que hi havia una espècie d'spa amb aigües termals però fet a la japonesa en un llac petit amb roques, vistes a la ciutat, etc.

l'endemà vam visitar el centre de la ciutat i ens vam deixar sorprendre pels detalls d'aquest poble pescador. és conegut perquè va ser on per primer cop uns estrangers (els russos) van posar peus en terres japoneses. el marisc aquí és boníssim, sobretot el cranc, el salmó, les cloïsses i el calamar, tot això preparat en forma de sashimi òbviament. què més? ah, doncs les avingudes em van recordar a les de san francisco perquè són tot un seguit de carrers amb pendent on un tramvia va pujant i baixant...

una curiositat: el concurs que ens vam trobar al mercat de peix. a la següent foto podeu veure unes quantes persones assegudes en una taula i amb tot de plats buits al seu voltant. doncs els dos paios de la dreta estan retransmetent el concurs pel micro a l'audiència i estan a punt d'anunciar que el "guanyador" és el que va vestit de groc; no vull ni pensar quants plats ha endrapat, ni en quant de temps... ho vaig trobar molt autèntic.

els crancs d'aquí són immensos: vius i amb les potes estirades fan respecte.

aquests són els peculiars carrers amb pendent de hakodate.

en aquest aeroport les indicacions estàn en japonès, anglès, RUS, xinès i coreà. em va sorprende el tema del rus perquè era el primer cop que ho veia,però pel que he après aquests dies a hokkaido, aquesta illa ha mantingut des de sempre una certa relació amb rússia.

avui els hi he donat uns souvenirs a la família amb la que visc i s'han posat molt contents. aquest guant té la forma de l'ós típic de la zona.

encara no tinc les fotos de la Fa, potser al proper post també penjo quatre fotos de la seva càmera.

ara la rutina continua aquí a tokyo, avui ja he fet 2 exàmens.

espero poder escriure novetats en breu sobre les peripècies en aquest país tan sorprenent. qui sap les aventures que m'esperen?!

una abraçada per tots els que ho llegiu.